Arxiu del divendres, 23/09/2011

Les altres revolucions dels clavells

divendres, 23/09/2011

clavell.JPG Quan et parlen d’evolució, d’espècies, d’híbrids, de biodiversitat i d’espècies endèmiques, habitualment ens venen al cap indrets remots, més o menys exòtics. La diversitat de plantes o animals, les espècies que s’adapten i agafen mil i una característiques diferents les trobem a grapats a les selves amazòniques o d’Indonèsia, als racons perduts de les muntanyes de l’Himàlaia o a les valls africanes. En comparació, la vella i amable Europa sembla un indret ben poc interessant.

Però la realitat és ben diferent. Segurament la flora europea ens sembla menys interessant perquè ja hi estem molt acostumats i perquè llueix uns colors mes discrets i unes mides menys espectaculars que la d’altres indrets del planeta. Aleshores, quan cal fer estudis sobre colonització de nous hàbitats habitualment els científics agafen les maletes i marxen a indrets exòtics. I el resultat és que com que hi ha relativament pocs estudis sobre la evolució dels grups de plantes europees, quan es fan es topen amb sorpreses.

Una de les flors més característiques de la zona europea són els clavells. En realitat, de clavells n’hi ha per Europa, Àsia i Àfrica, però a Europa és on hi ha més varietat. I quan uns botànics van tornar a fer una ullada als clavells per analitzar al ritme al que havien anat sorgint noves espècies es van trobar que tenien entre mans una mena d’explosió evolutiva justament l lloc menys esperat. A la vella Europa.

Comparant seqüències genètiques d’uns quants centenars d’espècies de clavells van veure que aquestes flors havien anat evolucionant a un ritme ben normalet durant la major part de la seva història. Però fa un parell de milions d’anys, van començar a aparèixer noves espècies de clavells a un ritme mai vist. De fet, és un dels ritmes de formació de noves espècies més ràpids que hem detectat.

El fet que va posar com una moto als clavells segurament va ser que per aquella època es va establir el clima mediterrani que ara ens sembla tant normal. Amb aquest clima, el sud d’Europa es va tornar més àrid i amb sequeres estacionals. Unes condicions que resultaven adverses per moltes espècies de plantes i animals, però que van resultar ser idònies per altres, com ara els clavells.

Quan passa això, els organismes que han tingut sort comencen a escampar-se amb més facilitat i van ocupant diferents indrets molt ràpidament. Aleshores es posa en marxa el mecanisme de la selecció natural i cada grup de clavells va adquirint poc a poc les característiques que li permetran estar millor adaptats a l’indret d’Europa on hagi anat a parar.

En realitat els clavells van patir un altra explosió de variabilitat quan es van posar de moda com a flor ornamental als segle XVIII. Aleshores els jardiners van començar a buscar nous híbrids i a seleccionar noves formes, colors, textures i aromes que encara van fer més gran la família dels clavells. Passat un segle la moda va passar i els gustos es van girar cap a les flors provinents del nou mon, però l’herència en forma de mil tipus de clavells ja ens va quedar.

De fet, els clavells semblen una flor ben discreta que no ha trencat mai un plat, però es passen la vida de revolució en revolució. I quan semblava que podien descansar, van anar els portuguesos i van muntar una “revolució dels clavells”. Segurament ningú tenia idea en aquell moment que la tria del clavell per simbolitzar una revolució europea era d’allò més escaient.