Oceans de bacteris

Seychelles.jpg Una típica imatge idíl·lica de les vacances és la d’una platja amb sorra ben blanca i aigües transparents de color blau turquesa. Potser també hi ha el noi musculós i la noia en bikini sota una palmera prenent algun còctel més o menys sofisticat, però el curiós de la escena és l’aigua, que sempre la imaginem del tot transparent. I si ho pensem un moment, potser resulta estrany.

Tota la porqueria que es genera a terra ferma va a petar al mar. Els humans estem contaminant amb productes industrials i a ritme notable des de fa un segle, però abans ja deixàvem la nostra part de residus. I els residus de tota mena, les restes orgàniques de cadàvers de plantes i animals, les fulles seques que han caigut a terra des de l’origen de la vida, totes les cagarades dels dinosaures durant tots els milions d’anys que van dominar el planeta… Al mar s’hi ha abocat una quantitat inimaginable de porqueria, de restes orgàniques i de brutícia en general durant milions i milions d’anys.

Aleshores, com és que normalment l’aigua és tan transparent. Com es neteja el mar?

Doncs de processos per netejar n’hi ha molts. Des de reaccions químiques que degraden els productes, fins al dipòsit als fons marins de restes que acaben esdevenint minerals. Però la major part de la feina la fan, com no! els bacteris.

És curiós com fins fa molt poc ignoràvem com de ple n’estava el mar en formes de vida bacteriana. Sabíem que hi havia bacteris a l’aigua de mar, però no imaginàvem que n’hi haguessin tants. Ara, que ja anem quantificant amb metodologia més moderna i amb programes més organitzats anem descobrint que totes les estimacions que s’havien fet fins ara van fer curt. Al cada litre d’aigua del mar hi ha més de mil milions de bacteris.

I no totes són iguals. En aquests mil milions podem distingir més de vint mil tipus diferents de bacteris.

Si tenim en compte que d’aigua n’hi ha molta al mar, trobem que la quantitat de bacteris que contenen els oceans és extraordinària en quantitat i diversitat. Un tresor que tot just comencem a descobrir. I tots aquests bacteris són els que s’encarreguen de fer desaparèixer la porqueria que arriba al mar. Amb tanta quantitat i varietat sempre n’hi ha que poden degradar els contaminants que hi arriben.

Fins ara era senzill perquè tot era matèria orgànica fàcilment degradable. Els bacteris se n’alimentaven i alhora eren l’aliment d’altres organismes microscòpics, que alhora mantenien vius altres animals més grans fins configurar tota la cadena tròfica. La quantitat de bacteris que hi ha pot variar segons la localització, la profunditat o l’època de l’any, però sempre n’hi ha prou com per fer d’escombriaires marins d’una eficiència més que notable.

Son els bacteris marins els que ens regalen les aigües transparents amb les que somniem. Sense ells, els mars d’un planeta com el nostre, atapeït de vida, fa mil·lennis que haurien esdevingut clavegueres immundes. Pot fer angunia pensar que l’aigua de mar conté tants bacteris, però si no hi fossin la cosa seria molt pitjor!

 

3 comentaris

  • Francesc Peters

    14/06/2011 22:24

    Estic amb la Laia. Hi ha nous compostos que els bacteris no poden degradar i a més no es pot pensar en ells com a escombriaires ja que com qualsevol ésser viu formen part d’un ecosistema i necessiten un equilibri de diferents elements essencials, no només matèria orgànica (bàsicament merdeta). Per sort però avui els processos de tractament d’aigües residuals cada cop són millors i en els últims anys això s’ha notat en les nostres costes. Però és cert que els bacteris són claus en tots els ecosistemes que es mirin i el mar no n’és una excepció per la seva gran capacitat de processar matèria i transformar energia.

  • Carquinyol

    14/06/2011 9:44

    Al pas que anem no m’estranyaria gens que la taxa d’aparició de nous bacteris s’incrementés exponencialment (per cobrir la demanda ;) ) i que aquests passessin a mesurar 20m i a pesar 5 tones (per excés d’aliment…)

    Una plata molt maca la que has posat, té wifi?

  • Laia

    14/06/2011 8:44

    HI ha indrets on o bé els bacteris no poden seguir-nos el ritme (la merda llençada no és proporcional a la seva capacitat de degradació) o bé el que hi llencem acaba sent tant tòxic que la diversitat i grandària de la població bacteriana cau estrepitosament… Perquè de vegades costa troba aigües netes eh!