En cas de desastre a la Lluna

apolo11.jpg Entre les muntanyes d’informació poc rellevant que pots trobar per Internet, en ocasions ensopegues amb alguna perla inesperada. La que fa poc he descobert és una pàgina que recull grans discursos de la història. N’hi ha un grapat i permet  triar i remenar. Però és que fa gràcia poder llegir una arenga de Napoleó a les tropes, unes paraules de comiat de Simón Bolívar, el discurs que va fer Abraham Lincoln a Gettisburg, la proclamació de la República per Macià, el famós “sang, suor i llàgrimes” de Churchill, les paraules d’Eisenhower als soldats que anaven a desembarcar el dia D, la proclama per la no-violència de Gandhi, l’extraordinari “I have a dream” de Martin Luther King, o, si teniu molta estona, algun dels llarguíssims discursos de Fidel Castro.

Però n’hi ha un que m’ha fet molta gracia. Un discurs que recorda com d’organitzats són els americans i, sobretot, com de perillosa és l’exploració de l’espai. Es tracta del discurs que tenien preparat per en Richard Nixon en el cas que els astronautes que van anar a la Lluna tinguessin un accident i morissin en aquella missió. Afortunadament no va caldre pronunciar-lo, però més o menys traduït deia:

 

El destí ha volgut que els homes que van anar a la Lluna a explorar en pau restin a la Lluna descansant en pau.

Aquests valents homes, Neil Armstrong i Edwin Aldrin, saben que no hi ha cap esperança de rescat. Però també saben que hi ha esperança per a la humanitat en el seu sacrifici.

Aquests dos homes estan donant les seves vides per l’objectiu més noble de la humanitat: la recerca de la veritat i la comprensió.

Seran plorats pels seus familiars i amics. Seran plorats per la nació. Seran plorats per la gent del món. Seran plorats per una Mare Terra que va gosar enviar a dos dels seus fills cap al desconegut.

En la seva exploració, van aconseguir que la gent del món se sentís com un. En el seu sacrifici, uneixen més estretament la germanor de l’home.

En l’antiguitat, els homes van mirar a les estrelles i van veure els seus herois en les constel·lacions. En l’actualitat, podem fer el mateix, però els nostres herois són homes de carn i ossos.

Altres seguiran, i segurament trobaran el camí de retorn a casa. La recerca de l’home no s’aturarà, però aquests homes van ser els primers, i es mantindran com els més importants en els nostres cors.

Tot ésser humà que miri a la Lluna en les nits futures sabrà que en algun racó d’un altre món hi serà per sempre la humanitat.

 

7 comentaris

  • Daniel Closa

    27/05/2011 7:36

    Carquinyol. Realment mai et pots refiar dels caps per molt que et diguin que tot està sota control.
    I lo del Fidel. Jo n’he començat a llegir algun, però es que no acaben mai!

    Laia. Si,si. Si la lògica l’entenc. però no deixa de ser sorprenent tenir-ho preparat fins aquest extrem. Com es deurien sentir els astronautes en llegir-ho?

    david. És una canya aquesta pàgina. Hi ha autèntiques perles.

    malayalam. No crec que hi haguessin anat a buscar-los. Potser a fer un enterrament en condicions al sol lunar. Però qui ho sap. Els americans son prou numereros com per fer una expedició de rescat de cadàvers. (I vaja viatge de tornada pels que hi anessin!)

    Clidice. És l’amo

    Arcangelo. No, si el discurs està realment molt bé. Amb totes les referències i la èpica que s’espera en una situació com aquesta. Realment, a la pàgina dels discursos la majoria dels més recents no tenen el nivell dels clàssics. Però, és clar. Per això són clàssics.

  • Arcangelo

    26/05/2011 20:02

    Doncs em sembla un discurs preciós, ni que sigui una formalitat mediàtica, una cosa feta fredament en previsió.

    Remarcar que la unitat de la humanitat quan es solca l’espai, esmentar la “mare terra” o acabar-se consolant amb que, al cap i a la fi, ara hi ha humanitat a la Lluna em sembla absolutament brutal. Ja no es veuen discursos com aquests!

  • Clidice

    26/05/2011 19:22

    Molt bo el comentari d’en Carquinyol! :)

  • malayalam

    26/05/2011 17:25

    Que lluny que queda això de l’Apollo… I jo em pregunto…. vols dir que els haurien tornat a buscar si haguessin mort a la Lluna?
    Per cert, molt curiosa la pagina dels discursos!

  • david

    26/05/2011 13:17

    Molt interessant la pàgina. Gràcies Dan !!!

  • Laia Olmo

    26/05/2011 8:27

    Doncs la veritat es que et quedes sense paraules! M’ha sorprès i molt el fet de com estan organitzats. En realitat, té la seva lògica estar preparats per si tot se’n va en orris. És millor tenir un discurs adequat per si de cas que, quan realment el necessites, l’hagis de fer a cuita corrents.

    Ja em miraré la pagina dels discursos!

  • Carquinyol

    26/05/2011 7:55

    I quan en Amrstrong i l’Aldrin pujaven a la capsula i preguntaven ‘així que ja teniu tot preparat per si hi ha problemes, oi?’ des de control els hi contestaven ‘si si, no patiu que ho tenim tot estudiat…’ ;)

    Per cert… els discurs de Fidel Castro a la xarxa!! Aquesta és una de les senyals que demostra el que ha arribat a evolucionar la tecnologia d’emmagatzemar informació i la velocitat de les xarxes !!