Xenò per anestesiar

xenon.jpg Els gasos nobles poden semblar, d’entrada, poc interessants. S’anomenen així perquè, en principi, no reaccionen amb altres elements. Es mantenen allà, aïllats de la resta, sense formar compostos i ignorant la resta d’elements químics de manera semblant a com la noblesa evitava barrejar-se amb la resta de la població. Després es va veure que en determinades condicions si que es podien formar compostos amb els gasos nobles, però resulta molt i molt complicat.

Per tant, un element que no reacciona amb altres coses sembla que ha de tenir pocs efectes. Però el cas és que si que en tenen d’aplicacions. Al menys, amb heli podem inflar globus. Però n’hi ha un altre que té una aplicació ben curiosa i interessant. Des de fa uns anys s’està veient que es pot aconseguir un efecte anestèsic excel·lent amb un gas noble: el xenó.

Justament el fet que no reaccioni és una de les coses que el fa tant interessant. Quan el xenó entra dins el cos pot unir-se feblement a diferents proteïnes, i entre elles, algunes de presents a les neurones. No és estrictament que faci cap enllaç fort amb elles, però si que s’hi queda prou atret com per impedir que funcionin correctament. El resultat és que determinats impulsos nerviosos deixen de circular. I sense aquests senyals, es perd la sensibilitat, la consciència i en part la memòria. Justament el que se li demana a un anestèsic.

De productes que facin això n’hi ha un cert nombre. Però a més cal que ho facin sense efectes secundaris. Que el pacient recuperi la funcionalitat del sistema nerviós correctament i de manera ràpida. Que no causin mals de cap, marejos o “ressaca”. I, posats a demanar, que marxin ràpidament del sistema de manera que el pacient es recuperi de pressa. Doncs en tot això el xenó s’acosta molt a l’ideal dels anestesistes.

Justament la gràcia és que no reacciona amb altres coses. De manera que a mida que es deixa de respirar, surt ràpidament del cos i en menys de cinc minuts el pacient pot recuperar-se de l’anestèsia. Encara millor, aparentment no deixa efectes secundaris desagradables. Dic aparentment, perquè no hi ha res que no en tingui d’efectes secundaris i suposo que a la llarga algun li trobaran, però de moment comença amb menys problemes que la resta d’anestèsics.

Aleshores, si funciona tant bé, com és que no es fa servir a tot arreu? Doncs d’entrada cal assegurar-se que es tant bo com sembla, però sobretot, presenta un problema important: el preu. Obtenir xenó és molt car. No és un producte que puguis sintetitzar sinó que es purifica a partir de l’aire atmosfèric. Però a l’atmosfera n’hi ha molt poquet. Una part en dos milions. De manera que cal liquar i purificar molt aire per aconseguir una mica de xenó, i això és car.

De totes maneres, ja hi ha hospitals que el fan servir gràcies a una estratègia que, de nou, es pot aplicar gràcies al fet que no reacciona amb res. El que fan és simplement, reciclar el xenó. L’aire que el pacient exhala mentre està anestesiat conté quasi tot el xenó que ha respirat. I el gas segueix tal qual ja que no reacciona amb res. De manera que es pot recollir de nou i tornar a fer servir en un circuit tancat d’anestèsia.

L’heli permet inflar globus i si el respirem ens permet fer broma amb la manera com ens canvia la veu. Em pregunto quina veu et queda quan respires xenó. Encara que, és clar, com que estàs anestesiat, tant se val.

4 comentaris

  • Francesc

    10/05/2011 18:01

    El to de la veu depèn de la veolocitat del so que, al seu torn, depèn de la del gas on es propaga el so. La veu és més aguda amb heli peruè l’heli és més lleuger que l’aire. Com que el xenó és més pesat que l’aire (4.6 vegades, si la wikipèdia no m’enganya), els anestesiats amb xenó, si poguessin parlar, farien veus ben greus.

  • Daniel Closa

    10/05/2011 0:02

    Carquinyol. És un sistema ben ecològic: Reciclar, reutilitzar i reduir.

    Brian. Realment, de vegades va bé fer l’exercici d’imaginar la cirurgia abans de l’aparició de l’anestèsia. Brrrrr.

  • Brian

    09/05/2011 16:57

    És curiós com tendim a oblidar la complexitat que s’amaga darrera de les coses a les que estem avesats: L’anestèsia és una de les especialitats de la medicina que, en un moment donat, ens dona més qualitat de vida, i en canvi, quan anem a l’hospital, la donem per garantida.

  • Carquinyol

    09/05/2011 8:06

    Curiós el circuit tancat d’anestesiar, una bona idea per evitar que només uns quants es poguessin beneficiar del descubriment. Esperem que no hi hagi cap efecte secundari que faci massa la guitza.