De pes ideal a pes normal?

cover-ok-2613154_0x440.jpg Potser tornen els bons temps. Ho dic des d’un punt de vista de salut física i mental i, que voleu, també des d’un punt de vista subjectiu. L’esperança la dóna la portada de la revista Vogue Itàlia en la que surten tres models lluint un fenotip corporal que feia temps que no s’estilava. Ras i curt, no son super-models mega-primes sinó que llueixen un tipus que segurament moltes jovenetes considerarien com passat de pes.

Aquesta consideració és absurda i només correspon a les modes. Són les modes, reforçades per anuncis, actrius, revistes i mil-i-un impactes visuals més o menys subtils que condicionen la manera que tenim de veure el món. Ningú s’escapa d’aquesta pressió. Va haver-hi un temps en que les ombreres exagerades es consideraven elegants, altres èpoques són les faldilles llargues i vaporoses o les curtes fins l’extrem, els pantalons pota d’elefant o els de tipus pirata. Tan se val. Durant el període de vigència acaben per semblar-nos elegants, igual com al final tots cantem la cançó de l’estiu o la de l’anunci de moda.

Doncs el mateix passa amb el pes que es considera ideal. Sobretot depèn de la moda. Però com que reconèixer això no queda massa bé, doncs es fa referència a la salut. I té la seva conya que amb aquest motiu (o excusa) moltes persones  el que fan és justament posar en risc la salut. El que passa és que simplement no es diu “vull tenir el pes ideal per estar més guapo/a i lligar més o que em considerin més atractiu/iva”. No. El que es diu és “He de perdre uns quilos per trobar-me millor i gaudir de bona salut”. I per aconseguir això es fan dietes absurdes, maratons esportives sense cap preparació prèvia i fins i tot es sotmeten a cirurgies més o menys arriscades. Tot molt saludable.

(Per cert, si el cirurgià plàstic us diu que no hi ha cap risc, busqueu un altre cirurgià més honest.)

El més interessant és que s’agafen les taules de pes ideal com si fossin una veritat revelada per alguna divinitat de la salut. Però la realitat és molt diferent. De fet, es pot dubtar de si existeix un pes ideal. Seria molt més correcte parlar del marge de pes acceptable. Sabem el que no és ideal, el que s’associa a risc per la salut. Però el marge entre massa prim i massa obès és molt ampli! Hi ha qui realment ha de perdre pes per problemes d’obesitat, però no parlo d’aquests casos ara, eh!

També es dóna per fet que amb una mica de règim aconseguirem posar el nostre cos just en les dimensions que ens agraden o millor dit, que han fet que ens agradin (per molt que diguem, i ens diguin, que és perquè són les més saludables). Però pensar que només el règim pot solucionar el pes és ignorar tots els factors fisiològics, genètics i psicològics que hi estan implicats. No és gaire més absurd que pensar que menjant més seguirem creixent. Podem modular un parell de quilos amunt i avall fàcilment, però més enllà d’això el cos dirà que ja en parlarem.

El raonament sembla evident. Fico menys calories al cos i aquest s’aprima. Però les coses no son tan senzilles. Al cos no li agrada que li canviïn les coses. Si tenim un pes més o menys estable, malgrat ficar per la boca més de tres-cents quilos de menjar cada any, és perquè el sistema està ben regulat. Si mengem menys, la temperatura corporal baixa (per estalviar calories) el pas dels aliments pel budell s’alenteix (per exprimir fins la darrera caloria que continguin) i el metabolisme s’adapta per augmentar l’eficiència. Per això els règims funcionen molt bé als primers dies, i molt malament després. El cos s’ha adaptat i ja no l’enredes.

Però la pressió social segueix implacable. Es fan servir models anormalment primes com a ideal de seducció, i al final pot acabar generant patologies com l’anorèxia, amb uns efectes devastadors, i no únicament sobre el cos.

Per això, que torni una moda més adaptada a la realitat dels cossos pot ser una bona cosa. Al menys la pressió social serà menor. A més, en una ocasió, quan no es mirava de ser tan políticament correcte en tot el que dius, vaig sentir dir (i ho subscric totalment):

“En realitat, als homes no ens agraden ni el vi tan sec, ni les dones tan primes”.

9 comentaris

  • Noemí

    15/07/2011 15:32

    La meva “primor” és necessària per qüestions mèdiques. Una cosa que els manuals de medicina/infermeria s’apliqui que pesar 51 kg amb una talla de 1,60 és estar sota pes; en el meu cas és una bajanada. Si peso més d’aquest pes, per exemple, 62 o 63, ja em poden fer un altre tipus de calçat ja que el que porto, ortopèdic, ja no m’entrarà.
    L’altra cosa és emmirallar-se per qüestions de moda o falsa estètica.

  • Clidice

    08/06/2011 13:28

    Si fos només la moda rai! el mal és que proveu d’entrar en una farmàcia i no topar-vos amb cremes, herbes i potingues per aprimar, reafirmar, “descel·lulititzar” … La pressió és brutal i, en tots aquests anys, només hi va haver un intent de la casa Dove de fer anuncis amb dones “normals” (que després també retocaven amb photoshop). Benvinguda la portada de Vogue, però de poc servirà si es queda aquí. Per cert que aquestes noies estan impressionants.

  • Joan Codina

    07/06/2011 16:41

    Tothom que hagi estat en una classe de física sabrà que quan després de qualsevol cosa hi afegeixes la paraula ideal vol dir que no té res a veure amb la realitat :D

    A veure si canvien ja la dinàmica… Perquè amb les talles també tenen un bon problema si no són “ideals”.

  • Emmakatoe

    07/06/2011 12:23

    Cossos imperfectes o tallatge irreal? És el dilema que planteja http://caboriesdestarpercasa.blogspot.com/2011/04/les-talles-de-la-discordia.html

  • paulo filela

    07/06/2011 12:14

    si la portada si, pero a la que mires dintre totes son cama-primes llargarudes

  • Marina Arbat

    07/06/2011 12:10

    Molt bé! ja tocava!!! el que no entenc és com han tardat tant!
    Carquinyol! genial poder comprar més roba jejeje ;)
    Bromes a part, el primer és la salut i estar content amb un/a mateix/a

  • Ariadna

    07/06/2011 11:08

    M’agradaria saber què hi ha darrere d’aquesta moda. Amb quina finalitat ens han fet obsessionar per estar prims? Qui en surt beneficiat?

  • Laia

    07/06/2011 10:47

    Jo reconec que és per salut! Els quilos de més els noto als genolls, no és broma. Se’m carreguen i em fan mal. Encara que també ho faig per sentir-me bé, jeje.

    Carquinyol, la teva frase també és molt encertada! :)

  • Carquinyol

    07/06/2011 9:33

    Jo et confeso que quan dic haig de perdre pes no ho faig ni per moda ni per salut, és més bé del tipus “He de perdre uns quilos per no haver-me de comprar uns altres pantalons” !