Arxiu del dimarts , 24/05/2011

Apocalipsi zombi. Quan arriba, que fas?

dimarts , 24/05/2011

the-walking-dead-zombie.jpg Un mecanisme psicològic que sempre cal tenir en compte és l’efecte rebot. Segur que té un nom més correcte, però jo l’anomeno així. N’hi ha prou amb que et diguin, has de fer una cosa, com per aconseguir que no tinguis ganes de fer-la. Per això de vegades es fa servir la psicologia inversa. Prohibir alguna cosa amb la intenció, justament, que la facin. Però també és pot ser més subtil i fer entrar el tema sense que ni te n’adonis.

Sospito que una aquesta és una mica la idea d’una pàgina que he trobat sota la capçalera del CDC. El centre de Control d’Epidèmies dels Estats Units. Són els nois que s’encarreguen de controlar els brots de mil i una malalties infeccioses que sorgeixen arreu. I entre les moltes feines que els han encarregat, una és la de preparar la població per situacions d’emergències.

Per això tenen un indret on, molt ben endreçat, hi ha les instruccions sobre que cal fer en casos de bioterrorisme, emergències químiques, radiològiques, desastres naturals i tota mena de situacions de malson. És interessant, perquè, si un bon dia et trobes enmig d’una alarma per contaminació amb, posem per cas, àntrax al carrer, on vas? I si vas en cotxe quan hi ha un terratrèmol, que has de fer? O si veus que hi ha un tornado devastador en rumb de col·lisió justament amb tu.

Realment m’ho he mirat una mica i, malgrat que els consells són majoritàriament de sentit comú, val la pena haver-los llegit. Però com que si et diuen que has de llegir una cosa, el més normal és passar de fer-ho, doncs han plantejat un exemple que costa deixar passar.

Que fer en cas d’apocalipsi zombi!

Sembla ridícul, però la majoria de consells serveixen per qualsevol situació de catàstrofe. Els zombis no deixen de ser un “agent biològic perillós i altament contagiós”.

Per començar, és millor prevenir que curar. A casa hi hauria d’haver un kit per emergències. Un recull de coses obvies per sobreviure d’entrada. Aigua, menjar i medicaments per uns pocs dies. Algunes eines com ara un ganivet, una ràdio amb bateria o una llanterna. Estris de neteja, una mica de roba i els documents imprescindibles. Si t’infecten i acabes convertit en zombi, al menys, que et puguin identificar després de volar-te el cap.

L’altra cosa important és tenir (tu i la teva família) un pla d’emergències. Aquest ha de servir per casos de zombis, naturalment, però també per qualsevol altra emergència. Cal tenir presents els perills possibles que, a més dels zombis que poden sorgir a tot arreu, pots viure en un indret amb perill de terratrèmols, o de riuades, o de tsunamis o de tornados o del que sigui. Cadascú sap (o hauria de saber) on s’ha ficat a viure.

Amb això preparat, també cal decidir un lloc de trobada per si cal sortir corrent. Una ruta de fugida i una altra d’alternativa. Uns telèfons o adreces de contacte amb els serveis d’emergències. I tot això cal que tota la família ho conegui. Si venen els zombis, és inútil tenir el kit guardat sota clau i la llista amb el telèfon dels mossos d’esquadra guardada en alguna butxaca perduda a l’armari.

La gràcia al final, és que malgrat que la probabilitat de l’atac dels zombis és més aviat baixa, aquests consells serveixen per la gran majoria de situacions d’emergència. No te n’adones i ja te les has llegit (com he fet jo).

Per ximple que sigui, ara mateix no tindria aigua més que per un dia. Poquet menjar i només alguns analgèsics. Les llanternes si que sé on són, però els telèfons d’emergència (a part del 112) no en recordo de memòria cap i no tinc cap llista. (En una emergència, Internet probablement no funcionaria, de manera que no podria consultar-ho)

I encara més. No tinc ni idea d’on anar ni per on. Ni tampoc on quedaria amb la família si la nostra casa fos destruïda per un huracà o un incendi. O ocupada per legions de zombis.

Potser haurem de fer reunió familiar. Que aquestes coses, quan arriba la emergència ja no hi ha temps.