Arxiu del dimecres, 26/10/2011

Confirmant (de nou) l’escalfament global.

dimecres, 26/10/2011

BEST.jpg “Als negacionistes no els convencerem mai; no els interessa la ciència”. És una frase de Richard Muller fent referencia als qui encara neguen que hi hagi un escalfament global del planeta. La llauna és que aquests negacionistes són poderosos i estan recolzats per molts diners, de manera que poden anar fent campanyes de desprestigi i manipulant els sentiments. Un dels arguments més pobres, però de més èxit, que he sentit contra el canvi climàtic era que l’Al Gore tenia una casa poc sostenible ecològicament. Potser és cert (o no, no en tinc ni idea), però això fa que l’escalfament global no sigui cert?

En tot cas, una cosa és negar-se a acceptar les dades perquè van contra els teus interessos o perquè per defecte t’agrada portar la contraria sempre a qualsevol cosa que tingui pinta de “oficial”, però també hi ha qui simplement no veia clares les coses. En Richard Muller es veu que era un d’aquests que sense arribar a ser negacionista, no compartia l’alarmisme dels missatges oficials sobre l’escalfament global. Però enlloc de limitar-se a difamar o a negar evidències va triar millorar les dades i les anàlisis que s’havien fet de les dades que tenim al registre històric de temperatures.

Hi havia un punt que semblava discutible en la manera com s’havia arribat a la conclusió de l’escalfament. La majoria d’observatoris meteorològics estan situats prop de ciutats o de grans aglomeracions urbanes. Els detractors del canvi climàtic deien que, en tenir les ciutats un microclima més càlid, s’estava sobrevalorant el grau d’escalfament. No és cap ximpleria perquè si agafo les temperatures de fa un segle a, posem per cas, Blanes, i les comparo amb les actuals de Barcelona segur que m’espantaré de l’escalfament que detecto. Però en bona part serà perquè a Barcelona, per ser una gran ciutat, la temperatura sempre és un parell de graus superior. Un fenomen anomenat “illa de calor urbana“.

Els qui havien fet els treballs fins ara deien que ja ho havien tingut en compte, mentre que els detractors deien que no ho feien prou bé. I la cosa estava així fins que en Richard Muller i uns quants científics més van posar en marxa el “Berkeley Earth Surface Temperature Study”. Un projecte independent que va generar els seus propis algoritmes i va recollir tantes dades com fos possible per mirar d’esbrinar com ha canviat la temperatura a la superfície de la terra des de l’any 1800.

Els detalls matemàtics no els he mirat amb detall (i segurament no els entendria) però els han fet públics aquí. La idea és anar verificant les dades de cada observatori meteorològic a partir de les dades dels observatoris propers. Així podien detectar indrets on les dades són anòmales i no s’han de considerar o cal corregir-les. I amb un recull brutal de dades (39.000 estacions meteorològiques i més de mil cinc-cents milions de dades de temperatura recollides) han pogut fer els seus propis càlculs sobre el presumpte escalfament global.

Fa poc han fet públics els resultats, i el que han trobat és que les seves conclusions… s’assemblen molt a les que s’havien obtingut amb els estudis anteriors. La Terra s’ha escalfat gairebé un grau en el darrer segle. Un escalfament que s’accelera molt els darrers anys. Si voleu donar una ullada al vídeo que han preparat aquí el podeu veure.

Notareu que al principi l’estudi no inclou tot el planeta, però s’han limitat a les zones on disposaven de dades. En tot cas, la gràfica de sota la imatge és prou habitual últimament, encara que cal tenir present que en aquest estudi no han tingut en compte la temperatura dels mars i els oceans. No és un tema menor, però per ara s’han limitat a les temperatures de la superfície terrestre.

Potser aquestes dades no són cap sorpresa, però provenint de personal que en principi es declarava més aviat escèptic respecte del canvi climàtic guanyen valor. La pregunta normal és preguntar qui ho paga això? Massa sovint qui paga obté resultats fets a mida. Però aquesta vegada no sembla que sigui el cas. Part dels fons provenen de fundacions com la de Bill Gates, però també part prové de grups clarament oposats a acceptar el canvi climàtic com la Charles G. Koch Foundation. Tot plegat dona un plus de solidesa a les conclusions.

I no deixen de ser un motiu per vigilar que amb l’excusa de la crisi els esforços per lluitar contra l’escalfament no s’esvaeixin. Seria una mala cosa, perquè si no fem res o ho anem deixant per més endavant, si que tindrem una crisi de les de veritat.