Arxiu del dilluns, 5/09/2011

Higgs, l’hora de la veritat.

dilluns, 5/09/2011

lhc.jpg Ja fa uns mesos que el gran col·lisionador d’hadrons (LHC) es va posar en marxa i va arribar l’hora de la veritat en la recerca de la partícula més desitjada pels físics en els darrers temps: el Bosó de Higgs. Tot i que aquestes partícules amb noms estranys ens semblen d’allò més desconcertant a tots els que no passem de visualitzar un protó i un electró, el fet que tots els físics estiguin tan excitats amb aquesta partícula ja ens indica que deu ser realment important. Altres partícules havien estat previstes per aquest model, però quan es van descobrir no hi va haver tantíssim rebombori com amb el Higgs.

Es pot dir que la importància del descobriment, si l’arriben a fer, serà doble. Per una banda descobriríem la partícula responsable que la resta de partícules de l’Univers tinguin massa. Sense el bosó del Higgs potser hi hauria radiacions a l’Univers, però res de massa, de manera que seria un indret ben diferent a com el coneixem. I per altra banda es confirmaria molt el que s’anomena “model estàndard”, que és el model que hi ha actualment per explicar totes les partícules subatòmiques. La gràcia és que si el model fos correcte, el bosó de Higgs hauria d’existir. I si no el trobem, voldria dir que estem fent servir un model equivocat.

Aquesta mena de proves són freqüents en totes les teories científiques. L’any 1915, Einstein va presentar la seva teoria de la relativitat. Com era d’esperar tothom va al·lucinar una mica amb una teoria tan contraria a la intuïció, però hi havia maneres de posar-la  a prova. Segons aquella teoria, el planeta Mercuri havia de comportar-se de manera diferent a la prevista per la teoria de la gravitació de Newton. Si Einstein tingues raó, el moviment de Mercuri presentaria una petita diferència. L’any 1919 va tenir lloc un eclipsi total de Sol que va permetre mesurar amb precisió el moviment de Mercuri i es va poder comprovar que les dades coincidien amb les previstes per la relativitat.

En realitat les dades no eren tan exactes com caldria. La tecnologia de l’època encara era senzilla. I el fet que coincidís amb el previst per Einstein no demostra del tot que tingués raó. Les dades podrien haver coincidit per algun altre motiu. Però servia per posar la teoria a prova, perquè si no haguessin coincidit amb el previst, sabríem amb tota certesa que la teoria era incorrecta. Doncs una cosa semblant passa amb el bosó de Higgs. Si no el trobem sabrem que la teoria actual, el model estàndard, és incorrecte. Aleshores caldria arremangar-se i tornar a bastir un nou model que expliqui l’Univers com el coneixem i que ho faci sense necessitar d’una partícula com el bosó de Higgs.

Sembla poc probable, ja que fins ara, el model ha anat recollint molts èxits i ens permet entendre força bé com és el món subatòmic. Potser sigui incomplet i, com passa amb la majoria de teories científiques, en un futur caldrà ampliar-lo. Però ara com ara és el millor que tenim i si per una única dada cal llençar-lo a les escombraries serà un bon daltabaix.

Tot i així, no deixaria de ser un moment interessant. Descobrir que tot el que creies està equivocat i que cal tornar a la feina de nou buscant nous models, noves idees i noves maneres d’entendre la realitat també és força emocionant. De manera que tant si el troben com si no, s’acosten moments històrics per la física i pel coneixement que els humans tenim dels secrets més bàsics de la natura. Fa poc han publicat una nota de premsa en la que ja van precisant més i més les característiques que tindrà el bosó de Higgs. Es va descartant que tingui determinades masses, de manera que la regió per on el busquen es va estrenyent més i més. Segurament en pocs mesos el LHC ens donarà el regal definitiu. Positiu o negatiu.

I curiosament ja no sentim parlar aquells que posaven el crit al cel dient que aquella màquina podia crear un forat negre que engolís el planeta. Fins i tot s’havien presentat demandes judicials per aturar un experiment que, deien, posava en perill la humanitat! Després de mesos de funcionar ha passat allò que deien els seus dissenyadors que passaria: Res de res. Una llàstima pels amants de les catàstrofes i les conspiracions. De nou s’han equivocat i el món no s’ha acabat.