Arxiu del dimarts , 25/10/2011

Funciona? No funciona? o cap de les dues?

dimarts , 25/10/2011

reiki.jpg Hi ha preguntes que sembla que haurien de tenir una resposta clara i definitiva però que a la pràctica podem concloure el que ens doni la real gana. Aquesta mena de qüestions són les que fan que els seguidors de les medicines naturals i els de les teràpies convencionals mantinguin discussions tan apassionades. I un exemple l’he trobat en un article en el que amb les mateixes dades uns investigadors treuen una conclusió i altres treuen exactament la contraria. I segons com, tots poden tenir raó!

Naturalment, el problema no està en les dades sinó en la manera com fem servir les paraules. Una qüestió semàntica al final, encara que rarament vulguin acceptar-ho.

El maig d’aquest any es va publicar un estudi en el que avaluaven la utilitat del Reiki per millorar l’estat general de pacients de càncer sotmesos a quimioteràpia. Com que són tractaments agressius, els pacients es troben malament, tenen mal de cap, dolors a diferents parts del cos, depressió… No només pels efectes físics del tractament sinó també per la situació de bregar amb un càncer, que ja és molt dura de per si.

El que van fer va ser agafar 189 pacients que van distribuir a l’atzar en tres grups. A un grup no li feien res. Un altre grup rebia un tractament de teràpia Reiki amb infermeres especialitzades en el tema. I el tercer rebia un tractament simulat, amb personal que no en sabia gaire res de Reiki, però que feia veure que si. És el que s’anomena un grup “sham” i que vindria a ser l’equivalent a un placebo.

El Reiki és una teràpia alternativa basada en intentar (copio de la Vikipèdia) “redirigir l’energia Reiki, que flueix de l’univers a través dels seus cossos i del palmell de les mans, a parts específiques del seu propi cos o bé a altres amb la finalitat de facilitar el guariment”. Segur que hi ha explicacions més acurades, però per fer-nos una idea sospito que serveix. En tot cas, és important que la persona que ho fa, tingui coneixements dels punts del cos on actuar i de la manera que cal moure aquesta energia.

Els resultats van mostrar que els pacients tractats amb Reiki mostraven una clara millora en l’estat general respecte dels pacients als que no els hi feien res. Al tanto! No es tractava de curar el càncer sinó de fer que portessin millor el tractament. Menys dolor, menys depressió i millor qualitat de vida en general (que no és poca cosa).

Semblaria que la cosa no va malament, però el resultat interessants és que els pacients que van ser tractats amb el fals Reiki, van mostrar una millora similar.

Això que vol dir? Per alguns, indica que el Reiki funciona, ja que efectivament, els pacients tractats amb aquesta estratègia van experimentar una millora verificable. Però per altres, les dades indiquen que el Reiki no funciona ja que realment els pacients no van mostrar cap millora respecte del fals Reiki.

I aquí, es pot començar una discussió ben apassionada a no ser que algú defineixi que és exactament el que intentem esbrinar.

Si ets un pacient, la discussió et deu importar un rave. Sigui el Reiki, sigui el fals Reiki, l’important és que fan que et trobis millor. Per tant, endavant amb l’estratègia, les imposicions de mans i la modulació real o imaginaria dels fluxos d’energies.

Si ets gestor de la sanitat tens un problema. Cal pagar cursos de Reiki per entrenar les infermeres a aplicar aquesta tècnica? Aparentment no cal ja que n’hi ha prou de simular-ho per obtenir els mateixos resultats! (Tot i que una conclusió podria ser simplement que cal dedicar més temps als pacients. Que, a més de pacients, són persones).

Però si ets investigador, el que conclous és que totes les explicacions de les energies, els canals energètics i tota la resta no tenen sentit ja que la cosa funciona igual sense tenir-ne ni idea de com fer-ho. Una conclusió que segur que no agrada gens als seguidors del Reiki.

Segurament tot plegat ens torna a la discussió sobre els placebos. Que realment funcionen molt bé, però que ningú vol reconèixer que els aplica o que se’n beneficia. La frase “això m’ha funcionat, per tant no és placebo” és molt habitual, però és absurda ja que ningú diu que el placebo no funcioni. De fet, sabem del cert que funciona. I per això, dir que una medicina alternativa actuï per efecte placebo, no vol dir que no funcioni. Simplement vol dir que efectivament funciona, però que no és per les explicacions mil·lenàries i normalment sense gaire sentit que es fan servir.

I una volta més a la discussió. Si us receptessin un medicament que únicament funcionés per efecte placebo, us semblaria bé? Recordeu que realment funciona! Treu el dolor, la migranya o ajuda a dormir. Simplement resulta que ho fa per la suggestió del pacient i no perquè tingui cap principi actiu.

Molta gent pensa que no. Que això seria una estafa. De fet, avui no s’aprova cap medicament nou que no sigui millor que un placebo. En canvi, si es tracta d’una medicina alternativa, ja no sembla tant malament. Tot plegat suggereix que realment l’actitud que tenim d’entrada influeix molt sobre la manera com jutgem les coses.