Els científics tenen més probabilitat de tenir fills autistes?

sheldon-cooper.jpg El titular resulta inquietant, al menys pels que ens dediquem a la ciència. “Quan els frikis s’ajunten; Científics i enginyers tenen més probabilitats de tenir fills autistes”. En realitat el terme que fa servir és “Geeks”, que faria referencia més aviat als frikis de la tecnologia.

En tot cas, la idea és senzilla. Els que es dediquen a la ciència o a les enginyeries acostumen a tenir un tipus característic de personalitat. Més interessats per les màquines i pel funcionament de les coses que no pas per les emocions i les relacions personals. Això indica que ja porten els trets genètics que, si es combinen, poden reforçar-se en els fills i donar símptomes d’autisme.

Tot plegat ja encaixa amb la idea que es té generalment dels científics: uns paios que viuen al seu món, amb dificultat per relacionar-se i obsessionats en les seves coses. I també amb l’autisme. Nens que viuen al seu món, amb grans dificultats per relacionar-se i obsessionats per coses que no entenem.  Pensar que una cosa és equivalent a l’altra només que portada a l’extrem no és difícil. Aquesta és la teoria que defensa el psicòleg Simon Baron-Cohen, de la Universitat de Cambridge.

En realitat és una de les darreres. Primer va postular que l’autisme era un cert grau de “ceguesa mental”, és a dir un retràs en la formació de la teoria de la ment. Després va proposar que era una forma extrema de “cervell masculí”. La idea és que el cervell pot estar més enfocat a la empatia (és a dir a la interacció amb els altres) o a la sistematització (quan es centra més en processos i sistemes). Una generalització seria que el cervell masculí és mes sistematitzador mentre que el femení és més empàtic.

Seguin aquest fil argumental, els sistematitzadors tindran més tendència a dedicar-se a coses com les ciències, de manera que els caràcters genètics característics estaran més presents en aquest col·lectiu. Per tant, la probabilitat que en els fills coincideixin i se sumin els efectes d’aquesta càrrega genètica augmenten si els pares són del ram de les ciències i el resultat pot ser un fill hiper-sistematitzador, una característica que ja entraria en l’ampli espectre de l’autisme. Un corol·lari interessant és que, segons això, algunes formes d’autisme no les hauríem de veure com un dèficit mental sinó com un excés d’una habilitat.

Molts investigadors han criticat aquesta teoria, sobretot per la falta de proves que la recolzin. En Baren-Cohen ha fet estadístiques sobre incidència de la Síndrome d’Asperger en comunitats típicament “geeks”, com ara el Silicon Valley a Califòrnia i ha trobat un augment que sembla significatiu. En realitat encara està dirigint estudis similars. Altres investigadors, en canvi, simplement detecten que la probabilitat de fills autistes augmenta amb el nivell educatiu dels pares, i no cal que siguin necessàriament enginyers o genis de la informàtica.

En realitat, hi ha qui ha fet notar que les persones que dediquen molts anys a les seves carreres simplement acostumen a tenir fills a edats més avançades. Potser l’únic que estan dient les estadístiques és que la probabilitat d’autisme augmenta amb l’edat dels pares. Tot plegat un bon indicatiu de com de difícil és fer bones estadístiques que es puguin interpretar correctament. I una altra possibilitat és que pares amb més coneixements científics tinguin més facilitat per detectar comportaments sospitosos en els fills i això faci que es diagnostiquin més, però no pas que n’hi hagi més. Per acabar d’arrodonir-ho, l’autisme és una situació plena de matisos, graus i dificultats per diagnosticar de la que encara ens queda molt per entendre.

En tot cas és interessant la manera com es van fent hipòtesis i teories per explicar situacions desconcertants. Potser estarà completament equivocat, o potser tindrà part de raó en alguns aspectes, però sempre és interessant mirar els problemes des de diferents angles i bastir teories per mirar d’entendre el que passa. Després, amb més dades a la mà, ja anirem descartant o confirmant aquestes idees.

En tot cas, i sense entendre-hi gens dels mecanismes de l’autisme, em sembla molt esbiaixat el concepte de científics = frikis. És cert que parlem amb passió de temes estranys i de vegades costa fer-nos entendre. Però el mateix passa amb els amants del golf, de la cria de pardals o de la mecànica de les motos. Els tòpics van bé per fer acudits o sèries de tele, però aplicar-ho a la vida real és més aviat arriscat.

(Que els científics som una colla molt normaleta!)

17 comentaris

  • OCA

    18/11/2011 11:41

    Joana, jo també ho creia com tu, però ara tenint 1 nen i 1 nena, veig que la nena agafa molts més cops per jugar nines o llibres que no pas el nen que agafa contrucció, cotxes i també llibres, però quasi mai nines i de fet les nines sempre les ha tingut allà, des del primer dia.
    Suposo que cada nen és un mòn.

  • Joana

    09/11/2011 18:36

    Aquesta distinció entre cervell masculí sistemàtic i cervell femení empàtic és evident que existeix!! Però crec que l’origen del fenomen és purament sociològic i no pas genètic, i que no canviarà fins que els reis d’orient no deixin de regalar Lego als nens i Barbies a les nenes. A mi per sort em portaven Lego.

  • lluís m bassas

    09/11/2011 13:42

    antropòloga, tens fills?

  • antropòloga

    08/11/2011 17:23

    Em fa molta gràcia que els comentaris posin en qüestió la imatge dels ingeniers = frikis i quasi ningú qüestioni la idea que hi ha un cervell masculí sistemàtic i un cervell femení empàtic…!

  • Llorenc

    08/11/2011 1:08

    Com a comentari no científic, és divertit comprovar que aquest psicòleg és cosí de l’actor Sacha Baron-Cohen, conegut també pel seu personatge Borat. Aquest sí que és un bon friki!

  • Roger Verdaguer

    07/11/2011 23:53

    Disculpa, Júlia, no era la meva intenció. Per la composició global m’havia fet la idea que volies dir una altra cosa. Rellegit ja t’entenc.

  • Júlia

    07/11/2011 14:08

    Ai, Ramon no, Roger! xD

  • Júlia

    07/11/2011 14:08

    Ep, Ramon, no em posis paraules a la boca que no he dit!

  • Clidice

    06/11/2011 21:15

    Curiós com alguns científics (ho és?) es perden per un bon titular. Senyal que no són gaire diferents de la resta.

  • Montserrat

    05/11/2011 13:52

    uff…. no hi estic gens d’acord!!!!!

  • Brian

    04/11/2011 17:37

    Els meus fills no son autistes, però jo diria que han heretat “més interès per les màquines i pel funcionament de les coses que no pas per les emocions i les relacions personals”. El cas és que aquest tret l’han heretat clarament del seu pare i no de la seva mare, que és tot a l’inrevés. El que m’agradaria saber és si això té a veure amb les lleis de Mendel o amb la de Murphy.

  • Roger Verdaguer

    04/11/2011 14:36

    Ei! Que interessant.

    Però coincideixo que fer servir l’estadística per a aquest nivell de l’anàlisi és desencertat. Penso que seria millor fer-la servir d’alguna manera que hi hagués menys factors i menys hipòtesi alternatives.

    Hehe, i jo també sóc fan d’hipotetitzar i bastir teories. Altra cosa és demostrar-les. Al final segur que hi haurà alguna cosa de cert en el que diu aquest senyor, combinada amb algun altre factor dels que comentem i encara algun de més.

    No em puc estar de fer un comentari sobre el que diu la Júlia. Jo no m’atreviria a desacreditar totalment aquests enfocs sobre el dimorfisme sexual dels cervells entre homes i dones. A vegades sí que són simplistes, però penso que altres és força raonable atesa la història de l’espècie i la selecció que s’ha donat durant molts milers d’anys. A mi el que no m’agrada és el discurs igualitari i que sí que és simplista que diu que l’únic diferent són els cossos EXCEPTE el cervell, que també és igual. Perquè ho hauria de ser? El que sí que ha de ser igual són drets i oportunitats, i amb la capacitat que tenim, segur que podrem canviar el futur biològic de l’espècie perquè sigui més equitatiu entre sexes -però no el present-…

  • Júlia

    04/11/2011 13:08

    Home… ja s’hi pot esforçar, aquest tal Baron-Cohen, perquè de moment sembla que digui “les dones, millor a casa. Si saben massa ciència, els fills els surten autistes”

    Els psicòlegs mai m’han semblat gent seriosa. Però a banda d’això, em sembla penosa aquesta tendència a simplificar el cervell humà.

    I a més a més, el que dius tu, la bioestadística ha d’evolucionar per permetre’ns estudiar les coses amb rigor. Que ara mateix, totes les variables semblen relacionades entre totes…

  • Lalu

    04/11/2011 11:44

    L’article m’ha semblat molt interessant, i coincideixo amb tu en que lo interessant és elaborar teories sobre allò que observem, intentar esbrevinar si aquestes, allò que ens sembla veure, és veritat o no. Però el que em falla de tota la teoria (que ja dic que em sembla interessant en el seu desenvolupament) és el punt de sortida: sóc de l’àmbit de la biologia, i a més de tenir amics i coneguts investigadors del camp de la biologia i la química principalment, també, vaig tenir l’ocasió de treballar en una empresa on més de la meitat de la plantilla estava constituïda per enginiers informàtics. I tot i que poden alguns tenir algunes peculiaritats (sobretot aquests últims; i que consti que no ho dic en cap sentit negatiu), la veritat és que associar amb ells totes aquestes característiques que els acosten a algun tipus d’autisme, com per exemple dir que en general no són empàtics, em sembla un prejudici. No serà que la societat té a aquestes sectors estigmatitzats?, que porten una etiqueta eclipsa totes les altres característiques que també puguin tenir?
    Sí, sé que això és precissament el que permetria saber l’estudii d’aquestea teoria, si el resultat de l’estudi estadístic permetés descartar les altres opcions que també podrien explicar-lo. Perquè si hi ha cap prejudici que pugui afectar-ne la interpretació, serà que de molt l’estudi no ens serveix, no?

  • OCA

    04/11/2011 9:57

    Llegit el comentari que he penjat, rectifico: no volia dir que només lo encertat del post d’avui siguès la foto, volia dir que la foto, pel post d’avui, era la més encertada. Lapsus.

  • OCA

    04/11/2011 9:54

    De fet considero molt més frek ser amant del futbol (jo ho sóc) que no pas ser amant de la ciència. Una cosa és un passatemps (amb tots els seus matissos) i una altra és estudiar un camp el qual pot donar solució als nostres petits / grans problemes.
    I de fet ves a saber si hi ha alguna relació amb els fills autistes si són de pares amb cervell sistèmic, com apuntes ja ho anairem veien, però lo encertat del post d’avui és la foto del Sheldon. De fet ell si que hi creu en aquesta teoria. Haurem d’estar atents a la sèrie a veure com acaba tot plegat amb la Farrah Fowler.

  • Carquinyol

    04/11/2011 9:13

    Coincideixi amb tu, em sembla que la teoria està molt agafada amb agulles. Tampoc a veure clar que ser científic, enginyer o alguna cosa així sigui una cosa que vingui determinada genèticament (no dic jo que no hi hagi casos, però no ho generalizaria en cap cas) de forma que pugui ser transmesa a la descendència.

    I dono que sou d ‘allò més normal (bé… a determinades hores :P)