La forma de les galàxies

galaxia.jpg Des que es va inventar el telescopi, les imatges que hem anat obtenint del cosmos han anat revelant-se cada vegada més espectaculars. Nebuloses de mil formes i colors, gegantins núvols de gas estel·lar, combinacions d’estrelles de tots els colors i, naturalment, les galàxies. Una galàxia és potser una de les imatges més impactants que ens ofereix l’Univers. Una agrupació de milions i milions d’estrelles que constitueixen en si mateixes un univers particular. Sempre va be recordar que pràcticament tot el que veiem en una nit sense lluna són estrelles que pertanyen a la nostra galàxia, la Via Làctia.

La imatge típica d’una galàxia és una mena d’espiral d’estrelles amb franges més o menys il·luminades i amb un centre molt més brillant. Però en realitat hi ha uns quants tipus de galàxies. Algunes no tenen estructura aparent, altres presenten uns braços que s’allarguen en espiral partint del nucli i també n’hi ha que mostren una mena de “barra” creuant-la pel mig de la que surten uns “braços” que també es pleguen en forma d’espiral.

Totes aquestes estructures van representar un bon misteri durant molt temps. No s’entenia com ni perquè s’organitzen d’aquesta manera les estrelles dins les galàxies. En realitat tenim clar que aquestes estructures no podien ser estables. Les velocitats  diferents a les que giren les estrelles al voltant del nucli de la galàxia no permeten que es mantinguin els braços galàctics ja que en poc temps (relativament, és clar) les estrelles s’escamparien en totes direccions. Però el cas és que quan mirem, els braços hi són, i les barres també. De fet, sembla que la nostra mateixa Via Làctia és una espiral barrada.

La cosa es va començar a aclarir als anys seixanta, quan es va proposar que el que veiem no eren estructures d’estrelles que es movien al mateix ritme, sinó el resultat de aglomeracions momentànies d’estrelles causades per les velocitats particulars de cada una. Sembla estrany, però podem recordar el que passa quan es va per l’autopista. En ocasions, els cotxes comencen a circular en plan acordió. Ara corren molt, ara s’agrupen molts cotxes que durant una estona van més lentament. Cada cotxe va al seu ritme, però vist des de un helicòpter pot donar la sensació que al llarg de la carretera hi ha com “ondes” de cotxes. Cada pic d’onda només seria l’indret on s’agrupen més cotxes.

Doncs a les galàxies passaria una cosa semblant degut al moviment que fan les estrelles al voltant del nucli, que no és ben bé circular sinó que sembla més aviat una el·lipse. Les estrebades gravitacionals que es fan les unes a les altres fa que amb el temps, aquestes el·lipses es vagin ordenant de més grans a més petits i lleugerament desviades les unes de les altres. És d’aquelles coses difícils d’explicar, però entenedores si dibuixes les diferents òrbites que agafen les estrelles dins la galàxia. Tot plegat només son el·lipses, però allà on s’apropen sembla que sorgeixin els braços.

Spiral_galaxy_arms_diagram.jpg

Tot això fa que quan observem la galàxia en un moment donat passi el mateix que amb els cotxes a l’autopista, veiem ones allà on s’agrupen més, però simplement és un efecte òptic i cada estrella va a la seva bola. En uns pocs milions d’anys el braç continuarà existint, però les estrelles que el formen seran unes altres.

Els detalls de tot plegat encara es discuteixen i no acaben d’estar clars, però això no li treu gens de bellesa a aquestes imatges. Estructures virtuals fetes per milions d’estrelles movent-se en una mena de ball còsmic i seguint un ritme marcat per la música de la gravetat.

8 comentaris

  • laura pons maldonado

    05/10/2013 10:21

    yo creo que esto esta muy bien echo porque no te ponen otra cosa de lo que has pedido porque eso fastidia mucho

  • Laia O.

    05/10/2011 12:47

    SIIIIII… la Marxa Imperial hauria quedat de fàbula! Ni pintada, tu! Ja imaginant-m’ho, se’m posa la pell de gallina! jejeje

  • Daniel Closa

    18/09/2011 13:19

    En realitat aquest és el primer model que va permetre entendre el que passa. Després se n’han fet de més sofisticats que inclouen sobretot l’efecte del gas interestel·lar·lar i tota mena d’altres paràmetres.

  • Josep Alacid

    18/09/2011 11:18

    El que em ve al cap, ràpidament, en veure aquest model, és com queda l’efecte de la materia fosca en la velocitat de les estrelles més exteriors de les galàxies.
    De fet, que les estrelles més exteriors tinguin velocitats de traslació molt semblades a les que giren més a prop del nucli, és el que va fer pensar que hi havia materia invisible que cohesionava l’estructura.
    Si, en realitat, les estrelles giren en el·lipsis més tancades (amb ralentiment al afeli), cal cercar aquesta materia, o l’efecte observat és només conseqüència d’aquest model?

  • Daniel Closa

    14/09/2011 13:28

    Exacte. A més d’un forat negre just al centre (que no veiem) la densitat d’estrelles és brutal. Allà mai no deu ser fosca la nit!

  • Santi Cosmos

    14/09/2011 12:31

    Perquè està més iluminat el nucli?
    ¿hi ha una concentració mes densa d’estrelles?

  • Daniel Closa

    14/09/2011 8:31

    He he. Hauria d’haver-hi posat música al post. La marxa imperial de Star Wars quedaria perfecte
    http://www.goear.com/listen/adb45f0/the-imperial-march-john-williams

  • Carquinyol

    14/09/2011 7:57

    Confeso que després de llegir l’apunt d’avui el títol que m’ha vingut al cap ha estat: La forma de les galàxies, episodi 1: l’espiral barrada. ;)

    Tot i ser un efecte òptic, és encisador.