Arxiu del dijous, 29/09/2011

L’última paraula del català

dijous, 29/09/2011

800px-Amino_acid_zwitterion.jpg El vaig comprar un Sant Jordi. A més de les novel·les i llibres variats, aquell any s’havia presentat la nova edició del Diccionari de la Llengua Catalana. El de l’Institut d’Estudis Catalans, és a dir, el que va a missa. En aquell moment vaig arribar a pensar que era una adquisició una mica poca-solta i que no el faria servir gaire. Però el cas és que li trobo una certa gràcia a agafar un diccionari i mirar paraules a l’atzar. Una cosa que no és el mateix si mires de fer-ho on-line.

Amb aquest entreteniment he anat descobrint paraules totalment desconegudes, com ara “fustegal”, que és el pal que serveix per dur a l’espatlla dues galledes, una a cada banda. Altres que hauria jurat que eren incorrectes, com ara “axil·la”, però que en realitat són tan correctes com aixella. I algunes que no les trobo i que per tant, són incorrectes, com ara “promig” (la correcta és “mitjana”, que no s’ha de confondre amb la també correcta “mediana”).

Les petites descobertes no tenen més importància, però és un entreteniment que realment em fa quasi tanta gràcia com mirar un atles geogràfic. I una paraula que ja coneixia, però que veig que segueix ocupant la seva posició privilegiada és “zwitterió“. Poca broma, ja que és la última paraula del diccionari. L’última paraula del català.

Evidentment és una paraula d’origen forà, concretament alemany. La definició de zwitterió és “Molècula que conté un grup àcid i un grup bàsic que, per transferència intramolecular d’un protó de l’un a l’altre, es presenten ionitzats simultàniament, un amb càrrega aniònica i l’altre amb càrrega catiònica.” Sona estrany, oi? Doncs de zwitterions en tenim un grapat al cos. De fet, podríem dir que estem fets en bona part per zwitterions.

Tot i que en química les peces fonamentals són els àtoms, a la vida real més que àtoms solets acostumem a trobar molècules. És a dir, grups d’àtoms units entre ells formant una unitat. La molècula d’aigua, formada per un àtom d’oxigen i dos d’hidrogen, deu ser la més coneguda, però de grups ben caracteritzats d’àtoms, és a dir, de molècules n’hi ha moltíssims de diferents.

Aquests grups es poden unir formant molècules més grans, com si fossin peces d’un mecano microscòpic. I en ocasions s’uneixen molècules amb característiques ben oposades. Per exemple, podem trobar en una sola molècula un àcid enganxat per un costat i una base per un altre. Un químic recordaria ràpidament que no són molècules el que s’enganxa, sinó grups funcionals (per exemple no un amoníac sinó un grup amoni), però segur que em perdonarà la simplificació.

En química, a més dels àtoms que hi ha en una molècula, són molt importants les càrregues elèctriques que tenen. Si se’ls enganxa un electró (que té càrrega negativa) el grup quedarà amb càrrega negativa. En canvi, si guanyen un protó, aquell costat de la molècula tindrà càrrega positiva. Aquestes distribucions de càrregues poden fer que les reaccions químiques tinguin lloc o no.

Quan una molècula passa a tenir càrrega elèctrica diem que són ions. Així de la molècula de l’àcid acètic podem obtenir l’ió acetat, amb càrrega negativa. O de l’amoníac podem treure’n l’ió amoni, que té càrrega positiva.

Però algunes molècules, en determinades situacions poden tenir per un costat un ió amb càrrega positiva  i per un altre un ió diferent amb càrrega negativa . És un ió híbrid o, per la paraula alemanya “zwitter” que vol dir “híbrid”, un zwitterió.

Segurament uns dels zwitterions més coneguts són els aminoàcids. Són les peces amb les que construïm les proteïnes i tenen, com el seu nom indica, un grup amino, que pot tenir càrrega positiva, i un grup àcid, que pot mostrar càrrega negativa. Tots dos a la mateixa molècula.

L’última paraula del català ens pot sonar estranya a l’oïda, i en realitat encara tinc dubtes de com es pronuncia exactament (suiterió?, esviterió?). Però en tot cas no fa referència a una cosa que ens sigui aliena. Amb els aminoàcids fem proteïnes i amb les proteïnes fem cèl·lules, teixits i òrgans. De manera que si us mireu el cos, el que veieu és el resultat de l’assemblatge d’una quantitat fabulosa de zwitterions.