Com s’atura una bala

seals.jpg La mort de Bin Laden ha tornat a posar sota els focus els grups d‘operacions especials de la marina dels Estats Units. Els SEALs representen un dels cossos d’elit dels soldats de tot el món. I només veure com van equipats ja et deu treure les ganes de discutir amb ells. Però entre les moltes coses que porten, n’hi ha una de ben típica: l’armilla antibales. I ben mirat, que una armilla pugui aturar una bala no deixa de ser una cosa intrigant. Les bales no s’aturen així com així.

En el fons una armilla antibales no deixa de ser una armadura medieval molt evolucionada. L’objectiu és el mateix. Protegir el cos de l’impacte de les armes dels enemics, de manera que puguis seguir atacant. Abans de la generalització de les armes de foc, n’hi havia prou amb armadures metàl·liques. Els arquers i, sobretot, els ballesters podien trencar aquesta defensa, però durant molt temps una bona armadura et feia gairebé imbatible.

Però van arribar les bales, i una armadura metàl·lica que protegís de les bales resultaria tan pesada que seria impossible de carretejar per un home sol. La cosa va quedar aturada fins que va aparèixer un nou material que tenia moltes aplicacions però que es va fer famós per fabricar justament armilles antibales: el Kevlar.

La idea de les armilles antibales no és oposar una barrera infranquejable al projectil sinó fer que ràpidament vagi perdent l’empenta a mida que escampa la força en un àrea cada vegada més gran. Sona complicat, però el concepte és senzill. És bàsicament una xarxa. L’exemple que es posa de vegades és la pilota quan arriba a la xarxa de la porteria. Va molt de pressa, però topa amb una corda que la frena una mica. La clau és que la corda (posem que és horitzontal) està lligada a altres cordes verticals que també absorbeixen part d ela energia. I aquestes cordes verticals estan lligades a moltes altres d’horitzontals que també capten part de l’energia. Al final, l’energia de la pilota queda escampada per totes les fibres de la xarxa.

Doncs el Kevlar funciona de manera semblant, però amb fibres molt més resistents i a lligades d’una manera microscòpica. Químicament és un polímer (tècnicament és poliparafenilé tereftalamida) que permet fabricar unes fibres extremadament resistents però que es poden treballar. Quan s’entrellacen formant un teixit en forma de xarxa, l’impacte de la bala queda escampat de seguida en una zona molt més gran que no pas el punt d’impacte.

Això frenaria una mica una bala, però seria insuficient. La gràcia és que a les armilles es posen moltes capes d’aquest material, de manera que cada capa absorbeix una part de l’energia i al final, la bala s’atura abans d’arribar al cos. L’impacte el segueixes notant ja que l’energia no desapareix, simplement es redistribueix. A més continua el perill de traumatismes per impacte, però això és molt millor que no pas un forat que et travessi el cos.

La cosa es pot sofisticar més segons les previsions que facis. Si t’interessa mobilitat, amb una armilla en tens prou. Si esperes que seràs rebut amb molts trets, hi ha armilles que tenen butxaques per tot arreu on hi pots posar plaques metàl·liques per augmentar la protecció. Pesa més i perds mobilitat, però aguantes millor els impactes.

I encara que el Kevlar és el més conegut, ja hi ha altres materials encara més resistents o més lleugers.  Alguns tenen orígens ben curiosos, com ara la seda de les teranyines (extremadament resistent) o les proteïnes de les plaques beta-amiloides que apareixen durant l’Alzheimer.

Uns sistemes de protecció cada vegada més eficients i enginyosos. De totes maneres, no cal dir que el millor és no necessitar-ne mai cap.

10 comentaris

  • Daniel Closa

    04/05/2011 22:32

    Roger. Pel que se estan obtenint la fibra. Que ja en facin armilles no ho se. En tot cas, si cliques l’enllaç del post trobaràs la referència que he fet servir. La durada la veritat és que no la se, però segurament els fabricants li deuen posar data de caducitat per si de cas.

    Laia B. Això de les plaques també m’ha sorprès. Trobes coses útils als indrets més inesperats.

    menxu! quant de temps. Benvinguda per la nova caseta. :-D

  • menxu

    04/05/2011 13:38

    Feia temps que estava desconnectada del mon blocaire i m’he posat a llegir posts. M’alegra saber que segueixes en plena forma! :D

  • Laia B.

    04/05/2011 13:08

    Ostres, que curiós. I no m’ho havia preguntat mai, això!

    El que m’ha sobtat molt és l’ús de proteïnes de plaques beta-amiloides! No sabia que fossin tan resistents!

  • Roger Verdaguer

    04/05/2011 12:12

    Curiós. Fa temps vaig veure un documental de divulgació que explicava com intentaven obtenir seda de les aranyes.

    Pel que dius entenc que s’ha aconseguit obtenir la fibra amb un procés sintètic artificial. Per fer armilles… déu n’hi do!

    I les proteïnes de les plaques beta-amiloides també? Caram.

    Que podries passar algunes referències, siusplau?

    Ara encara m’ha sorgit un dubte més. Quina durabilitat tenen tots aquests materials? Des del kevlar a aquests tan exòtics? No fotem, si vas amb una armilla vella i resulta que no serveix per res, hihihi.

    Gràcies!

  • david güell

    04/05/2011 10:17

    Que en vols preparar una de grossa Carquinyol ? ;-)

  • Carquinyol

    04/05/2011 10:13

    Gràcies per la informació, Marc ! :)

  • Marc Figueras

    04/05/2011 9:41

    Carquinyol: tot depèn del tipus d’arma i de bala. Els vestits de kevlar són suficients per a aturar bales d’armes petites, però no per a les bales reforçades, encamisades, dels rifles més potents (“armor-piercing”, que poden arribar a 3.000 km/h). Però és clar, com sempre, és una cursa entre atac i defensa. Hi ha vestits, molt més sofisticats, que sí ofereixen protecció contra aquestes bales. Al final, tot és qüestió de compromís entre el grau de protecció que vull i la probabilitat de les amenaces a què m’enfronto. L’uniforme estàndard dels soldats d’infanteria dels Estats Units, per exemple, no és el més sofisticat que podrien tenir però tampoc és simplement una tela de kevlar; se li afegeixen plaques ceràmiques protectores (de carbur de bor, per exemple) en les zones més crítiques. Tot plegat, pesa a la vora de 15 kg.

  • Carquinyol

    04/05/2011 8:54

    O sigui que fent una bala que no es deformés en teoria travessaria la protecció. Suposo que en aquest cas potser pesaria més i tindria menys abast.

  • Daniel Closa

    04/05/2011 8:17

    Si. De fet, no hi ha cap protecció que serveixi per tot. Curiosament un bon ganivet pot travessar una armilla de kevlar millor que una bala, ja que el ganivet no es deforma i el punt de pressió sempre es el mateix.

  • Carquinyol

    04/05/2011 7:50

    Com la cursa armamentística mai s’atura, tinc entès que també n’hi ha bales dissenyades per travessar aquestes proteccions. Saps alguna cosa al respecte?