Planetes de la nit eterna

planeta errant.jpg Una característica que sempre esperes d’un planeta és que tingui una estrella il·luminant-lo. Potser l’estrella tindrà un color diferent del nostre Sol. Potser estarà tant lluny que semblarà un punt de llum no gaire més brillant que la resta. O potser estarà tant proper que ocuparà una part extraordinària del cel. I fins i tot podem imaginar que hi hagi dos Sols movent-se pel cel. Però en algun indret del planeta hi haurà més llum que a la banda oposada. Així podrem distingir el dia de la nit.

Però sembla que hi ha un bon nombre de planetes on això no passa. Simplement circulen per la Galàxia sense estar donant voltes a cap estrella. Allà no hi té sentit el concepte de l’alternança entre nit i dia. A la seva superfície el temps passa en una nit perpètua.

I pel que sembla, no són una excepció sinó que n’hi ha força més el que inicialment pensaven els astrònoms. Segons un últim estudi, a la galàxia poden haver-hi uns quatre-centes mil milions d’aquests planetes. (A més, estrictament, no entrarien en la definició de planetes)

Detectar-los no és una cosa fàcil. La seva superfície no està il·luminada, de manera que els telescopis poca cosa poden veure. Per localitzar-los es busquen uns fenòmens anomenats “microlents gravitacionals”. Einstein ja va predir que en la proximitat de grans masses gravitatòries, la llum pot desviar-se del seu camí. Això fa que si una estrella està situada just al darrera d’un d’aquests planetes, la seva llum, que no ens hauria d’arribar, si que ho fa justament pel canvi de trajectòria que experimenta en passa pel costat. El planeta desvia la llum com si fos una lent.

Quan les han buscat, els han trobat, però en un nombre més gran del que s’esperaven. Són planetes gegants, com Júpiter o més grans. Però poden tenir satèl·lits al seu voltant. Uns indrets ben poc esperats per buscar-hi vida, però on no és impossible que n’hi hagi. La temperatura, en principi, ha de ser extremadament baixa. Però al voltant d’aquests grans planetes hi ha forces gravitacionals que actuen sobre els nuclis dels planetes i que fan que la seva temperatura sigui més gran del que es podria pensar.

L’origen d’aquests planetes solitaris sembla ser igual que la resta. Es van formar en una nebulosa que va donar lloc a un sistema solar però en algun moment les forces gravitacionals els van empènyer cap enfora. També es possible, en el cas dels planetes mes grans, que fossin estrelles que no van arribar a ser prou grans com per començar les reaccions nuclears que les farien encendre’s.

En tot cas, per éssers com nosaltres han de ser indrets ben poc acollidors. Un planeta sense llum del dia pot ser el somni d’una comunitat de vampirs, però als humans normalets ens resultaria molt depriment. Tampoc hi hauria plantes tal com les coneixem ja que sense llum, poca fotosíntesi podrien fer.

I, qui ho sap? Potser tenim algun d’aquests planetes més a prop del que ens pensem. Realment, explorar el firmament és una font constant de sorpreses. Per sort, la capacitat dels humans per sorprendre’ns és quasi tant gran com el mateix univers, de manera que la diversió sembla assegurada per molt temps.

 

7 comentaris

  • Daniel Closa

    25/05/2011 14:20

    Doncs segur que no seria basada en la fotosintesi, de manera que organismes quimiositètics és la opció més evident. però la imaginació de la natura supera de llarg lanostra.
    I com serien i com interpretarien la realitat… doncs com moltts organismes de la terra que vien en indrests sense llum. A partir de receptors per la temperatura, la presió, olfactius, … Si això existís seria una feina fascinant per als exobiòlegs!

  • Ariadna

    25/05/2011 13:44

    Quina vida albergarien aquests planetes? Quin caràcter poden tenir éssers vius mancats de llum? Quina concepció podrien tenir de la realitat?

  • Daniel Closa

    23/05/2011 20:37

    Joan Codina.Home, si topa amb el Sol, a part del daltabaix gravitatori que ens muntarà, poca cosa. Però com la Terra es creui al seu camí, si que riurem.

    Carquinyol. Doncs n’hi ha més que no pas estrelles brillant al cel!

    Montserat. Els vampirs s’alimentaran d’algun organisme quimiotròfic ben estrany.

    Brian. Allò que no imagini la ciència ficció…

  • Brian

    23/05/2011 19:57

    En Carquinyol m’ha fet recordar d’una pel·lícula que vaig veure quan era nano: “Cuando los mundos chocan”. He buscat la informació, i estava basada en una novel·la de 1933: When Worlds Collide. Curiosament, si els “rogue planets” encara no estaven descoberts, si estaven imaginats.

  • Montserrat

    23/05/2011 10:22

    a mi ja em deprimeix quan passa una setmana sense amb pluja i sense veure el sol!!!!!
    Mira els vampirs estaran contens!! pero de qui suclaran la sang?

  • Carquinyol

    23/05/2011 9:47

    Jo només espero que cada vegada els poguem detectar millor, que tenir planetes a les fosques donant tombs al voltant no és gaire tranquilitzador.

  • Joan Codina

    23/05/2011 9:18

    Aquests astrofísics no deixen de sorprendre’ns!!

    Tot i que sembla perillós tenir plantes fent voles sense seguir cap estrella, què passarà quan un d’aquest es topi amb el Sol??

    PS: Ja hi ha tantes proves de la relativitat… és soprenent la de tests que ja ha passat.