Arxiu del divendres, 21/10/2011

Galileo

divendres, 21/10/2011

galileo.jpg Estava previst que fos ahir, però problemes tècnics van endarrerir el llançament de la nau Soyuz amb els dos primers satèl·lits del sistema Galileu. Quan tot l’operatiu estigui complert, cap allà l’any 2019, encara que ja funcionarà inicialment al 2014, els europeus tindrem el “Galileo“, un sistema de posicionament similar al GPS dels americans (per Global Positioning System)  o al GLONASS rus. De fet, l’abreviatura  també podria ser GPS per “Galileo Positioning System“, però naturalment no es podrà fer servir aquest acrònim.

Per una banda podríem preguntar-nos si realment fa falta un altre sistema, ja que amb el GPS anem molt bé. Però el GPS és propietat dels americans i això té algunes conseqüències. La primera és que el poden desconnectar quan els sembli. Cal tenir present que el GPS és un sistema d’ús militar, que deixen fer servir per aplicacions civils. Això vol dir que si als militars americans els cal, simplement el deixen funcionant només per als seus interessos i la resta a callar.

L’altra és un motiu econòmic. Es tot un negoci això del GPS. Un negoci amb diferent nivells que van des de empreses que depenen de posicionaments precisos i que se’ls gasten per disposar d’un senyal fiable i detallat, fins als que ens dediquem a passejar amb un GPS per fer geocaching o per anar d’excursió sense por de perdre’s. Per no parlar dels vaixells que ara ja pràcticament tots es localitzen gràcies als satèl·lits.

Els qui han posat el sistema en òrbita cobren per tot això. Fins els aficionats paguem a l’exèrcit americà el dret a fer servir el GPS cada vegada que comprem un aparell. Tot plegat suma molt milers de milions de dòlars. Per això, els europeus també podem jugar a treure’n part del pastís. En principi el sistema Galileo és d’ús només civil. Encara que un ja és una mica grandet per creure que existeixi res que no pugui ser militaritzat tan bon punt calgui. Algú va insinuar (i li va costar la feina) que una de les funcions seria guiar els sistemes de míssils francesos.

En tot cas, els civils podrem disposar d’un sistema afegit, que en teoria haurà de ser compatible amb el GPS i oferirà un grau de precisió encara més gran. El GPS té una precisió d’entre tres i deu metres mentre que el dels europeus serà de només un metre.

El funcionament és el mateix. Es posa un grapat de satèl·lits a l’espai en posicions ben conegudes, de manera que sempre n’hi ha uns quants visibles per sobre nostre. Detectant els senyals de, com a mínim tres satèl·lits i fent una aplicació sofisticada de les regles de trigonometria que ens ensenyaven a classe de geometria, podem calcular la posició exacta on ens trobem.

Potser tot plegat només és un negoci, però que voleu! En una època en que la idea d’Europa està en hores baixes, em fa il·lusió veure com els del vell continent encara podem posar en marxa alguna cosa per competir amb les grans potències. Dec ser dels pocs europeistes romàntics que queden!