Pirates i ipecacuana

guybrush treepwood.jpg ¡Luchas como un granjero!

Qué apropiado, tú peleas como una vaca.

Si reconeixeu aquesta frase segur que us han vingut al cap històries de pirates, malediccions, vudú, tombes, i morts. També tindreu present el lloguer del vaixell pirata, la tripulació que no fot brot, el mestre d’espases, les lluites d’espases amb insults, els concursos d’escopinades i les màscares de tofu. I sobretot, l’encant, mai superat, de les primeres aventures gràfiques que ens van fer gaudir d’hores i més hores jugant a l’ordinador amb la saga de Monkey Island.

(I si tot això no us sona de res, creieu-me, ja trigueu a descobrir uns dels millors dels jocs antics d’ordinador)

Amb aquesta saga de jocs portaves un pirata maldestre anomenat Guybrush Treepwood en les seves aventures per esdevenir un pirata i guanyar el cor de la seva estimada Elaine alhora que fugies del terrible pirata LeChuck. (Per cert, a LeChuck no el van copiar a Piratas del Caribe?). Calia resoldre situacions d’allò més inversemblants, i una de les que em va quedar gravada era la necessitat de sortir de la panxa d’una serp que t’havia devorat. Això es podia fer si abans havies recollit una flor de ipecacuana, amb la que fabricaves una cosa anomenada “sirope de ipecacuana”, que feia que la serp et vomités.

Per no-se-quins estranys camins mentals fa poc vaig recordar aquesta escena del vídeo-joc i em vaig preguntar si realment existia i, en cas afirmatiu, que coi és la ipecacuana. I de seguida he vist que efectivament existeix. És una planta originària de Sud-Amèrica però que ara es cultiva sobretot a la Índia i que tècnicament es diu Psychotria ipecacuanha (en realitat hi ha una mica de merder amb el nom i també es troba amb altres noms, com ara Carapichea ipecacuanha o altres).

Aquest nom tan curiós (ipecacuana) deriva de la paraula i-pe-kaa-guéne, que en un idioma de la família tupí vol dir “la de la vora del camí que fa que et trobis malament”. I és que la utilitat que tenia la ipecacuana al joc per fer vomitar la serp és ben encertat. Amb les arrels de la planta es fa el xarop d’ipecacuana que antigament es feia servir com a vomitiu en casos d’intoxicacions.

Les arrels de la ipecacuana són molt riques en alcaloides com la emetina. I el nom ja ens dóna una pista de com actua ja que un emètic és una substància que causa el vòmit. El que fa és, per una banda, irritar la mucosa de l’estómac i, de l’altra, induir l’activitat dels nervis que promouen les contraccions de la musculatura de la zona gàstrica. Tot plegat fa que acabis per vomitar. També serviria per tractar algunes infeccions ja que és força efectiu contra alguns protozous, però com que quan t’ho prens, el primer que fas es vomitar-ho, doncs es complica la seva utilitat.

En realitat ara ja no es fa servir perquè el xarop d’ipecacuana té massa efectes secundaris i molta toxicitat. Pot donar-se el cas que intentant provocar el vòmit per fer fora un verí al final matis al pacient per la toxicitat de la ipecacuana, de manera que mal negoci faríem. I com que actualment ja es disposa d’altres estratègies més segures i efectives, l’ús de la ipecacuana ja està desaconsellat.

En tot cas, si et passa com al pobre Guybrush Treepwood i acabes a la panxa d’una serp gegant però casualment portes a sobre una mica d’ipecacuana, pot ser una bona alternativa per fer-la vomitar. L’únic error del joc és que el millor són les arrels i no pas les flors. Però només era un joc d’ordinador, de manera que tampoc li ho tindrem en compte.

5 comentaris

  • Adrià Martí

    16/11/2011 10:16

    Et podies passar tres hores intal·lant-lo, desitjant amb totes les forces que no passés res estrany… i pensar que ara amb 4 minuts els pots tenir descarregats al mòvil i hi pots jugar al metro… ha canviat tot bastant, sí!

  • Daniel Closa

    16/11/2011 8:25

    Veig que som molts els que vam quedar marcats per les aventures d’en Guybrushh i aquell entranyable Scumm bar!

  • Nephew

    15/11/2011 23:24

    Escenes èpiques com la de la serp i objectes improvitzats com cassoles de cascos, un dels millors jocs que mereix ser jugat sens dubte!!

  • Roger Verdaguer

    15/11/2011 10:54

    Ostres tu, que bons! I el Simon the Sorcerer, el Day of the Tentacle i l’Indiana Jones… quins jocs, tu!

  • Carquinyol

    15/11/2011 9:11

    Genial la saga dels Monkey’s Island i genial l’apunt d’avui. A veur si pròximament fas la anàlisi des propietats del grog del Monkey, ja saps, aquell amb àcid de bateries entre altres coses !

    Ah… i un estudi de la física associada a un pollastre de goma amb una corriola al mig !