Sé el que estàs mirant

human2.jpg Un dels somnis dels humans és saber el que pensen la resta de persones. Però saber-ho amb precisió. Poder-nos ficar en la ment de l’altre per esbrinar si ens diuen la veritat, si ens menteixen o en que estan pensant exactament. I una de les pors que més angoixen als humans és que algú es fiqui dins la nostra ment, que esbrini el que pensem exactament, que violi la intimitat de la ment. Contradictori? Segurament, però els humans som així.

Per sort, això de llegir la ment encara entra en el camp de la ciència ficció…, o potser ja no tant. De moment el que estan aprenent a fer és reconstruir el que estàs mirant només analitzant l’activitat del cervell. Un primer pas modest, però després en vindran altres i encara altres més. De manera que potser que algú comenci a pensar en les qüestions ètiques i legals que ara no es plantegen, però que probablement en menys d’una generació caldrà abordar.

De moment no es tracta de pensaments, idees o memòries. Simplement es tractava d’intentar reconstruir les escenes que un individu estava mirant. Ja s’estaven aconseguint alguns bons resultats amb imatges fixes, però ara ho han aconseguit amb imatges en moviment.

Quan el cervell fa alguna activitat, com ara mirar, es desencadena una activitat extremadament complexa dins les àrees cerebrals encarregades de la visió. Els senyals entre neurones s’intercanvien entre moltes zones, es processen a diferents nivells i es combinen de manera desconcertant. De moment encara ignorem com s’ho fa tot això per generar una imatge mental, però el que podem fer és analitzar aquesta activitat. I això es fa amb una tècnica anomenada “Ressonància Magnètica Funcional”, que detecta els canvis en el flux sanguini que experimenta cada regió del cervell.

La clau és que quan una zona està enviant senyals, està més activa, necessita una mica més d’energia i les artèries de la zona es dilaten, de manera que hi arriba més sang, més oxigen i més nutrients. Aquests petits canvis en el flux de sang són els que podem mesurar i que ens indiquen les àrees actives.

Doncs uns investigadors van posar voluntaris a mirar pel·lícules durant set hores. Mentre ho feien, l’aparell anava detectant els canvis en l’activitat de l’àrea visual del cervell. I després van desenvolupar un sistema informàtic que permetia relacionar la imatge que veien en un moment donat, amb el patró d’activitat del cervell. Com si diguéssim, quan mires una cosa rodona, augmenta l’activitat a l’àrea a1. Si mires una línia que es mou de dreta a esquerra, s’activen les àrees b3 i d5. I així anar reconstruint un perfil d’activitat per les diferents tipus d’imatges que mires.

Si aconsegueixes prou dades pots obtenir prou informació com per fer el procés invers. Analitzar l’activitat del cervell i mirar de reconstruir quina cosa està veient el subjecte en qüestió. Doncs això és el que han fet i, per ser un primer intent, els resultats no estan malament.

Per descomptat només s’intueix una ombra del que l’individu realment mira. Però en algunes ocasions la imatge és prou aproximada a la realitat. Aquí teniu un video on es veu, a l’esquerra la pel·lícula que miraven, i a la dreta la reconstrucció que ha fet l’ordinador en base només a l’activitat cerebral. N’hi ha que tenen una similitud molt pobre, però algunes s’hi acosten raonablement. Fins i tot diria, inquietantment. I personalment m’encanta l’elefant, encara que no s’hi assembli de res.

Cal recordar que per ara només poden refer el que està mirant el cervell. Estrictament no poden llegir la ment ni res que s’hi assembli. I en realitat seguim sense saber com ho fa el cervell per formar una imatge mental. Simplement sabem quins canvis experimenta al fer-ho (que ja és un bon pas).

Però no deixa de ser un primer pas per ficar-se dins la ment d’algú altre. Podrien, perquè no? reconstruir el que algú està somiant en un moment donat. I coneixent l’enginy que caracteritza als humans, pot amoïnar una mica el camí que comencem a recórrer. Un treball que et deixa dubtant si amoïnar-te, entusiasmar-te…, o una interessant combinació dels dos sentiments.

6 comentaris

  • Daniel Closa

    03/10/2011 17:52

    Doncs no se si hi ha alguna diferencia a l’àrea visual que permeti discriminar. Suposo que si, però de moment el nivell de discriminació encara no permet assegurar res. En tot cas, el que dius, de comparar imatges amb records d’imatges seria un experiment que ja triguen a fer.

  • Alepsi

    03/10/2011 16:57

    Se m’acut pensar que, per exemple, quan surt la figura d’un noi negre metge, si et fixes, a l’altra banda sembla que s’hi reconeix una figura masculina amb corbata…..

    I és que… com podrem distingir el que la persona veu realment del que el seu cervell interpreta? És ben sabut que les àrees visuals que s’activen quan estem mirant una cosa s’activen també quan estem rememorant aquella cosa en concret….

    Uhm… molt interessant…

  • Daniel Closa

    01/10/2011 12:33

    Carquinyol. Cert. Però algunes tenen uns mals usos molt evidents! Potser amb el temps ens hi acostumarem a la desaparició de la intimitat mental. però ara es fa molt estrany.

    Joana. Jo també ho he notat. Potser tingui a veure amb el fet que la capacitat que tenim per reconèixer cares humanes és de les més desenvolupades del nostre sistema visual. Una característica imprescindible per animals socials com som els humans.

    Briam. Per sofisticat que sigui l’ull com a sistema òptic, el software del cervell per processar la informació captada és espectacular.

  • Brian

    30/09/2011 20:11

    Està clar que l’òrgan principal de la visió no és l’ull, sinó el cervell…

  • Joana

    30/09/2011 11:10

    Dóna la sensació que el què reconstrueixen millor són les cares de persones!

  • Carquinyol

    30/09/2011 10:02

    Les coses no són dolentes per si mateixes, són dolentes segons l’ús que se’ls hi dóna… el problema és que tenim una tendència massa marcada a donar-les mal ús !