El dia del deute ecològic. (no n’aprenem de les crisis)

sobreexplotacio.jpg Una de les coses més emprenyadores de la  crisi que estem vivint és que era la crònica d’una crisi anunciada. No se quantes vegades vaig sentir la frase “el preu dels pisos està pels núvols i això un dia petarà”. Era evident que les coses no poden seguir un ritme ascendent “sempre” , però malgrat que tothom ho entenia, ningú feia cas d’aquesta percepció. Els uns arrossegaven als altres i al final la bombolla va petar. El vídeo que va circular sobre ”Españistán” ho explicava d’una manera ben gràfica i sobretot, tenia una frase final que trobo que ho resumeix molt bé. “De cop vàrem descobrir que érem pobres i, el que és pitjor, que mai no havíem deixat de ser-ho”.

Naturalment les explicacions són més complexes, hi ha molts factors que intervenen i simplificar sempre és perillós. Però no et pots treure la percepció que simplement hem viscut per sobre de les nostres capacitats, convençuts que, al final vindria algun geni hi ho arreglaria. Sospito que no és diferent del que va passar a l’Argentina abans del corralito. I segurament, si analitzem el que passa a Grècia deu ser molt semblant.

El cas és que deu existir una regla molt simple per començar a funcionar: No pots gastar més del que pots guanyar. Puntualment te la pots saltar, però si la teva manera de viure es basa en ignorar aquesta llei, en buscar excuses per no complir-la, o en somiar que vindrà algú i et salvarà al final, doncs abans o després te la fotràs. No cal ser un geni per entendre això.

I malgrat tot, repetim aquest error una vegada i altra. De vegades conscientment i altres menys conscientment.

Tot això hi dic perquè justament avui comencem, un any més, a gastar més del que tenim. I no sembla que ningú en sigui conscient. Estem vivint una altra bombolla, que quan peti tindrà conseqüències encara més greus que l’actual. Una bombolla que sembla problema de quatre alternatius, però que és ben real. Una bombolla ecològica.

Algú ha calculat quants recursos consumim els humans anualment i ho ha comparat amb els recursos que el planeta pot regenerar anualment. De nou la mateixa regla: no pots consumir més que el que el planeta pot generar. De nou, un equilibri que sembla evident, oi? Hauríem d’haver aprés la lliçó.

Doncs avui, 27 de setembre és el dia en que hem consumit tot el que el planeta pot regenerar en un any. El dia del deute ecològic.  Benvinguts a la bombolla ecològica. A partir de demà, i fins final d’any, tot el que els humans consumim: menjar, energia, aire net, aigua potable… ja haurà de constar com a “deute ecològic”. No se sap d’on sortirà perquè el planeta Terra no ho pot produir. Des de demà ja estarem vivint per sobre de les nostres possibilitats. Simplement gastem el 135% del que el planeta produeix. Cada país és diferent, però el global surt molt deficitari. I els deutes, tard o d’hora, cal pagar-los.

Aquesta és una dada de la que normalment no en som conscients. I quan ho fas notar, sorgeixen les mateixes excuses que en el cas de la bombolla econòmica.

“Si altres (països) viuen tant bé, ens hi hem d’apuntar tots”.

“Les millores (científiques) aconseguiran avenços que, al final, ho arreglaran tot”.

“Això petarà, però no faré res per evitar-ho ja que ningú (cap país) fa res”.

“M’hipoteco per viure bé ara, i en el futur ja ho pagarà algú altre”.

“Això són informacions de quatre que no hi entenen o que tenen interès en que la nostra manera de viure se’n vagi en orris”.

De notícies inquietants no en falten. Hi ha països on prop del 90% de l’aigua que tenen està contaminada i no es pot fer servir. La desforestació creix a un ritme molt superior al que la vegetació pot refer. Les zones pesqueres es van esgotant i cal anar a buscar peix a indrets cada vegada més llunyans i més pobres.

Però malgrat tot, seguim fent veure que no passa res. De fet, la idea que tenim en general de sortir de la crisi és poder tornar a consumir com desesperats, per poder fer créixer encara més de pressa l’altra crisi.

I quan haurem exhaurit un planeta, no hi haurà fons de rescat que valgui!

10 comentaris

  • Daniel Closa

    01/10/2011 12:30

    Manel. L’energia és la clau, però després vindrà l’aigua, el terreny per generar aliments, matèries primeres… No cal cap teoria malthusianna complexa per entendre que en un indret limitat no es pot créixer de manera il·limitada. Podrem anar optimitzant recursos. però ara mateix vivim amb la qualitat de vida que tenim només perquè a la resta del món hi ha moltíssima gent passant gana i malvivint. Ras i curt, ens estem cruspint els recursos no només dels altres sinó també els dels habitants del futur.
    I

  • Manel Ros

    30/09/2011 16:12

    “Coneixent l’enginy que caracteritza els humans” no sé si estan massa justificades les teories malthusianes catastrofistes perquè fins ara sempre han menysvalorat la nostra capacitat d’aprofitar els recursos naturals.
    La mare dels ous és l’energia. Pot ser que el final de l’era del petroli resulti una mica traumàtic però jo intueixo un futur a mitjà termini d’energia abundant.

  • Daniel Closa

    28/09/2011 19:15

    Hauriem de ser una mica més intel·ligents o una mica més limitats. Som prou eixerits per aconseguir un gran poder però no prou com per emprar-lo sàbiament

  • Pep Riera Bail

    28/09/2011 16:20

    Segurament no és així però a vegades hem plantejo que l’evolució de l’esser humà ha esta un error de la natura, vull dir que potser una mica més limitadets segurament no ens trobariem en aques situació

  • Daniel Closa

    27/09/2011 18:42

    OCA. En realitat no pateixo gens pel planeta. Ell seguirà amb una biosfera diferent, durant molt més temps que no pas els humans. però que vols. La humanitat, la civilització, la creativitat que tenim, tot això mereixeria perdurar més temps del que sembla que estem disposats a concedir-nos. Això és el trist.

    Jep. Si, si. No dic pas que amb accions individuals o amb presa de consciència n’hi hagi prou (no de llarg) per modificar la inèrcia que portem. Segurament és una condició necessària, però en cap cas suficient. I fins i tot aquesta es dubtosa que s’aconsegueixi. En tot cas, malgrat que ens manipulin i que hi hagi forces en acció més enllà de la nostra capacitat d’acció, quan ens la fotem, no podrem dir que no ho sabíem.

    Vicent. Realment. a nivell individual no hi ha res a fer. Però molts individus poden, si volen, modificar les inèrcies socials. O potser no, però al menys val la pena intentar-ho. Sempre és millor intentar-ho i fracassar que per inacció deixar que passi el que creiem que val la pena evitar.
    (Ja se que es una mica utòpic, però el dia que deixi de creure en algunes utopies ja no valdrà la pena seguir amb res.)

  • Vicent Bosch i Paús (l’Alcora-l’Alcalatén)

    27/09/2011 15:46

    Sembla que la culpa la tinga la “carn de canó” del malbaratament de tot.
    Jo no faré absolutament res, i si peta la Terra actual, ella es regenerarà i si l’espècie humana desapareix, el món seguirà. Fins …
    NB.- Amb 1300’00 euros al mes no tinc molt de poder per desfer o refer res de res. I com vaig veure una vegada una pintada a Paris: “Nettoyer c’est bien, ne pas salir, c’est mieux”.

  • Jep Pueblas Castillo

    27/09/2011 11:36

    En una cosa anem molt errats de base, la crisi económica a españa té noms i cognoms i es fruit d’una estrategia per enfonsar paisos i fer-los endeutar i així en el futur instaurar un nou ordre economic i social,impulsat en part per les grans families de banquers, que ho son des del segle XVIII, els ex-banquers de la monarquia a europa.
    Saben molt be que fer una injecció econòmica brutal i deixar calers a tothom fa que el dia que tanques l’aixeta els pobres son mes pobres i els rics més rics.
    Com ha passat amb la fundació Rockefeller i el banc Santander.
    Després la desinformació mediatica actua ràpidament per fer creure a la gent que la culpa es del `poble, doncs si i no, ells coneixen molt bé com funcionem i saben com posar-nos la mel als llàbis amb el món material, lo extern i el plaer, i ho fan gastan-se el que faci falta.

    Amb l’ecologia passa algu semblan nosaltres consumim, pero qui és el que firma els papers per talar els boscos de l’amazones?
    qui es que funda falses organitzacions ecologistes per semblar que s’està fent algu?
    qui es que contracta nens sabent que moriran extraent coltan? etc etc
    pero si, el cambi com ba dir Buda,Jesus i tants d’altres és intern i individual, el canvi social no existeix.
    Cadasqu de nosaltres desideix, potser a arribat el moment de renunciar a aquest món ràpid e infeliç.
    Vaja rollo que he futut!

  • OCA

    27/09/2011 11:12

    Ja ho diem nosaltres mateixos: “l’home és l’únic animal que ensopega 2 cops amb la mateixa pedra”
    I com molt bé dius quan peti aquesta bombolla no quedarà ni l’apuntador. Per desgràcia nostra la Terra serà prou “intel•ligent” per desfer-se del càncer que li produïm. Només cal fer una ullada per Internet i veure l’Illa Escombraria (més depriment que això… i ningú amb poder fot, ni farà res (de fet crec que si, però quan ho vulguin fer ja serà massa tard, si és que ja no ho és)).

  • Daniel Closa

    27/09/2011 10:59

    Sempre ensopeguem amb la mateixa pedra. Però al final farem una ensopegada de la que ja no ens aixecarem!

  • Carquinyol

    27/09/2011 8:07

    El més trist de tot és que no n’aprenem, de fet encara estem ficat enmg d’una crisi econòmica que no sabem quan acabarà i n’hi ha que continuen vivint per sobre de les seves possibilitats! Així que imagina’t la consciència que tenen sobre els recursos del planeta !

    I al final a pagar justos per pecadors, com sempre…