Arxiu del dimarts , 27/09/2011

El dia del deute ecològic. (no n’aprenem de les crisis)

dimarts , 27/09/2011

sobreexplotacio.jpg Una de les coses més emprenyadores de la  crisi que estem vivint és que era la crònica d’una crisi anunciada. No se quantes vegades vaig sentir la frase “el preu dels pisos està pels núvols i això un dia petarà”. Era evident que les coses no poden seguir un ritme ascendent “sempre” , però malgrat que tothom ho entenia, ningú feia cas d’aquesta percepció. Els uns arrossegaven als altres i al final la bombolla va petar. El vídeo que va circular sobre ”Españistán” ho explicava d’una manera ben gràfica i sobretot, tenia una frase final que trobo que ho resumeix molt bé. “De cop vàrem descobrir que érem pobres i, el que és pitjor, que mai no havíem deixat de ser-ho”.

Naturalment les explicacions són més complexes, hi ha molts factors que intervenen i simplificar sempre és perillós. Però no et pots treure la percepció que simplement hem viscut per sobre de les nostres capacitats, convençuts que, al final vindria algun geni hi ho arreglaria. Sospito que no és diferent del que va passar a l’Argentina abans del corralito. I segurament, si analitzem el que passa a Grècia deu ser molt semblant.

El cas és que deu existir una regla molt simple per començar a funcionar: No pots gastar més del que pots guanyar. Puntualment te la pots saltar, però si la teva manera de viure es basa en ignorar aquesta llei, en buscar excuses per no complir-la, o en somiar que vindrà algú i et salvarà al final, doncs abans o després te la fotràs. No cal ser un geni per entendre això.

I malgrat tot, repetim aquest error una vegada i altra. De vegades conscientment i altres menys conscientment.

Tot això hi dic perquè justament avui comencem, un any més, a gastar més del que tenim. I no sembla que ningú en sigui conscient. Estem vivint una altra bombolla, que quan peti tindrà conseqüències encara més greus que l’actual. Una bombolla que sembla problema de quatre alternatius, però que és ben real. Una bombolla ecològica.

Algú ha calculat quants recursos consumim els humans anualment i ho ha comparat amb els recursos que el planeta pot regenerar anualment. De nou la mateixa regla: no pots consumir més que el que el planeta pot generar. De nou, un equilibri que sembla evident, oi? Hauríem d’haver aprés la lliçó.

Doncs avui, 27 de setembre és el dia en que hem consumit tot el que el planeta pot regenerar en un any. El dia del deute ecològic.  Benvinguts a la bombolla ecològica. A partir de demà, i fins final d’any, tot el que els humans consumim: menjar, energia, aire net, aigua potable… ja haurà de constar com a “deute ecològic”. No se sap d’on sortirà perquè el planeta Terra no ho pot produir. Des de demà ja estarem vivint per sobre de les nostres possibilitats. Simplement gastem el 135% del que el planeta produeix. Cada país és diferent, però el global surt molt deficitari. I els deutes, tard o d’hora, cal pagar-los.

Aquesta és una dada de la que normalment no en som conscients. I quan ho fas notar, sorgeixen les mateixes excuses que en el cas de la bombolla econòmica.

“Si altres (països) viuen tant bé, ens hi hem d’apuntar tots”.

“Les millores (científiques) aconseguiran avenços que, al final, ho arreglaran tot”.

“Això petarà, però no faré res per evitar-ho ja que ningú (cap país) fa res”.

“M’hipoteco per viure bé ara, i en el futur ja ho pagarà algú altre”.

“Això són informacions de quatre que no hi entenen o que tenen interès en que la nostra manera de viure se’n vagi en orris”.

De notícies inquietants no en falten. Hi ha països on prop del 90% de l’aigua que tenen està contaminada i no es pot fer servir. La desforestació creix a un ritme molt superior al que la vegetació pot refer. Les zones pesqueres es van esgotant i cal anar a buscar peix a indrets cada vegada més llunyans i més pobres.

Però malgrat tot, seguim fent veure que no passa res. De fet, la idea que tenim en general de sortir de la crisi és poder tornar a consumir com desesperats, per poder fer créixer encara més de pressa l’altra crisi.

I quan haurem exhaurit un planeta, no hi haurà fons de rescat que valgui!