Arxiu del dilluns, 16/05/2011

Creació, evolució i espaguetis.

dilluns, 16/05/2011

the-church-of-the-spaghetti-monster.jpg No s’han de barrejar les coses, però si algú s’entesta a fer-ho, doncs potser que hi juguem tots. Aquest va ser el raonament que va fer en Bobby Henderson, un llicenciat en física, amoïnat per els intents que feien als Estats Units els grups de pressió cristians per evitar l’ensenyament de la teoria de l’evolució en alguns estats. Ells defensaven que el que cal ensenyar és la creació de l’Univers per Déu tal com el descriu la Bíblia. I ho fan intentant obligar per llei a les escoles a fer-ho. Aquest moviment anomenat creacionista no va tenir èxit ja que la primera esmena de la Constitució americana prohibeix explícitament que l’estat faci lleis a favor o en contra de cap religió.

El que van fer aleshores va ser inventar-se la teoria del disseny intel·ligent, donant-li aparença de teoria científica i evitant curosament fer cap esment a Déu. Així podien exigir que s’ensenyés a classe de ciències, i reclamaven que es dediqués el mateix temps a ensenyar evolució i la seva teoria alternativa segons la qual un “dissenyador intel·ligent” va ser qui va crear-ho tot.

La estratègia va funcionar, i alguns estats com Kansas van promoure lleis en aquest sentit. I aleshores, en Bobby Henderson es va sentir un dia amb ganes de broma i va enviar una carta al consell escolar de Kansas, fent notar que de teories del disseny intel·ligent en podien haver més. I, per tant, volia que també s’ensenyés la seva en igualtat de condicions.

Segons ell, l’Univers va ser creat per un monstre volador d’espagueti (en anglès, Flying Spaghetti Monster o FSM). Reconeixia que semblava difícil d’acceptar, però que tenien uns textos que ells consideraven sagrats on s’explicava com havia anat la creació. També permetien entendre que el gran FSM havia fet l’univers de manera que aparentment semblés que la evolució tenia lloc. Però això només era un parany per posar a proba la fe dels humans.

Per exemple, quan es mesurava algun objecte amb la tècnica del carboni 14 i es trobaven edats absurdament antigues, la causa era que el gran FSM enviava un fideu gegant (però indetectable) per alterar els resultats que s’obtenien i confondre als científics.

El gran FSM havia tramés els seus designis a un grup de pirates. I actualment la causa de l’escalfament global és la disminució en el nombre de pirates que hi ha al planeta. Qualsevol pot calcular com, a mida que ha disminuït el nombre de pirates, la temperatura de la Terra ha anat augmentant, cosa que representa una prova irrefutable.

Al cel hi ha volcans de cervesa i fàbriques de strippers, mentre que a l’infern, també, però amb cervesa esbravada i strippers amb malalties venèries.

Tot plegat podia haver quedat en una broma, però el cas és que va tenir una certa popularitat i el FSM es va fer un lloc a l’imaginari dels qui s’oposen als creacionistes. Després de tot, i encara que siguin absurds, els arguments per defensar el FSM són bàsicament els mateixos que els que fan servir els seguidors del disseny intel·ligent. Si l’una es considera una teoria digna d’estudiar-se a classe de ciències, l’altra també hauria de ser-ho. Per tant, va proposar que el temps de classe de ciències es dividís i adjudiquessin un terç a ensenyar el “disseny intel·ligent” (àlies creacionisme), un terç al mostre d’espagueti volador (àlies pastafarisme), i un terç per “una conjectura lògica basada en una aclaparadora evidència observable” (és a dir, la evolució).

Si més no, el gran FSM no és un creador asfixiant. La seva església no té deu “manaments” sinó vuit “m’estimaria molt més que no“. I el primer de tots diu “M’estimaria molt més que no actuessis com un imbècil santurró que es creu millor que els altres quan descriguis la meva tallarinesca santedat. Si alguns no creuen en mi, no passa res. De debò, no sóc tan vanitós.”

Tot plegat serveix per pensar una mica (amb humor, que sempre va bé) sobre les creences, el pes que els hi em de donar i quin lloc han d’ocupar en l’educació. I molt en particular les creences religioses. El mateix Henderson ho va explicar d’una manera molt clara quan va dir “no tinc cap problema amb la religió. Però si que tinc un problema quan es fa passar la religió per ciència”.