Arxiu del dimecres, 14/09/2011

La forma de les galàxies

dimecres, 14/09/2011

galaxia.jpg Des que es va inventar el telescopi, les imatges que hem anat obtenint del cosmos han anat revelant-se cada vegada més espectaculars. Nebuloses de mil formes i colors, gegantins núvols de gas estel·lar, combinacions d’estrelles de tots els colors i, naturalment, les galàxies. Una galàxia és potser una de les imatges més impactants que ens ofereix l’Univers. Una agrupació de milions i milions d’estrelles que constitueixen en si mateixes un univers particular. Sempre va be recordar que pràcticament tot el que veiem en una nit sense lluna són estrelles que pertanyen a la nostra galàxia, la Via Làctia.

La imatge típica d’una galàxia és una mena d’espiral d’estrelles amb franges més o menys il·luminades i amb un centre molt més brillant. Però en realitat hi ha uns quants tipus de galàxies. Algunes no tenen estructura aparent, altres presenten uns braços que s’allarguen en espiral partint del nucli i també n’hi ha que mostren una mena de “barra” creuant-la pel mig de la que surten uns “braços” que també es pleguen en forma d’espiral.

Totes aquestes estructures van representar un bon misteri durant molt temps. No s’entenia com ni perquè s’organitzen d’aquesta manera les estrelles dins les galàxies. En realitat tenim clar que aquestes estructures no podien ser estables. Les velocitats  diferents a les que giren les estrelles al voltant del nucli de la galàxia no permeten que es mantinguin els braços galàctics ja que en poc temps (relativament, és clar) les estrelles s’escamparien en totes direccions. Però el cas és que quan mirem, els braços hi són, i les barres també. De fet, sembla que la nostra mateixa Via Làctia és una espiral barrada.

La cosa es va començar a aclarir als anys seixanta, quan es va proposar que el que veiem no eren estructures d’estrelles que es movien al mateix ritme, sinó el resultat de aglomeracions momentànies d’estrelles causades per les velocitats particulars de cada una. Sembla estrany, però podem recordar el que passa quan es va per l’autopista. En ocasions, els cotxes comencen a circular en plan acordió. Ara corren molt, ara s’agrupen molts cotxes que durant una estona van més lentament. Cada cotxe va al seu ritme, però vist des de un helicòpter pot donar la sensació que al llarg de la carretera hi ha com “ondes” de cotxes. Cada pic d’onda només seria l’indret on s’agrupen més cotxes.

Doncs a les galàxies passaria una cosa semblant degut al moviment que fan les estrelles al voltant del nucli, que no és ben bé circular sinó que sembla més aviat una el·lipse. Les estrebades gravitacionals que es fan les unes a les altres fa que amb el temps, aquestes el·lipses es vagin ordenant de més grans a més petits i lleugerament desviades les unes de les altres. És d’aquelles coses difícils d’explicar, però entenedores si dibuixes les diferents òrbites que agafen les estrelles dins la galàxia. Tot plegat només son el·lipses, però allà on s’apropen sembla que sorgeixin els braços.

Spiral_galaxy_arms_diagram.jpg

Tot això fa que quan observem la galàxia en un moment donat passi el mateix que amb els cotxes a l’autopista, veiem ones allà on s’agrupen més, però simplement és un efecte òptic i cada estrella va a la seva bola. En uns pocs milions d’anys el braç continuarà existint, però les estrelles que el formen seran unes altres.

Els detalls de tot plegat encara es discuteixen i no acaben d’estar clars, però això no li treu gens de bellesa a aquestes imatges. Estructures virtuals fetes per milions d’estrelles movent-se en una mena de ball còsmic i seguint un ritme marcat per la música de la gravetat.