Però qui va idear el queixal del seny?

wisdom_tooth.jpg Un argument repetitiu contra la “teoria” del disseny intel·ligent és la evident falta d’intel·ligència que s’intueix en moltes característiques dels éssers vius i també, és clar, en concret en els humans. Qualsevol dissenyador mínimament intel·ligent hauria trobat millors maneres de parir sense tantes dificultats com tenen els humans. Els ulls, malgrat que sempre es posen com exemple de disseny exquisit, tenen algun vergonyós defecte de disseny. Resulta absurd tenir una columna vertebral ideal per caminar a quatre potes si hem d’anar movent-nos només sobre dues. I un altre argument el descobreixes quan ja ets una mica grandet i comencen a sortir els queixals del seny.

Uns queixals que no et feien cap falta, que normalment surten en direccions estranyes i que desplacen la resta de dents perquè, simplement, no tenen lloc on posar-se. A sobre, com que surten torts, acostumen a inflamar-se i infectar-se amb molta més freqüència que la resta. En que coi estaria pensant un hipotètic gran dissenyador quan va tenir la ocurrència d’incrustar-nos aquests queixals?

És clar, per aquells que no són fanàtics de cap religió o els que els llibres sagrats no els fan perdre el món de vista, també hi ha una explicació més sòlida i raonable. Tenim els queixals del seny perquè tots els primats presenten el mateix nombre (32) de peces dentals. Alguns avantpassats dels simis si que en tenien més, però amb l’evolució el nombre va anar disminuint, i el grup al que pertanyem, els primats, anem pel món tots amb aquest nombre.

Però el que si que s’ha fet més petit i molt més ràpidament, sobretot en els humans, és la mida de la mandíbula. Si comparem els cranis de ximpanzés, goril·les, homínids primitius o humans moderns, notem que la nostra mandíbula és, de llarg, la mes petita. I el problema es limita a situar el mateix nombre de peces dentals en un espai cada vegada més petit. Al final arriba un moment en que ja no hi caben.

A més, com que són les que surten al final de tot, tenen un problema afegit. Les dents i els queixals creixen pràcticament perpendiculars a l‘os de la mandíbula. Per això surten verticals. Però la mandíbula inferior, cap al final fa un gir per pujar i encaixar amb la resta del crani, just sota la orella. El queixal del seny també creix perpendicular a l’os, però com que l’os mandibular ha girat cap amunt, el queixal surt cap endavant enlloc de fer-ho també cap amunt. I en aquesta situació, l’únic que fa és emprenyar, fer mal i inflamar-se.

I, a sobre, no serveix de res per mastegar.

És interessant que hi ha persones a les que no els surt mai, i en algunes poblacions, aquesta és la norma enlloc de l’excepció. Hi ha estudis per esbrinar quins gens estan implicats en l’aparició o no dels queixals del seny.

Però el més interessant són estudis que es fan per, simplement, evitar que surtin quan et fas gran. Per exemple s’ha vist que si a cries de rata els aplicaven un puls elèctric just a la zona on hi ha les cèl·lules que posteriorment donaran lloc als últims queixals, aquests no es desenvolupen quan arriba el moment. Potser valdria la pena fer això als nens i evitar problemes de grans. En tot cas, aquests és d’aquells temes en que encara no hi ha acord entre els dentistes, però que s’anirà explorant en el futur.

Francament, no m’hauria importat que m’ho haguessin fet quan era petit. Total, ara ja no els tinc aquests queixals, però lliurar-me’n va ser més llarg i emprenyador que no pas un puls elèctric.

Al final ens cal dissenyar estratègies intel·ligents per corregir els inconvenients de l’evolució o la incompetència d’un presumpte gran dissenyador.

7 comentaris

  • joan llobera

    14/05/2011 12:54

    m’ha agradat molt, el post.

  • Ariadna

    13/05/2011 13:55

    La única gràcia que tenen aquests queixals és que si n’has perdut un de normal aquests poden actuar com a substitut. A mi em va passar amb un.

  • Daniel Closa

    12/05/2011 10:24

    Carquinyol. Lloem al gran FSM!

    Adela. Realment jo crec que sortiria a compte. Tant en termes de patiment, com en termes económics. Als dentistes, potser no els agradaria tan la idea, però…

    Laia. Fan mal, s’0hi queda el menjar, s’inflamen, s’infecten, desgasten els del costat. Res, un desastre evolutiu.

    Montserrat. Ho dit d’una altra manera: Perque nosaltres tinguem mes feina i els dentistes guanyin més diners :-D

  • Montserrat

    12/05/2011 9:11

    serveix …mmm….perquè els dentistes tinguin més feina i els que hi anem ens gastem més calers!!!!!!!!!!! :D

  • Laia

    12/05/2011 8:54

    Doncs la pregunta de l’entrada és la que em faig jo últimament…. Realment no serveixen per res! Bé, sí: s’hi queda més menjar atrapat! I fan mal!

  • Adela

    12/05/2011 8:22

    Ostres mai havia caigut ….i es de tot cert,deixem de créixer als 18 o 20 anys més o menys……i perquè el queixal del seny….surt quan vol ,si es que ho fa.
    Tens raó, trobo interessant que fessin un puls elèctric…i se’ns a solucionaria moltes infeccions,operacions…caldrà anar-ho esbrinant.A més cal tenir present que el cos d’anar el dentista és elevat….t’hi deixés molta pasta gansa…,ho dic per experíència.

  • Carquinyol

    12/05/2011 8:16

    El gran dissenyador va crear aquest queixal per a castigar les maldats dels humans, pecador més que pecador !! Als devots com jo aquestes coses no ens passen !