Flames a l’espai

foc espai.jpg A l’espai, un dels principals problemes m’imagino que ha de ser una situació de foc a l’interior de la nau. La combinació de portar un subministrament d’oxigen limitat, cap possibilitat de trucar als bombers, cap sortida d’emergència i un medi ambient que depèn absolutament de que tot funcioni correctament, fa que un foc tingui conseqüències catastròfiques per poc gran que sigui.

Encara que, tot s’ha de dir, malgrat el dramatisme del moment, un incendi a bord és una ocasió fantàstica per admirar un espectacle d’una rara bellesa. I és que el foc es comporta d’una manera ben curiosa a l’espai.

Quan imaginem una flama, la dibuixem sempre en forma de llàgrima amb un extrem que s’enfila cap amunt. La part que crema més és justament a sobre de la flama. En canvi si és una flama petita, com la d’una espelma, podem acostar els dits lateralment i molt a prop sense cremar-nos. El motiu és que l’aire calent pesa menys que l’aire fred. Per això la tendència del que crema és enfilar-se cap a dalt. I per això, si posem la mà a sobre el que notarem serà l’aire cremant que s’enfila. Pels costat, en canvi, no hi ha aire tant calent i podem estar-hi sense massa problema.

Però a l’espai, els conceptes de dalt i baix perden el sentit. I si el perden per nosaltres, també es perd per la flama. L’aire calent continuarà sent menys dens, però ja no tindrà tendència a anar cap a dalt, perquè no hi ha cap direcció que sigui “dalt”. La flama no agafarà forma allargada sinó que serà ben rodona, radiant calor en totes les direccions sense que cap sigui preferent.

Els moviments dels gasos també se’n ressenten de la falta de gravetat. Com que l’aire calent (que ja ha cremat el seu oxigen) no té tendència a marxar cap enlloc, no es formarà un corrent de convecció per substituir-lo. Això és el que alimenta la flama amb més oxigen a la terra, però a l’espai simplement no passarà. Per això, la tendència és que el foc s’apagui més aviat que no pas aquí.

A la NASA s’ho prenen molt en serio això del foc dins les naus i a l’Estació Espacial Internacional (ISS) es fan experiments per veure de quina manera cremen els diferents materials i també com es comporten els productes per apagar-lo. Si tires aigua al foc i l’aigua es queda flotant a mig camí, doncs tampoc solucionem gran cosa. Un foc pot començar per reaccions químiques entre diferents productes combustibles i els mecanismes per apagar-lo han d’estar ben apamats. Per tant, no hi ha més remei que fer experiments en situacions controlades.

Aquests experiments ofereixen unes imatges ben curioses de minúscules gotes de combustible enceses. Talment gotes de foc flotant en el no-res. Una imatge que coincideix molt poc amb la que es veu normalment a les pel·lícules de ciència ficció, on les flames es comporten d’una manera molt normal (i, per tant, errònia a l’espai).

Realment, un sopar romàntic a la llum de les espelmes ha de ser ben curiós en gravetat zero.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    31/05/2011 16:09

    Catrquinyol.No ets pas l’únic. Però és que aqeulla escena d’aquella película és un dels moment s estel·lars de la SF.

    malayalam. Ara tpoca muscia de vangeliss per acabar d’entrar en situació.

    Ariadna. ben mirat, és curios que el replicant no comentés res de la forma de les flames :-D

    david. En realitat, la referencia que fan a la película a la porta de tanhausser deu ser per la obra de Wagner. Perquè, mentre que Orió és una constel·lació de les més fomoses, crec que no hi ha cap “porta de Thanhausser” coneguda a l’espai. Els astrrònoms haurien de buscar un indret adient que mereixi aquest nom.

  • david

    31/05/2011 15:40

    Blade Runner dóna per molt carquinyol. Tant que Wagner ja va fer una òpera anomenada Tahhauser…….

    Molt interessant l’apunt Dan. això de la ingravidesa és un fenomen molt curiós. Algun dia m’agradaria experimentar-la !!

  • Ariadna

    31/05/2011 11:46

    Sí, Carquinyol, a mi també m’ha vingut al cap aquesta imatge cinematrogràfica.

  • malayalam

    31/05/2011 8:45

    Interessantíssim post i comentari de pell de gallina d’en Carquinyol… bona manera de començar el dia!

  • Carquinyol

    31/05/2011 7:51

    ‘flames’ i ‘espai’… dues paraules que
    M’activen un disparador mental i que em fan aquella gran frase d’aquella gran pel.lícula que comença dient : ‘Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d’Orió, He vist llamps-C brillar en la foscor ben aprop de la porta de Tannhäuser…’