L’etiqueta de la sang

sang abo .jpg Una de les primeres coses que es miren en un nadó és quin grup sanguini té. Una informació senzilla d’obtenir però que tindrà molta importància en cas que al llarg de la vida li calgui alguna intervenció quirúrgica o sigui donant de sang. Quan parlem dels grups sanguinis normalment pensem només en dels dos més importants: El sistema ABO i el factor Rh. Però en realitat la sang de cada un de nosaltres està determinada per més de vint sistemes diferents.

El sistema ABO el va descobrir l’any 1901 en Karl Landsteiner, un investigador austríac que posteriorment va guanyar el premi Noble per aquest fet. La base de tot són unes proteïnes que tenim a la superfície dels nostres eritròcits (els glòbuls rojos). Es tracta d’unes proteïnes que tenen determinades molècules de sucre unides a la superfície. Habitualment hi ha cinc sucres units (glucosa, galactosa, fucosa…) en una estructura que s’anomena antígen H. Però a l’extrem s’hi ha d’enganxar un sucre final més per completar l’estructura.

D’això se n’encarrega un enzim, una glicosiltransferasa que ara sabem que pot presentar diferents formes degut a mutacions que han anat apareixent al llarg de l’evolució. En general hi ha tres tipus de mutacions. En un cas, l’enzim afegirà una galactosa a l’extrem de la molècula. Aleshores la molècula completa serà el que anomenem un antigen del tipus A. Altres mutacions de l’enzim fan que afegeixi un sucre anomenat N-acetilgalactosamina. En aquest cas, l’antigen serà del tipus B. I Finalment hi ha mutacions que fan que l’enzim simplement no funcioni i aleshores no s’afegeix  res i el resultat és l’antigen de tipus 0.

De manera que ser del grup A, el B o el 0 vol dir que a la superfície dels nostres glòbuls rojos hi ha unes proteïnes que a l’extrem tenen una galactosa (els A), una N-acetilgalactosamina (els B) o cap de les dues (els 0). I, com que de cada gen heretem una copia del pare i una de la mare, pot ser que ens toquin les dues formes de l’enzim i acabem tenint a cada cèl·lula uns quants antígens del tipus A i uns quants més del tipus B. Aleshores seriem del grup sanguini AB.

La seva utilitat a la pràctica és per les transfusions de sang. El nostre sistema immunitari reacciona contra el sucre del final, de manera que una persona que sigui A, rebutjarà la sang del tipus B ja que els seus limfòcits detectaran una N-acetilgalctosamina allà on havia d’haver-hi una galactosamina. I al revés. Una persona amb el grup B, rebutjarà la sang de tipus A. Als que siguin AB els hi servirà qualsevol ja que reconeixeran els dos tipus d’antígens com a propis. I els del tipus 0 rebutjaran les dues ja que el seu sistema immunitari està preparat per no detectar res a l’extrem de la molècula i qualsevol sucre de més el posarà en marxa.

De vegades es diu que el grup 0 és el donant universal ja que la seva sang, en no presentar cap dels dos sucres, passarà desapercebuda pel sistema immunitari, sigui com sigui el receptor. En realitat això no es del tot exacte ja que a la sang del donant hi haurà anticossos contra els antígens de receptors A o B i poden donar problemes. De totes maneres ja és molt poc freqüent fer transfusions de sang complerta. La sang que donem es separa en diferents fraccions, de manera que els anticossos que hi pugui haver queden retirats i les donacions del grup 0 si que serveixen per tothom.

És interessant que encara no tenim gens clar quina funció tenen aquests antígens. Deu ser important perquè ens acompanyen des de fa milions d’anys. De fet, molts primats també presenten aquest sistema amb petits matisos. Per exemple, els ximpanzés poden ser A o 0. I els goril·les sabem que tenen el grup B. Altres simis també tenen aquesta molècula a les seves cèl·lules i fins i tot els neandertals hem pogut esbrinar que presentaven, al menys, el grup 0. I en el cas dels humans, les distribucions geogràfiques són molt diferents, cosa que fa pensar en adaptacions a malalties, paràsits o alguna cosa que depengui del territori. Però el cas és que la pregunta de quina utilitat tenen, encara està pendent de resposta definitiva.

9 comentaris

  • casimiro tusbragas

    18/03/2013 10:48

    molt bona informacio crack

  • oriol pous

    26/10/2011 13:16

    molt bé dani!

  • joan garcia

    26/10/2011 13:14

    ho fas moltbé segeix aixi Daniel!!

  • Daniel Closa

    24/10/2011 19:45

    Daniel: Gràcies

    David: Mira. Ho anava escrivint i pensava, que dirien els amants de Kimura? (Hi ha una blogaire que esperava que em renyés) Però en realitat no pretenc menysprear-lo. No crec que a hores d’ara ningú pugui treure valor al neutralisme. Simplement volia posar de manifest que no ho tenim clar. L’explicació adaptativa és una possibilitat i, probablement, és més fàcil d’explicar que no pas la neutralista.

  • David

    24/10/2011 17:05

    Daniel,
    No creus que “desprecies” massa el neutralisme? Ja se que a l’escola l’evolució és redueix a la selecció natural, però no podem despreciar els altres mecanismes evolutius. No dic que calgui posicionar-se amb Kimura, però tampoc crec que s’hagi d’eliminar el neutralisme.

  • Daniel Pérez

    24/10/2011 15:53

    Molt clar i diàfan, com sempre :)

  • Daniel Closa

    24/10/2011 9:04

    Clidice. Noia, jo no em queixaria! Això voldria dir que hi arrivarem aviat :-)

    Carquinyol. Doncs si que es curiós. L’intrigant és que no tenir l’extrem final no és dolent (es el grup 0), peró si fos totalment irrellevant, al llarg de l’evolució hauria tingut tendencia a desaparèixer. Com que en motls indrets es manté, sembla que alguna avantagttge dona en algunes circumstàncies. Però per ara tot son especulacions.

  • Carquinyol

    24/10/2011 8:11

    Uau, molt hem explicat… m’h quedat clar fins i tot a mi !!

    No estaria gens malament saber per a que serveixen. Ja és ben curiós que sabem tantes coses i una d’aquelles que és d’ ús diari sabem el com i el què s’ha de fer però no sabem el perquè. C’est la vie !!

  • Clidice

    24/10/2011 8:06

    I doncs, anirem a Mart i encara no ho sabrem? :)