Arxiu del dijous, 19/05/2011

L’atmosfera i el terratrèmol de Japó

dijous, 19/05/2011

Tohoku earthquake.jpg Predir quan tindrà lloc un terratrèmol representa el somni de molts experts en el tema. Per desgràcia, ara com ara no disposem de cap mètode prou fiable per preparar-nos amb temps. Però entre els molts sistemes que s’han anat provant i descartant, n’hi ha un de recurrent. Els canvis en l’emissió de gas radó provinent del terra.

El principi és senzill. El radó apareix com a producte de desintegració de l’urani. I l’urani és un element relativament abundant a la superfície terrestre. De manera que sota el terra constantment es va formant una petita quantitat de radó a mida que l’urani es va desintegrant. La gràcia és que entre l’urani i el radó hi ha una diferència important. L’urani és sòlid mentre que el radó és un gas. I el gas té tendència a anar sortint del terra i escapar fins l’atmosfera. De fet, la principal font de radioactivitat natural a la que estem tots exposats és justament el radó que la mateixa terra va deixant anar.

Doncs la idea és que poc abans d’un terratrèmol, l’alliberament de radó per part de la superfície terrestre augmenta notablement. El motiu és simplement la pressió a que es sotmeten els materials a les capes profundes just abans del terratrèmol. Simplement passa el mateix que amb una esponja. Si la prems, surt el contingut.

El mètode de detectar radó va guanyar notorietat fa poc, quan un sismòleg italià va avisar del perill d’un terratrèmol a la localitat de L’Aquila, l’any 2009. En realitat no va encertar exactament la data ni la magnitud, però s’hi va acostar prou. El principal problema és que en ocasions augmenten els nivells de radó sense que després hi hagi cap terratrèmol, cosa que el fa un sistema interessant per estudiar, però de moment poc fiable.

De totes maneres, sembla que en el cas del recent terratrèmol del Japó, el radó potser també va augmentar. Al menys això és el que sembla a rel d’un estudi que han fet sobre les condicions atmosfèriques que hi havia a la zona just abans del terratrèmol. Fins fa poc aquesta mena d’estudis eren impossibles. Però ara hi ha satèl·lits recollint dades constantment. Unes dades que posteriorment podem recuperar per veure que era el que va passar.

I quan ho han fet han notat dos fenòmens interessants. Un gran augment en el nombre d’electrons presents a l’atmosfera just a sobre l’epicentre del terratrèmol, i un notable augment de la temperatura de l’aire. Estrictament el que va mesurar el satèl·lit era emissió de radiació infraroja, que es la que s’emet quan augmenta la temperatura.

Els dos fenòmens es poden explicar si pensem en un alliberament notable de radó per aquell indret. Com que el radó és radioactiu ionitzaria l’aire d’una manera notable en aquella regió. I les partícules carregades elèctricament actuen com a punts de condensació per al vapor d’aigua. Ras i curt, es formarien gotetes per acumulació de molècules d’aigua. La gràcia és que en condensar l’aigua allibera una certa quantitat de calor a l’ambient. Aquesta seria la causa de l’augment de temperatura ambient detectat.

A més, la ionització causada pel radó generaria fluxos d’electrons des de la ionosfera. Tot plegat ajuda a entendre com es que abans de terratrèmols, de vegades es descriuen fenòmens atmosfèrics inesperats, tempestes sobtades, llamps i coses així. Seria un bon sistema d’avís si tot això passés sempre que hi ha un terratrèmol i no passés mai quan no n’hi ha, però desgraciadament la cosa no va així . En ocasions el terreny no allibera gaire radó ja que no tots els terrenys en tenen la mateixa quantitat o es deformen igual. I d’altra banda, hi ha vegades que si que hi ha alliberament de radó, però no hi ha terratrèmol després.

De manera que caldrà seguir investigant. Potser a la llarga es detectaran característiques particulars, presència d’altres gasos, o ves a saber que, que farà que el mètode sigui més exacte.

No deixaria de tenir gràcia que per saber el que està passant sota el terra haguéssim de mirar al cel per veure com tenim l’atmosfera.