Els raigs N o el poder de l’autoengany

rene-blondlot.jpg “Veure és creure”, però si la diem al revés, “creure és veure”, la frase segueix sent perfectament vàlida. No és perquè si que els qui acostumen a veure ovnis, bruixes o fades són justament els que hi creuen en aquestes coses. Molt probablement estan convençuts del que han vist i no admeten que el prejudici inicial els porta a engany. En realitat, les idees preconcebudes que tenim ens fan veure un penal allà on no hi era, o una decisió justa en l’acció corrupta d’un polític.

I si algú pensa que els científics, teòricament objectius i escrupolosos amb les dades, estan lliures de pecat, em sap greu desenganyar-lo. De fet, les persones que es dediquen a la ciència cometen els mateixos errors que la resta. La diferència és que bona part de la feina dels científics és indicar als altres els errors que cometen, de manera que normalment les coses s’acaben aclarint.

Un exemple de llibre de com un científic rigorós pot caure víctima de l’autoengany va tenir lloc a França a principis del segle XX. Feia poc que s’havien descobert els raigs X i tothom anava de corcoll investigant aquelles misterioses radiacions. Entre els que hi treballaven hi havia en Prosper-René Blondlot, professor de física a la Universitat de Nancy. Era un investigador amb un cert prestigi i havia fet troballes importants. Per exemple havia mesurat la velocitat de les ones de radio, amb un valor que ara sabem que té menys d’un 1% d’error.

Però l’any 1903, quan tenia prop de seixanta anys, va fer uns experiments amb els raigs X i va notar que la lluminositat d’una guspira augmentava quan hi havia raigs X enfocats cap allà. El més interessant era que si posava un prisma al davant, l’augment de la lluminositat apareixia lleugerament desviat. Semblava que el prisma desviava aquells raigs. El problema era que els raigs X no es desviaven per un prisma, de manera que alguna cosa estranya passava.

En un ambient on els físics estaven descobrint tot un nou món de radiacions, Blondot va fer un raonament arriscat i va concloure que allò que augmentava la lluminositat de la guspira no eren els raigs X, sinó un nou tipus de radiació que va batejar amb el nom de “Raigs N” (diuen que en honor a la Universitat de Nancy on treballava).

Quan va donar a conèixer els seus resultats tothom es va mostrar entusiasmat amb la nova radiació. En poc temps es van publicar centenars d’articles confirmant el seu descobriment i analitzant les propietats dels raigs N. Hi havia materials que els podien generar (incloent el cos humà) i altres materials els podien emmagatzemar, esdevenint aleshores emissors de raigs N. Era fantàstic perquè els raigs N podia travessar més materials que cap altra radiació

Però mica a mica van anar sorgint dubtes. Aquells raigs N simplement feien massa coses. Tenien unes propietats que no responien al que ja es coneixia sobre les radiacions. I un altre detall empipador. Semblava que només els detectaven els laboratoris francesos. Quan ho intentaven els físics alemanys o anglesos, no trobaven rastre de cap raig N.

La clau era que l’augment de lluminositat que servia per verificar la presència de raigs N s’havia de fer a ull. Simplement miraves i observaves com una zona il·luminada començava a estar més il·luminada. I això és un sistema realment poc precís i subjecte fàcilment a error. En realitat no hi havia cap radiació, sinó un cas exemplar d’autosuggestió. Una suggestió barrejada amb l’orgull xovinista dels francesos encantats de ser els descobridors d’una nova radiació. I és que per ells, els raigs X eren “alemanys”

Mica a mica els dubtes van anar creixent i al final van enviar un observador, en Robert W. Wood, per analitzar la fiabilitat dels resultats. L’home, amb picardia va deixar que els membres del laboratori de Blondot pensessin que només parlava alemany. De fet els entenia prou bé, però així ells parlaven amb més llibertat. I en un moment donat, durant la realització d’un experiment, va enretirar discretament el prisma que havia de desviar els raigs N. Malgrat que l’aparell ja no hi era, el tècnic va afirmar que veia l’augment de llum allà on se suposava que havia de sorgir. Allò va ser la clau que va aclarir el tema i el final del assumpte dels Raigs N. Realment creien que veien l’efecte dels raigs. Simplement s’estaven enganyant i veien el que creien que havien de veure.

Per això, per molt segurs que estem d’alguna cosa, mai està de més recordar el cas dels raigs N i tenir present que la capacitat d’enganyar-nos és immensa.

6 comentaris

  • Daniel Closa

    12/10/2011 8:53

    Suposo que l’afer dels raigs N no els deu fer massa gràcia per allà. ;-)
    Francesos sense orgull xovinista? Si que n’hi deu haver algun. Només has de buscar bé. :-D

  • Nama

    11/10/2011 22:25

    Quina gràcia m’ha fet l’article! I és que ara estic fent una estada a la Universitat de Nancy! S’hi està prou bé per aquí dalt, però ja miraré que no hi hagi ningú que em vulgui ensarronar… Tot i així, no tots els francesos tenen l’orgull xovinista, no? Gràcies Dan!

  • Daniel Closa

    11/10/2011 20:44

    He he. Intenta desviar un feix de neutrins amb un prisma… De quin gruix i quin material hauria de ser? :-D
    En Wood era un crak

  • Joan Codina

    11/10/2011 20:33

    Raigs N??? Pels superpoders que dius havien de ser feixos de neutrins.

    Els laboratoris d’òptica són terribles. Es normal que un trobi coses que no hi són; simplement per sentir-se millor.

    PS. En Wood en va fer de molt bones, a veure si n’escric algunes línies.

  • Daniel Closa

    11/10/2011 10:35

    En la història i en tot. Només cal observar dos seguidors de diferents equips de futbol o de partits polítics. Per no parlar dels amants de les conspiracions o les medicines alternatives. En realitat tots som més o menys esclaus de les nostres idees preconcebudes

  • Carquinyol

    11/10/2011 8:19

    Si coses d’aquestes passen en disciplines tècniques on tot es mesurable i reproduible (almenys en teoria), es fàcil imaginar el que poden influir les idees preestablertes i els prejudicis en altres camps menys quantificables com ara la història.