Arxiu del dijous, 13/10/2011

Les dades perdudes d’en Miller

dijous, 13/10/2011

stanley_miller.jpg Un experiment que ha esdevingut tot un clàssic en l’estudi de l’origen de la vida el va fer l’Stanley Miller l’any 1953. Va agafar els gasos que es pensava en aquell moment que formaven part de l’atmosfera primitiva de la Terra (aigua, metà, amoníac i hidrogen) i els va sotmetre a descàrregues elèctriques durant tota una setmana. Era una manera de simular el que podia passar químicament desencadenat per  l’energia dels llamps. El líquid, que inicialment era transparent, va esdevenir fosc i pastós, i quan el va analitzar va trobar que s’havien format molècules més complexes, entre elles algun aminoàcid. Tot plegat, els elements amb els que la vida es construeix.

Certament no va trobar vida, però va demostrar que reaccions químiques senzilles podien donar lloc als elements amb els que es forma la vida. Semblava que el següent pas seria fàcil, però no va ser així i encara anem una mica empantanegats en el tema. A més, en aquell experiment, a més d’àcid acètic i glucosa, només es van formar uns pocs aminoàcids relativament senzills (glicina, alanina, àcid glutàmic i àcid aspàrtic). Prometedor, però insuficient.

El cas és que Miller va fer algun experiment més modificant les condicions inicials. Però molts d’ells van quedar sense analitzar o sense publicar. Sospito que ja en aquell temps, les coses urgents impedien fer les importants. Però el cas és que fa poc algú va descobrir entre el material que Miller havia deixat al laboratori unes mostres corresponents a aquells experiments. Com que ara disposem de tècniques molt més sofisticades i sensibles que aleshores, el que han fet ha sigut analitzar el contingut d’aquells vials per veure que era el que havia aconseguit.

La principal diferència va ser que miller va afegir sulfur d’hidrogen, un gas provinent dels volcans, a la mostra inicial. En els primers experiments no va trobar aminoàcids amb sofre perquè no hi havia cap compost amb sofre a la barreja inicial. Però per la vida tal com la coneixem a la Terra, aquesta mena d’aminoàcids són molt importants. I el cas és que en aquestes noves mostres si que n’han trobat. De fet, han trobat un bon grapat d’aminoàcids. No quatre com en Miller al primer intent, sinó vint-i-tres de diferents.

En realitat, ara ja no hi ha gaires dubtes sobre la possibilitat de generar molècules importants per la vida a partir de compostos simples i reaccions químiques que havien de tenir lloc a la Terra. Podem discutir molt sobre les condicions exactes, però aquesta mena de gasos, llamps i trons i erupcions volcàniques que generen altres gasos segur que hi eren. En Miller va trigar força temps a generar aquests aminoàcids amb sofre, o al menys això és el que ell pensaria, perquè ara sabem que ja ho havia aconseguit d’entrada, però no ho havia processat a temps.

Per descomptat, sempre és millor tard que mai. Però alhora això fa que et preguntis, quantes informacions importants estan perdudes en material de laboratori arraconat? Ara que amb la crisi molts laboratoris perden personal i molts experiments i línies de recerca queden a mitges, quants descobriments tenim a la punta dels dits, deixats en una estanteria o recollits en algun arxiu de dades i simplement ho ignorem?

De vegades és millor no donar-hi massa voltes a segons que.