Funciona? No funciona? o cap de les dues?

reiki.jpg Hi ha preguntes que sembla que haurien de tenir una resposta clara i definitiva però que a la pràctica podem concloure el que ens doni la real gana. Aquesta mena de qüestions són les que fan que els seguidors de les medicines naturals i els de les teràpies convencionals mantinguin discussions tan apassionades. I un exemple l’he trobat en un article en el que amb les mateixes dades uns investigadors treuen una conclusió i altres treuen exactament la contraria. I segons com, tots poden tenir raó!

Naturalment, el problema no està en les dades sinó en la manera com fem servir les paraules. Una qüestió semàntica al final, encara que rarament vulguin acceptar-ho.

El maig d’aquest any es va publicar un estudi en el que avaluaven la utilitat del Reiki per millorar l’estat general de pacients de càncer sotmesos a quimioteràpia. Com que són tractaments agressius, els pacients es troben malament, tenen mal de cap, dolors a diferents parts del cos, depressió… No només pels efectes físics del tractament sinó també per la situació de bregar amb un càncer, que ja és molt dura de per si.

El que van fer va ser agafar 189 pacients que van distribuir a l’atzar en tres grups. A un grup no li feien res. Un altre grup rebia un tractament de teràpia Reiki amb infermeres especialitzades en el tema. I el tercer rebia un tractament simulat, amb personal que no en sabia gaire res de Reiki, però que feia veure que si. És el que s’anomena un grup “sham” i que vindria a ser l’equivalent a un placebo.

El Reiki és una teràpia alternativa basada en intentar (copio de la Vikipèdia) “redirigir l’energia Reiki, que flueix de l’univers a través dels seus cossos i del palmell de les mans, a parts específiques del seu propi cos o bé a altres amb la finalitat de facilitar el guariment”. Segur que hi ha explicacions més acurades, però per fer-nos una idea sospito que serveix. En tot cas, és important que la persona que ho fa, tingui coneixements dels punts del cos on actuar i de la manera que cal moure aquesta energia.

Els resultats van mostrar que els pacients tractats amb Reiki mostraven una clara millora en l’estat general respecte dels pacients als que no els hi feien res. Al tanto! No es tractava de curar el càncer sinó de fer que portessin millor el tractament. Menys dolor, menys depressió i millor qualitat de vida en general (que no és poca cosa).

Semblaria que la cosa no va malament, però el resultat interessants és que els pacients que van ser tractats amb el fals Reiki, van mostrar una millora similar.

Això que vol dir? Per alguns, indica que el Reiki funciona, ja que efectivament, els pacients tractats amb aquesta estratègia van experimentar una millora verificable. Però per altres, les dades indiquen que el Reiki no funciona ja que realment els pacients no van mostrar cap millora respecte del fals Reiki.

I aquí, es pot començar una discussió ben apassionada a no ser que algú defineixi que és exactament el que intentem esbrinar.

Si ets un pacient, la discussió et deu importar un rave. Sigui el Reiki, sigui el fals Reiki, l’important és que fan que et trobis millor. Per tant, endavant amb l’estratègia, les imposicions de mans i la modulació real o imaginaria dels fluxos d’energies.

Si ets gestor de la sanitat tens un problema. Cal pagar cursos de Reiki per entrenar les infermeres a aplicar aquesta tècnica? Aparentment no cal ja que n’hi ha prou de simular-ho per obtenir els mateixos resultats! (Tot i que una conclusió podria ser simplement que cal dedicar més temps als pacients. Que, a més de pacients, són persones).

Però si ets investigador, el que conclous és que totes les explicacions de les energies, els canals energètics i tota la resta no tenen sentit ja que la cosa funciona igual sense tenir-ne ni idea de com fer-ho. Una conclusió que segur que no agrada gens als seguidors del Reiki.

Segurament tot plegat ens torna a la discussió sobre els placebos. Que realment funcionen molt bé, però que ningú vol reconèixer que els aplica o que se’n beneficia. La frase “això m’ha funcionat, per tant no és placebo” és molt habitual, però és absurda ja que ningú diu que el placebo no funcioni. De fet, sabem del cert que funciona. I per això, dir que una medicina alternativa actuï per efecte placebo, no vol dir que no funcioni. Simplement vol dir que efectivament funciona, però que no és per les explicacions mil·lenàries i normalment sense gaire sentit que es fan servir.

I una volta més a la discussió. Si us receptessin un medicament que únicament funcionés per efecte placebo, us semblaria bé? Recordeu que realment funciona! Treu el dolor, la migranya o ajuda a dormir. Simplement resulta que ho fa per la suggestió del pacient i no perquè tingui cap principi actiu.

Molta gent pensa que no. Que això seria una estafa. De fet, avui no s’aprova cap medicament nou que no sigui millor que un placebo. En canvi, si es tracta d’una medicina alternativa, ja no sembla tant malament. Tot plegat suggereix que realment l’actitud que tenim d’entrada influeix molt sobre la manera com jutgem les coses.

9 comentaris

  • Jordi Renom

    19/02/2012 10:26

    Primer de tot felicitar-te per la tasca divulgatòria que fas que trobo que és excel.lent. Sobre l’artircle, crec que l’eficacia del Reiki i del fals Reiki es basen en que el pacient no sabia que era fals, pertant l’important és creure que allò que estàs fent donarà el resultat desitjat i el poder dels pensaments acaben convertint-se amb matèria (millora de la salut), el que passa és que resulta més fàcil creure que allò que penses, està reforçat amb una cultura mil·lenària, que només pensar que tot depèn de tu i del teus pensaments.

  • Daniel Closa

    26/10/2011 7:30

    Astrid. De fet, l’homeopatia semblaria un exemple claríssim d’efecte placebo. Encara que els homeòpates no els agradi gens acceptar-ho (perquè serà que a ningú agrada el placebo?)

    Joan. Deu ser un cas d’energia condicionada que ja actua automàticament :-D

  • Joan Codina

    25/10/2011 23:25

    Molt bé Dan!! Un molt bon article. Però el que passa és que l’energia porta mil·lennis curant i ara ja no li fan falta mestres com els qui la van domesticar fa segles; només necessita algú que la busqui.

    De totes maneres si els placebos funcionen endavant (tot i que la gràcia està en no saber qui hi és). Bé que es permeten les teràpies alternatives, és més, el placebo ja es comercialitza amb algunes d’aquestes teràpies (de forma amagada, clar).

  • Astrid

    25/10/2011 13:57

    Aquest article m’ha fet pensar en un dels darrers programes QUÈ, QUI, COM emesos que tractava sobre l’homeopatia.
    Per a mi, persona amb formació científica, és obvi que científicament parlant no són teràpies sense fonament. Ara bé, també admeto que l’efecte placebo existeix. Un pacient que es vol guarir ho farà més fàcilment si està predisposat que si no ho està. De la mateixa manera que un alumne que es creu capaç d’aprovar és fàcil que ho faci.

  • Daniel Closa

    25/10/2011 12:07

    joan: No pensis que no s’investiga. Molts medicaments s’intenten potenciar aprofitant l’efecte placebo. No es casualitat el color de les càpsules, o el fet que sigui un xarop o una pastilla. Les farmacéutiques intenten que el seu medicament, amb el mateix principi actiu quela competència, tingui més eficàcia potenciant l’efecte placebo a base de modificar el format en que es presenta.
    Normalement es fa com teràpia complementaria perque tot i que funciona, tampoc fa miracles i té limitacions. Aquesta és una cosa que els fanàtics de les medicines alternatives no reconeixen i pretenen que ho poden curar tot. (No vull dir que tots siguin fanàtics eh!, que persones fanàtiques i persones assenyades en trobes a tot arreu)

    Roger. El que esmentes no és cap debat filosófic sinò un tema que també està ben descrit. S’anomena efecte nocebo i es justament el que descrius: empitjorament dels simptomes per perspectives negatives del pacient.
    http://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_nocebo

  • Roger Verdaguer

    25/10/2011 11:58

    Jo penso que també cal considerar un pas més enllà. Si realment ens hem de posar forts en promocionar l’efecte placebo, es pot generar un efecte antiplacebo en el pacient a partir del dubte “això que m’han receptat funcionarà?”. Perquè hi pot haver gent que desconfiï del fet que si li recepten un medicament sense principi actiu, no els anirà bé ergo, “el que m’acaben de receptar en té o no en té?”. Si comences dubtant i no n’estas convençut, destrueixes el placebo. És més, potser es podrien donar casos que receptant un medicament amb principi actiu, fos tan negatiu el sentiment de la persona que anés pitjor del que hauria d’anar. Penso que és un debat de política científica o filosòfic, però igualment interessant. Què en penseu?

  • joan

    25/10/2011 10:40

    El més estrany del placebo és que funciona per suggestió, sense que ningú sàpiga exactament què vol dir això. Malgrat que hi ha moltes aplicacions mèdiques de la suggestió, no s’investiguen mai sistemàticament, i si ho fan és com a molt per a teràpia complementària.

    Per exemple, ja fa més d’un segle que sabem que la anestèsia per hipnosi funciona. La gent deixa de sentir dolor, i inclús pots operar-los sense emprar els mètodes tradicionals.

    Hi ha investigadors que això podria funcionar per 80 o 90% dels pacients, però en canvi l’ús de la hipnosi per a fer operacions no és més que una cosa anecdòtica que sona a arts obscures. I per què no s’investiga?

    Bé, com fas per a invertir diners en un protocol el resultat del qual és que no has d’emprar cap producte químic que es pugui comercialitzar?

  • Daniel Closa

    25/10/2011 8:35

    No creguis. S’ha vist que el placebo pot funcionar fins i tot sabent que és un placebo! Cosa que indica… que encara ens queda feina per fer investigant l’efecte placebo :-)

    http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0015591

  • Carquinyol

    25/10/2011 8:11

    Jo des del punt de vista de possible pacient penso que qualsevol cosa que m’ajuden a guarir-me o a sentir-me millor és benvingut, ja sigui medicament real, placebo o màgia urgellistaandorrana.

    Ara bé, suposo que el secret del placebo és que aquell que s’ho pren no sàpiga que és un placebo ! Així que si mai prenc res que em funciona, crec que no l’investigaré gaire…