Kohl, cosmétic mil·lenari

Kohl.jpg Hi ha mirades que et poden fondre, i això els humans ho tenim clar des de sempre. Per això, les estratègies encaminades a fer la mirada més intensa, més sensual o més seductora tenen una història de segles. O millor dit, de mil·lennis. Ara, això de pintar-se els ulls ho fan sobretot les dones, però al llarg de la història els homes tampoc han tingut manies a l’hora de pintar línies, enfosquir parpelles i ombrejar els perfils, de vegades amb resultats que les noies troben molt seductors. Com que no deixa de ser un tema relacionat amb la bellesa, el fet de pintar-se està sotmès a les fèrries, però sovint inexplicables, lleis de la moda.

Per veure que això de pintar-se els ulls és cosa de temps remots, n’hi ha prou de mirar retrats i màscares provinents de l’antic Egipte. A la més famosa de totes, la del faraó Tutankamon, ja podem veure com el perfil dels ulls està ben ressaltat de manera artificial i la línia segueix més enllà del que és natural per tal d’estilitzar-los encara més.

Els egipcis feien servir molts cosmètics que els van arribar de cultures anteriors. I pel que fa a la pintura dels ulls van ser dels que més van emprar un cosmètic que encara avui es fa servir; el Kohl. La composició exacta del kohl varia segons l’indret i l’època, però la base és el sulfur de plom, que també coneixem com galena i que és una de les principals fonts de plom en la mineria. La galena la feien servir els avis en les primitives ràdios de galena, però molt abans els egipcis ja li donaven un ús en el camp dels cosmètics. I a més del sulfur de plom s’hi posaven altres productes per aconseguir que s’escampés, que s’adherís i que agafés diferents tonalitats.

El kohl no el feien servir només les noies, sinó que ja es posava d’entrada fins i tot als nadons. Es pensava que això d’enfosquir els ulls servia de protecció contra la llum del sol, contra les infeccions i, posats a donar-hi propietats interessants, també creien que protegia del mal d’ull. Sembla que no és un invent nou això de justificar l’ús de coses per estar més macos amb presumptes beneficis per la salut.

És divertit perquè al que potser és el tractat de medicina més antic que coneixem, el papir d’Ebers, ja hi ha receptes per curar afeccions dels ulls que tenen el kohl com a base i als que hi afegeix coses com la malaquita, que és verda o l’ocre vermell. Suposo que amb diferents combinacions es podia aconseguir la tonalitat que preferissin, negre, verd o vermell, per ressaltar els ulls.

Per si teniu curiositat, la recepta és: Remei per desfer el greix que es troba als ulls: galena, malaquita, ocre vermell, resina, mel. Apliqui a les parpelles “. (Ebers 354).

Però tot té dues cares, i el kohl no és una excepció. Com que es fa a partir de galena, hi poden haver molts contaminants en el producte de partida, i entre ells destaca el plom, que té una toxicitat que no s’hauria d’ignorar. Potser l’ús ocasional no representi un problema, però hi ha (i sempre hi ha hagut) qui va tot el dia i tota la nit amb una capa considerable de maquillatge. Si aquest presenta continguts elevats de plom pot ser una font de problemes de toxicitat. Com sempre, és una bona cosa evitar els excessos. I en el maquillatge és un dels cassos en que és més evident.

De totes maneres, avui encara es pot trobar kohl fabricat per les empreses de cosmètics que, en principi, ja tenen controlat el tema dels contaminants. Potser l’aplicació sigui més complicada, ja que no deixa de ser un polsim mineral, però el resultat pot ser d’una sofisticació ben seductora.

Una cosa que la mateixa Cleopatra sembla que tenia ben clar.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    17/11/2011 8:26

    Clidice. Dona! El kohl no ho se, però algun maquillatge hipoal·lergic hi haurà! :-)

    Laia. He he. Si està ben fet només hauria de tenir sulfur de plom, que no es tòxic, i no plom lliure. En realitat, més que natural o sintètic ens hauria de interessar si està ben fet o mal fet.

  • Laia

    17/11/2011 0:55

    A mi em sonava el nom perquè en una botiga que venen productes de bellesa “naturals” on compro colònia havia vist que els llapis d’ulls els anomenaven així, llapis Khol. Sovint es cau en la trampa de que “natural” acaba sent sinònim de bo, o saludable, però fotre’s plom als ulls tampoc fa gaire gràcia…

  • Clidice

    16/11/2011 16:50

    Uf! maquillatge, no gràcies :) D’alguna cosa bona m’havia de servir l’al·lèrgia, no? La pell en molt bon estat :)

  • Daniel Closa

    16/11/2011 11:07

    Quan buscava informació en Helmut sortia per tot arreu.
    Quina tonalitat? Home! Això depend de l’ocasió!

  • Carquinyol

    16/11/2011 10:44

    Al llegir el títol a mi m’ha vingut al cap en Helmut, em faig gran…

    Per cert, quina tonalitat utilitzes tu ?