Arxiu del dimarts , 13/09/2011

Gats fluorescents i SIDA

dimarts , 13/09/2011

gats GFP.jpg Aquests dies han sortit a la premsa unes imatges prou curioses de gats fluorescents que semblen estar protegits contra la SIDA. Algun titular ho expressava de manera ben contundent “gatos fosforitos resistentes al SIDA” i si et limitaves al titular semblava que per combatre la SIDA caldrà fer una mena de focs artificials biològics. La notícia és important, però cal no exagerar ni confondre’s. El fet que els gats siguin fluorescents només és una qüestió tècnica que no te res a veure amb el tractament. I en realitat tampoc estan protegits exactament contra la nostra SIDA.

El que els investigadors volien fer era veure si una proteïna anomenada TRIMCyp servia per protegir als gats contra la infecció per un virus similar al de la SIDA. Aquesta proteïna no la tenen els gats normalment sinó alguns simis. Concretament alguns macacos sembla que estan protegits contra infeccions semblants en part gràcies a aquesta proteïna que no deixa que el virus completi tot el seu cicle. Per tant, van agafar el gen d’aquesta proteïna i el van introduir en el genoma d’òvuls fecundats de gats. La idea era que el gen es fiqués dins el genoma d’algun d’aquests futurs gats i que les seves cèl·lules fabriquessin la proteïna del macaco. Aleshores podrien veure si els gats que fabriquessin la TRIMCyp s’infectaven o no amb els retrovirus.

Ah! Però quan neixen els gats, com ho fas per saber si el gen que vas posar es va implantar correctament i funciona de manera satisfactòria? Com saps si la proteïna es fabrica? Doncs fàcil. A més del gen en qüestió també hi van afegir enganxat un altre gen que serveix per fabricar una proteïna fluorescent. Si les cèl·lules del gat tenen incorporat el gen que t’interessa també tindran la de la proteïna fluorescent perquè anaven en el mateix “paquet”. De fet, és la GFP (green fluorescent protein) amb la que l’any 2008 van guanyar el premi Nobel de química.

Doncs per saber si l’experiment per implantar el gen va funcionar només cal encendre la llum UV i mirar si el gat és fluorescent. Si ho és vol dir que també fabrica la TRIMPCyp. I si no, doncs és que l’experiment no va funcionar i ja no cal perdre-hi més temps amb el gat en qüestió. Al final, tres gats van néixer fluorescents, cosa que no està malament.

Tot seguit van mirar que passava quan les seves cèl·lules les exposaven a un retrovirus particular. El virus de la immunodeficiència felina (VIF). Nosaltres sempre estem pendents de la SIDA, però una epidèmia similar també afecta als gats de tot el món. Un virus semblant al VIH (virus de la immunodeficiència humana), però que afecta als felins. No només als gats domèstics. També pot infectar altres felins com els lleons encara que no els causa una malaltia tan greu.

El cas és que com que els virus humà i felí són parents, estudiar com combatre al VIF ens pot servir per esbrinar com lluitar contra el VIH. I el que s’ha vist és que els gats fluorescents són resistents a la infecció per VIF. El virus pot entrar dins les seves cèl·lules però no pot sortir a seguir infectant. És una bona cosa i segur que permetrà millorar les teràpies que es fan per la SIDA, però encara ens queda molt camí per recórrer.

De totes maneres, és curiós això de la epidèmia de virus d’immunodeficiència felina. Una de les teories de la conspiració que tenen més volada és que la SIDA es va originar en un laboratori militar o que va ser fruit d’un tèrbol experiment. Com a bona teoria conspiranoica, no calen proves per acceptar-la, però no està de més recordar que de virus d’immunodeficiència n’hi ha uns quants pel món. A més del VIH dels humans, i del VIF dels felins (que no ens afecta a nosaltres) també hi ha el VIS (virus de la immunodeficiència dels simis). Aquest és probablement l’origen del nostre. El VIS afecta als simis africans i pot infectar als humans. Només calia alguna mutació per convertir-lo en el VIH i en el tret de sortida a la terrible epidèmia de la SIDA.

Habitualment ens fem els fatxendes i ens adjudiquem el mèrit dels grans avenços i de les grans tragèdies. Però en realitat la natura té molta més capacitat que nosaltres per desencadenar malsons com la SIDA sense necessitat de cap conspiració.

(Tot i que, potser, els científics militars bojos que, segons els conspiranoics, van fabricar el virus de la SIDA també odiaven als gats i als simis i van aprofitant l’avinentesa per deixar anar un parell de virus similars.)