Arxiu del dimarts , 10/05/2011

Un mineral realment antic

dimarts , 10/05/2011

krotite.jpg Si volem saber coses sobre els orígens del sistema solar tampoc cal anar massa lluny. La Terra es va formar junt amb la resta de cossos del nostre sistema, de manera que la composició del nostre planeta ja ens permet treure algunes conclusions sobre com va anar el principi d’aquest racó tan entranyable de la Galàxia.

Però la Terra ja porta molts milions d’anys donant voltes, i els materials que hi ha han patit molt al llarg de la seva història. Han passat per l’interior del planeta, han estat sotmesos a pressions i temperatures increïbles i s’han desfet, sedimentat, agregat i potinejat de moltes maneres diferents. Això fa que els minerals que podem recollir ja tenen poc a veure amb els que hi havia originalment.

Per això, quan es tracta d’esbrinar coses sobre els inicis del sistema solar, hi ha alguns  meteorits que resulten una font d’informació extraordinària. No tots, perquè hi ha diferents tipus de meteorits. Alguns han sorgit ejectats d’altres planetes per culpa d’impactes amb altres cossos. Però n’hi ha que es pensa que són restes del núvol de pols estel·lar que hi havia originàriament. Quan hi ha sort i se’n troba algun d’aquests, podem analitzar-lo per mirar directament la composició inicial del nostre sistema solar.

I això és el que han fet fa poc amb un meteorit anomenat NWA 1934 CV3. Es tracta d’un meteorit del tipus “condrites carbonàcies”, una manera sofisticada de dir que no ha patit processos de fusió (condrita) i que conté carboni en la seva composició (carbonàcia).  Aquests meteorits son relativament poc freqüents, però aquest en concret amagava una sorpresa.

Una anàlisi detallada va mostrar una estructura amb una forma que recordava un ou esquerdat. Aquest “ou trencat”, que es com el van batejar, el van portar a analitzar a l’institut de tecnologia de Califòrnia (Sheldon Cooper home) i van trobar que estava fet d’un material que no s’havia trobat mai a la Terra. Al menys, no s’havia trobat en estat natural. De manera artificial si que l’havíem fabricat els humans. És un òxid de calci-alumini (CaAl204) que s’ha batejat amb el nom de krotita. El nom l’han triat per Alexander N. Krot, un investigador de la Universitat de Hawaii que s’ha dedicat a estudiar els orígens del sistema solar.

Tenint en compte que l’edat estimada d’aquest meteorit és de 4.500 milions d’anys, ja està bé que el bategin amb el nom d’algú que treballa en els orígens del nostre planeta. Després de tot, aquesta és l’edat, milió d’anys amunt, milió d’anys avall, de la Terra.

Malgrat l’excitació dels geòlegs, la notícia m’ha deixat una mica desconcertat. Si hi havia krotita en els orígens del sistema solar, com és que ja no n’hi ha a la Terra? Suposo que amb els processos geològics s’ha transformat en altres coses, però la veritat es que hauré d’aprofundir una mica més en aquest tema. El que passa és que de seguida entra una mica de vertigen. Malgrat que les pedres semblen la cosa més avorrida del món, si contem el temps en milions d’anys ens adonem que han tingut una vida d’allò més violenta, agitada i llarga.

Ben mirat, les pedres ens poden explicar moltes coses, només cal saber escoltar-les atentament i canviar una mica l’escala en la que considerem les coses. Els meteorits tenen l’interès afegit de venir de l’espai i tenir una història independent en bona part de les pedres que tenim aquí a la Terra. Però fins la més modesta de les roques ens pot explicar moltes més coses de les que sembla.