Arxiu del dimarts , 6/09/2011

Dretans des de sempre

dimarts , 6/09/2011

hands.jpg La majoria dels humans tenim una curiosa preferència per fer servir la mà dreta. Mentre que prop del 90 % dels nostres congèneres són dretans, únicament un 10 % són esquerrans. El més curiós és que això sembla ser una característica essencialment humana ja que no s’ha vist aquesta disparitat tan marcada en l’ús d’una o altra mà en la resta de primats. Aquesta característica s’anomena lateralitat i sembla ser una conseqüència de les diferències que hi ha entre els dos hemisferis del cervell. L’hemisferi esquerra, que és el que s’encarrega de controlar la part de la dreta del cos, sembla ser predominant. Hi ha qui especula que això també pot tenir alguna relació amb l’aparició del llenguatge, una habilitat situada també, majoritàriament a l’hemisferi esquerra.

En realitat no tenim gens clar perquè passa ni quines són realment les seves implicacions. Però n’hi ha prou d’intentar fer alguna cosa amb la mà “dolenta” per comprovar que l’efecte és remarcable. A sobre, tampoc tenim fàcil esbrinar des de quant presentem aquesta característica els humans. Això podria ser una curiositat sense més, però si es demostrés que efectivament té alguna relació amb el llenguatge, ens donaria pistes de quant de temps fa que els humans anem parlant per aquest planeta. La qüestió és com esbrinar a partir d’unes restes fòssils, normalment incompletes, si aquell individuo era dretà o esquerrà o cap de les dues possibilitats.

Doncs amb una mica d’imaginació uns investigadors han descobert que fa al menys 500.000 anys que els humans mostrem preferència per la part dreta del cos. I, com no podia ser d’altra manera, la manera d’esbrinar-ho ha requerit una bona dosi d’enginy. La clau l’han trobat a les restes fòssils d’Atapuerca, i concretament a les dents.

Per tallar el menjar aquells llunyans parents nostres disposaven d’algunes eines de pedra molt rudimentàries que els permetien partir l’aliment. Però per fer el tall sovint mossegaven el tall de carn o del que fos i mentre amb una mà l’estiraven, amb l’altra (la bona) feien servir el ganivet de pedra per tallar-la. El cas és que això feia que en ocasions l’eina rasqués les dents i deixés alguna marca. Unes marques que ara podem analitzar a al superfície exterior de les dents. I en comparar han vist que eren molt més freqüents a les dents del costat dret que no pas les de l’esquerra. Una proporció de, al menys el vuitanta per cent preferia fer servir la mà dreta per manipular l’eina amb la que tallaven el menjar.

De manera que fa al menys mig milió d’anys, els homínids ja teníen preferència per fer servir la mà dreta, cosa que indica que al cervell ja existia la lateralitat que ara ens caracteritza. En realitat, les restes d’Atapuerca no són de Homo sapiens sino de Homo heidelbergensis, que vindrien a ser els precursors dels homes de neandertal, però tant se val. L’important és que la branca dels humans, incloent els nostres cosins extingits ja anàvem pel món amb aquesta particularitat des de bon començament.

Per una banda em fa gràcia descobrir coses que ens permeten visualitzar millor com eren i com vivien els nostres avantpassats. Si a sobre serveix per entendre millor com va evolucionar la capacitat de parlar, doncs encara millor. Però sobretot em fascina la picardia que tenen els investigadors per trobar la manera de respondre preguntes aparentment impossibles.