Arxiu del divendres, 3/06/2011

El nou bacteri; descobrint l’enemic.

divendres, 3/06/2011

escherichia-coli-sintomas--644x362.jpg Mica a mica es va coneixent millor el bacteri que està causant el brot a alemanya. I com acostuma a passar, cada resposta dóna lloc a més preguntes. Des d’un punt de vista científic i intel·lectual pot ser molt interessant, però quan hi ha persones ingressades als hospitals i un nombre creixent de morts per el bacteri, el més important sembla que ha de ser, sobretot, identificar l’origen de la contaminació.

De moment, ja s’ha descartat que els cogombres en siguin els responsable. I això ens ha fet tornar a la casella de sortida. En algun indret hi va haver prou quantitat d’aquest bacteri com per deixar contaminat algun aliment que s’ha repartit per Alemanya. En particular, per la zona d’Hamburg. Però caldrà anar fent feina de detectiu per seguir la pista fins trobar un origen comú. Serà difícil perquè sospito que tots els productors, transportistes, magatzems i intermediaris varis que hi  ha en la manipulació dels aliments deuen estar desinfectant a fons les instal·lacions per si de cas.

El protagonista al menys ja està identificat. De bon començament es va veure que era un tipus de E.coli . Normalment, aquest bacteri no fa res més que estar dins els nostres budells, evitant que altres de més perillosos ens colonitzin. Però de vegades algun adopta característiques que el fan perillós. En realitat, d’E.coli perilloses en coneixem unes quantes varietats que les anomenem en funció de la patologia que causen.

Tenim les E. coli enteroagregativa, E. coli enteropatògena, E. coli enteroinvasiva, E. coli uropatògena o E. coli enterohemorràgica. Per cert, el prefix “entero” simplement fa referència al budell (per això un gastroenteròleg s’encarrega del estómac “gastro” i del budell “entero”).

Per identificar el bacteri responsable del cas que ens ocupa van agafar mostres i les van enviar a un laboratori de la Xina especialitzat en seqüenciar ràpidament el DNA. Ho van aconseguir en només tres dies (fa només uns anys haurien trigat mesos) i l’anàlisi del DNA del bacteri va donar noves sorpreses. Ras i curt, aquesta és la primera vegada que el veiem. Un nou tipus d’E.coli que, quina mala sort, resulta d’allò més tòxic.

Això pot semblar molt desconcertant, però en realitat és el pa nostre de cada dia al món dels microbis. No es reprodueixen de manera sexual com els mamífers, però tenen mecanismes per intercanviar-se material genètic de manera que constantment van sorgint noves combinacions de gens que els confereixen noves característiques. Això no són mutacions, com s’ha dit en algun indret. Simplement dos bacteris s’han trobat, s’han intercanviat alguns gens i han seguit cada un el seu camí, amb un genoma lleugerament diferent de quan va arribar.

L’anàlisi del genoma de la E.coli que infecta als malalts d’alemanya resulta molt semblant (un 93 % de similitud) amb una soca que es coneixia i que causava brots diarreics a la República Centreafricana. Aquesta s’anomenava EAEC 55989 i era del tipus enteroagregativa. De manera que el que tenim entre mans és un bacteri que sembla provenir d’una barreja entre una E.coli enteroagregativa i una d’enterohemorrágica.

Ara toca estudiar amb detall els gens que té i les toxines que pot fabricar. Fa les verotoxines, que causen la Síndrome urèmica hemolítica, però també deu tenir toxines de l’altre soca bacteriana. Això pot explicar la gran toxicitat que presenta. A més resulta que també ha incorporat gens que la fan resistent als antibiòtics, de manera que costarà prou matar-la. De totes maneres, els antibiòtics no acostumen a ser una bona idea en aquests casos. Si mates el bacteri deixa anar totes les toxines de cop i l’efecte sobre el pacient és encara més virulent. Això passa perquè el dolent no és el bacteri sinó la toxina.

Al menys, i malgrat la importància del brot, tenim la gran sort que no s’encomana. Per infectar-te has de menjar aliments contaminats i poc cuinats. La cocció elimina els bacteris, per això les autoritats alemanyes estan aconsellant deixar de menjar aliments crus (adéu a les amanides per uns dies) fins que s’identifiqui el focus infecciós. També hi ha altres possibles  orígens, com aigües contaminada, però són menys probables (tot i que, tal com està el pati, no s’ha de descartar res). L’altre consell, obvi, però que no està de més recordar, és rentar-se bé les mans després d’anar al lavabo ja que el bacteri viu als budells i surt per la via habitual de sortida de les coses que tenim al budell.

De totes maneres, més enllà de conèixer com més millor al bacteri, la pregunta que cal respondre segueix sent: quin és l’origen de la contaminació? Quin és l’aliment que portava el bacteri? Quan ho esbrinem, tindrem la solució al problema ben encarrilada.