Jobs, el càncer de pàncrees i la medicina alternativa.

jobs.jpg La mort de l’Steve Jobs continua donant molt de que parlar, sobretot a la xarxa. Més enllà de la faceta pública de la persona, hi havia un fet que m’intrigava. Era conegut que al 2004 l’havien operat per un càncer de pàncrees i, aparentment, se n’anava sortint. Anys després li van fer un trasplantament de fetge, cosa que podia estar, o no, relacionada amb el càncer, i sovint es deia que patia “desordres hormonals”, que era una manera de no dir massa cosa.

Com que la salut de cada un és un tema privat, doncs no hi havia massa cosa a dir. Però reconec que estava sorprès de l’èxit del tractament. Un càncer de pàncrees és d’aquells que no vols tenir. Amb els altres tipus de càncer tens més o menys probabilitats de sobreviure, però si el tumor et surt al pàncrees tens mala peça al teler. El problema és que és un tipus de càncer molt agressiu i que no dona símptomes fins que ja és massa tard. Per això, l’esperança de vida en aquests casos és mesura en setmanes o mesos. Si mirem el percentatge de pacients que segueixen vius passats cinc anys i ho comparem entre diferents tipus de càncer, veiem que les dades en el cas del pàncrees són depriments.

El cas és que ara s’està omplint la xarxa de notícies sobre la malaltia de l’Steve Jobs i el fet que inicialment va preferir tractar-la amb medicina alternativa. Fins on he pogut esbrinar era amb un tipus de dieta particular però que finalment no va poder aturar el creixement del tumor. En tot cas, la decisió de seguir una medicina natural va fer que endarrerís durant nou mesos la operació per extirpar-lo. Una decisió que potser no va ser gens encertada.

Com és previsible, ara podem trobar tota mena de titulars. Des dels que afirmen que “la medicina alternativa va matar a l’Steve” (ja que si s’hagués operat immediatament, hauria sobreviscut), fins als que diuen que si va morir va ser perquè va deixar la alternativa i es va decantar finalment per la cirurgia i la quimioteràpia que el van matar (ja que sense la dieta no hauria sobreviscut tant de temps).

Per descomptat, amb un únic cas és impossible treure cap conclusió. Simplement no podem saber del cert que hauria passat si… Però abans de començar a discutir cal tenir en compte un parell de dades. Quan es parla de càncer de pàncrees, no es pot generalitzar. Habitualment tenen mal pronòstic. Molt mal pronòstic. Però, com el mateix Jobs va fer notar al famós discurs de Stanford, el seu era un cas molt poc habitual de càncer de pàncrees que si que té tractament.

El pàncrees el mirem com si fos un òrgan normal del cos, però estrictament podríem dir que en són dos de barrejats. Primer hi ha la part digestiva, la que fa el suc pancreàtic que ens permet digerir els aliments i que anomenem pàncrees exocrí.  La majoria de tumors provenen de les cèl·lules del pàncrees exocrí i són els que associem amb les males notícies del càncer de pàncrees. Però al pàncrees també hi ha unes estructures anomenades “illots pancreàtics” que estan formades per unes cèl·lules completament diferents i que s’encarreguen de fabricar hormones com la insulina. És l’anomenat pàncrees endocrí i, de fet, podrien estar situats en qualsevol altre part de l’organisme però, mira, resulta que els tenim al pàncrees.

Els tumors provinents d’aquestes cèl·lules (tumors endocrins) son menys freqüents i completament diferents dels causats pel pàncrees exocrí. Creixen molt més lentament i triguen més a fer metàstasis, de manera que hi ha temps per operar-los abans no sigui massa tard. A més també donen uns efectes i uns símptomes diferents. En el cas de l’Steve Jobs es pot dir que dins de la mala sort va ser afortunat ja que el tumor que presentava era justament d’aquest tipus. Un tumor neuroendocrí, operable.

Això també permet entendre els comunicats de premsa que feien quan es trobava malament. I és que aquests tumors, com que provenen de cèl·lules secretores d’hormones, poden causar “desequilibris hormonals” ja sigui per excés o per defecte d’alguna hormona.

Però que sigui operable no vol dir que et puguis encantar. És impossible saber si el fet de mirar de curar el càncer amb una dieta li va fer perdre un temps preciós. Segurament les estadístiques ens diran que si. El tractament del càncer és una cursa contra rellotge i potser hauria estat més assenyat fer la dieta, però operar-se! El fet que anys després apareguessin metàstasis al fetge fa sospitar que efectivament, el retràs no va ser una bona idea (tot i que insisteixo, amb un únic cas i sense conèixer els detalls exactes, fa de mal dir).

3 comentaris

  • Daniel Closa

    14/11/2011 17:21

    Francesc. Realment es complicat triar la manera de quantificar les coses i, a la pràctica el que cal és fer servir les dades només pel que serveixen. En aquest cas la idea era només la comparativa amb altres tipus de càncer, per veure que el de pàncrees és dels més resistents als tractaments.

  • Francesc Calafell

    14/11/2011 17:14

    Llegint “The Emperor of All Maladies: A Biography of Cancer” de Siddhartha Mukherjee (altament recomanable) m’he recordat d’aquest post. Hi he trobat que la mesura de la supervivència a 5 anys (que cites en un link) és controvertida: si hi ha avenços en detecció precoç però no en teràpia, els pacients es moren igual però, aparentment, la supervivència a 5 anys augmenta. Es pot fer sevir la mortalitat per càncer ajustada per edat, però també és una mesura complicada (p.ex., si millora la teràpia però augmenta la incidència, la mortalitat es queda igual)

  • Carquinyol

    12/10/2011 21:47

    Tal i com expliques ara només queda fer conjetures de què hagués passat si… Ara bé, això m’ha recordar allò que comenten de que gran part de la derrota dels alemanys va ser per endarrerir-se a fer una acció.

    I és que hi ha qui assegura que al haver d’arreglar els desastres provocats per Mussolini a Albània i Grècia, l’exèrcit alemany (que no tenia previst intervenir de moment en aquelles zones) va perdre unes setmanes precioses i va endarrerir l’atac a l’URSS. El resultat: no van arribar a Moscou abans de que comencés l’hivern !

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús