Cogombres, bacteris i toxines

Ecoli verotoxina.jpg Per si no hi havia prou problemes, ara resulta que uns cogombres provinents d’Espanya estan causant una infecció alimentaria a Alemanya. La patologia causada s’anomena “Síndrome Urèmica Hemolítica” (SUH per fer-ho més curt o HUS en anglès) i el microbi responsable és un vell conegut de tots nosaltres. Una soca particular del bacteri Escherichia coli, que tots tenim al budell però en les seves variants més inofensives.

Aquest cas és una mica particular perquè la SUH habitualment s’origina per consum de carn poc cuinada. També hi ha casos coneguts associats al consum de llet i de vegetals, de manera que no parlem d’una situació nova, però si que és poc habitual.

Ara podria semblar que E. coli és un microbi molt perillós, i que el fet de portar-lo a sobre representaria una amenaça, però en realitat els nostres E. coli no ens han de fer patir gens. Fins i tot dins el mateix tipus de bacteri es poden identificar moltes formes lleugerament diferents. Cada una d’aquestes soques té les seves particularitats i les nostres no ens donen cap problema. De fet, sense elles si que tindríem problemes.

Però l’any 1982 va identificar-se una soca particular de E. coli que si que causava intoxicacions importants i que es va batejar amb el nom de E. coli O104:H4. Les sigles del darrere simplement fan referència a algunes proteïnes que presenta a la superfície i que normalment no hauria de presentar. El problema amb aquest tipus particular és que fabrica un tipus de toxina anomenat verotoxina. També es pot trobar amb el nom de “Shiga-like toxins” perquè en realitat és una toxina que normalment no fa E. coli sinó un altre tipus de bacteris anomenats Shigel·la.

Sembla que un virus dels que infecten als bacteris (que també n’hi ha) va transportar el gen de la toxina d’una Shigel·la a una Escherichia. En fer-ho va convertir un bacteri inofensiu en un tipus molt perillós de microorganisme. Tècnicament és diu que és un cas de “transferència horitzontal de gens”.

Aquesta E. coli O104:H4 viu normalment al budell del bestiar i no els afecta particularment. Per això, la intoxicació més habitual és per menjar hamburgueses poc fetes. Però com que viu al budell, surt amb la femta dels animals i pot contaminar terrenys o aigües, o és pot fer servir com adob orgànic de manera que al final arriba als vegetals. És un dels cassos que ens recorden que no sempre tot el que és natural és necessàriament saludable.

El problema que causa la toxina i que desencadena el SUH és que fa que les parets dels vasos sanguinis, que normalment són inerts, activin les plaquetes de la sang i aquestes comencin a coagular. Això causa uns quants problemes. Primer fa que la circulació de la sang a través dels vasos més petits sigui complicada. Els coàguls fan taps i dificulten el camí. Al final, molts eritròcits (els glòbuls rojos) es trenquen intentant passar per indrets massa estrets. Per això es diu que és una síndrome hemolítica (de “hemo”, sang, i “lisis” trencar).

Amb els vasos taponant-se per tot arreu, quedant-se sense plaquetes ja que totes es van quedant enganxades als coàguls i els glòbuls rojos destruint-se, hi ha òrgans que comencen a tenir problemes. Normalment n’hi ha dos que pateixen particularment quan baixa el flux de sang. Un és el sistema nerviós, i l’altre el ronyó. En el cas del SUH el ronyó és el primer a fallar. Això fa que deixi de filtrar correctament i la urea que hauríem d’eliminar per la orina s’acumula  la sang. Per això el nom de urèmica en la síndrome.

També hi ha altres símptomes. Diarrees amb sang, vòmits i coses més o menys desagradables, però les més greus són la pèrdua de glòbuls rojos i la fallida renal. Normalment no sempre progressa de la mateixa manera i molta gent se’n surt sense massa problemes, Però hi ha casos (al voltant del 10 %) en que el ronyó falla del tot i caldrà fer diàlisi per netejar la sang i transfusions per reposar els glòbuls rojos destruïts.

Al final, a la vida tot està connectat. Ara hi ha persones que arriben a morir i moltes més han emmalaltit, bàsicament perquè fa uns anys un virus va infectar dos bacteris consecutivament i els va intercanviar un fragment de DNA que contenia instruccions per fabricar una determinada toxina.

(Bufa, hi havia un error en les sigles. La soca era la O104:H4. Queda rectificat)

9 comentaris

  • Daniel Closa

    29/05/2011 17:35

    Laa. Ep! Algunes barrejes si que resulten molt bones. De vegades és una excessiva puresa la que dóna mal rotllo.

    Gonzalo. A tu per passar per aquí

    Brian. En principi les llavors no tenen que estar infectades. El bacteri creix al budell dels animals. No dins els vegetals.

    Meritxell. Això és molt curiós. Per matar al bacteri es poden fer servir antibiòtics. N’hi ha molts tipus. Però això acostuma a ser pitjor. Quan el bacteri mor, allibera de cop tota la toxina que tenia dins i els efectes resulten molt més aguts.

    Núria. Ja diuen que de l’amor a l’odi només hi ha un pas. La nostra E.coli modificada és una criatura ben detestable del del punt de vista sanitari. Pel que fa a l’origen, caldrà fer un seguiment detectivesc. però ara entren en joc els interessos dels diferents països, de manera que no se si en traurem l’aigua clara.

  • Núria Tomàs

    28/05/2011 12:52

    Molt interessant, gràcies. No entenia com la nostra estimada E. Coli podia haver fet tants estralls!
    Sembla que la infecció per E. Coli podria haver-se produït al centre de distribució d’Alemanya ja que no tots els cogombres infectats eren d’Espanya.

  • Meritxell Sanabra

    28/05/2011 8:41

    Gràcies per l’explicació, ara ens queden los coses un xic més clares.
    Ara el dubte que tinc és si hi ha un medicament efectiu per aquest tipus de bacteri. Pel que dedueixo cap és efectiu al 100% i no queda clar si saben quin medicament es pot prendre.

  • Brian

    27/05/2011 17:21

    Un post molt interessant. Una pregunta: Si el bacteri infectat arriba als cogombres via femtes, ¿vol dir que eliminada la causa els cogombre deixaran de ser portadors d’aquest bacteris? ¿És dir, que les llavors no tindrien perquè quedar infectades…?

  • Gonzalo

    27/05/2011 12:37

    Molt entenedor, gràcies!

  • Laia Olmo

    27/05/2011 10:33

    Molt bona descripció de la símdrome. Ara ja podré saber de què parlen quan diguin urèmica jejeje.

    Aixo de les transufions de gens i intercanvi de DNA em fa pensar en que les mescles mai son bones! ;) I aixo que tot esta connectat és ben cert. Sense ànims d’ofendre, alguns naturistes haurien de considerar alguns aspectes de la seva alimentació.

    Un post genial!

  • Daniel Closa

    27/05/2011 8:38

    Noi. Els virus i els bacteris constantment s’estan empescant noves formes de fer mal. I ho tenen més fàcil ara que arriben a tot arreu del món en avió (normalment transportats per turistes, diguin el que diguin alguns ignorants).

  • Carquinyol

    27/05/2011 7:55

    Una explicació molt detallada i gràfica, ni House l’hagués fet millor !!

    Ara bé, creuo els dits perquè passi molt de temps fons que arribi un ‘virus alquimista’ d’aquests amb ‘tan d’èxit’