La pérdua de la Fobos-Grunt

fobos grunt.jpg Diuen que no hi ha situació, per dolenta que sigui, que no pugui empitjorar. Fa poques setmanes estàvem pendents de la caiguda del satèl·lit UARS i les informacions sobre la possible zona de caiguda eren seguides amb atenció arreu del món. Va haver-hi sort i va caure en alguna zona del Pacífic, encara que la major part es va desintegrar en entrar a l’atmosfera.

Doncs ara tornem a tenir la mateixa situació, però molt més greu. I no es tracta d’un satèl·lit que arriba al final de la seva vida útil sinó del fracàs en el llançament de la sonda russa que havia d’anar a recollir mostres a Fobos, una de les dues petites llunes del planeta Mart. A hores d’ara ja hauria d’anar camí del planeta roig, però enlloc d’això, està donant voltes a la Terra i si no ho solucionen de seguida acabarà per tornar a caure, repetint la història del UARS, corregida i augmentada.

La missió era la Fobos-Grunt. Fobos és el nom de la lluna on anava, i Grunt vol dir “terra” ja que havia d’anar fins allà, recollir mostres de la superfície de Fobos i tornar a casa per analitzar-les aquí. Era la missió amb la que Rússia volia recuperar la iniciativa en l’exploració de Mart després d’alguns fracassos. Els problemes, però, van començar aviat. En principi, la Fobos-Grunt havia de sortir l’any 2009, però diferents problemes van anar complicant el calendari i el van endarrerir un parell d’anys.

Finalment, el passat dia 8 es va enlairar des del cosmòdrom de Baikonur. En un principi tot semblava correcte. El coet va entrar en òrbita tal com estava previst i va deixar la sonda preparada per iniciar el camí. Com sempre passa a l’espai, no era una simple posada en marxa. La nau anava orbitant la Terra i tenia previst encendre els motors dues vegades. La primera per aconseguir una òrbita a més altura, i la segona seria la definitiva que ja l’encaminaria en direcció a Mart.

Però quan les estacions de seguiment van buscar la nau a l’indret on hauria d’estar, van trobar-se amb que allà no hi era. Aviat van haver-hi noticies d’observadors indicant que la Fobos-Grunt continuava en la òrbita inicial. Pel que sembla, cap de les dues ignicions van tenir lloc, de manera que no es va moure de la òrbita on l’havia deixat el coet que l’havia enlairat.

Això representava un problema seriós i que calia resoldre de seguida. Primer perquè la nau no pot posar-se en camí en qualsevol moment. Tant la Terra com Mart es van movent al seu ritme, de manera que si no inicia el camí en pocs dies els planetes estaran massa lluny com perquè hi pugui arribar. Cal sortir dins d’un període de temps anomenat “finestra de llançament” que es tancarà el dia 20.

Però es pensa que abans s’esgotaran les bateries que permetrien fer les correccions necessàries, de manera que el temps per resoldre el problema encara és mes curt. I si no hi ha cap miracle d’última hora, sembla que el destí de la nau serà tornar a caure a la Terra. Primer perquè les possibilitats de enviar senyals són minses ja que només pot fer-se quan passa volant per sobre de Rússia. Ja porten uns dies intentant-ho sense èxit. I probablement és perquè la nau no està dissenyada per rebre instruccions des de la Terra sinó que hauria d’haver funcionat automàticament, sense cap pla B per si alguna cosa anava malament. A sobre, les antenes i els equips que tenen els russos per contactar amb la nau estan pensats per fer-ho a grans distàncies, a prop de Mart, i no aquí al costat de la Terra. És com si només tinguessis teleobjectius i et trobessis que has de fer fotos de coses molt properes.

I les males notícies són que quan caigui no serà un satèl·lit vell sinó una nau carregada amb les deu tones de combustible que l’havia de portar fins Mart. Una nau que pesa dotze tones; el doble de les sis que feia el satèl·lit UARS.

El combustible segurament es cremarà en entrar a l’atmosfera i no hauria de representar un greu problema. Però la nau havia de fer un viatge d’anada i tornada, i això vol dir que conté un mòdul prou resistent com per retornar a la Terra intacte. Sembla que el que farà serà una entrada descontrolada, però probablement podrà sobreviure i no es desintegrarà com acostuma a passar amb la ferralla espacial.

De manera que creuem els dits perquè, si no poden posar-la en marxa (que sembla que no), al menys caigui a l’oceà.

5 comentaris

  • Adrià Martí

    15/11/2011 9:58

    Sí, realment aquestes noticies son poc esperançadores… tant esforç de tanta gent esfumats en un instant… una pena. Segurament ara també se sentirà el típic comentari: tants diners tirats per la borda! Com si no es tiressin diners per la borda cada dia amb coses inútils de veritat!

  • Daniel Closa

    15/11/2011 8:27

    De fet, ja fa un temps que es un problema. I els objectes grans encara els controlen i els poden esquivar, però la ferralla petita (cargols, eines i fragments que van donant voltes allà dalt movent-se a milers de quilòmetres per hora, algun faran malbé algun satèl·lit o danyaran l’estació internacional.

  • Brian

    14/11/2011 19:30

    És una llàstima. Això de la ferralla còsmica pot començar a ser un problema seriós…

  • Daniel Closa

    14/11/2011 17:22

    Els rusos tenen molt sproblems per sortir a l’espai profund. En el que son molt bons és posant coses en órbita perquè tenen unes llençadores molt fiables.

  • Carquinyol

    14/11/2011 9:09

    Doncs apa, d’aquí uns dies tots més pensenya del cel que en Tomàs Molina !

    Realment, qui els ha vist i qui els veu a aquests de l’agència espacial rusa.