Allargant la vida

avi i nen.jpg Un dels principals problemes que té la nostra societat occidental és que cada vegada vivim més temps, però això ens resulta tan car que gairebé no ens ho podem permetre. I en període de crisi encara menys. La medicina ha fet avenços espectaculars que han millorat la qualitat i l’esperança de vida d’una manera espectacular. I un fet ben curiós és que no en som massa conscients d’això.

Si mirem les dades estadístiques podem veure que un nen que naixés a Espanya l’any 1960 tenia una esperança de vida de setanta anys (exactament 69,85 anys). En canvi, per les criatures nascudes l’any 2010 era de 82 anys. Hi ha diferències entre homes (78,9 anys) i dones (84,9 anys), de manera que la dada només és un valor intermedi. Però l’interessant és que hem passat d’una esperança de vida de 70 anys a una de 82 en només cinquanta anys.

Això vol dir que cada any l’esperança de vida ha augmentat quasi tres mesos (2,88 mesos exactament). Si ho expressem en dies trobem que cada dia millora l’esperança de vida en 6 hores. I en els dos minuts que es triga a llegir aquest post, l’esperança de vida ha augmentat 28 segons. Tot això sempre que les tendències es mantinguin en el futur, és clar.

En realitat la tendència tindrà que arribar a un límit i estabilitzar-se. No hi ha res que vagi augmentant infinitament. Però no ens queixarem. Al llarg de la història, l’esperança de vida dels humans era força més reduïda. Encara que sempre hi ha hagut persones molt ancianes i que l’efecte de la menor mortalitat infantil en les estadístiques és prou important, actualment esperem arribar als cinquanta anys en plenes facultats i anar fent fins els setanta i més enllà sense que resulti gens sorprenent.

Fa només un parell de segles aquestes xifres haurien semblat inversemblants. Potser els nobles i els rics vivien més, però la gent normal es considerava adulta amb quinze anys, i un home de quaranta gairebé era un ancià. És interessant mirar les tables amb les esperances de vida estimades per diferents èpoques històriques. Sempre són dades aproximades i que cal anar amb molt de compte al interpretar, però la tendència a la millora en el darrer segle resulta innegable. En realitat, l’esperança de vida ha anat quasi sempre al voltant dels trenta anys.

De vegades tenim tendència a atribuir tot el mèrit a la medicina, però això seria un error. Les condicions higièniques i la manera de treballar, la qualitat i quantitat dels aliments disponible així com els hàbits de vida més saludables deuen ser els principals responsables. I la medicina també, per descomptat. Només vull indicar que no és la única responsable.

En realitat qui s’hauria d’emportar la major part del mèrit seria la química. Aprendre a sintetitzar nous compostos i entendre el funcionament dels compostos químics naturals ha representat una avantatja decisiva a l’hora de millorar la vida dels humans. No només pels medicaments. Si tenim més i millors aliments és gràcies als plaguicides i als adobs nitrogenats. Si l’aigua de l’aixeta és potable és perquè hem aprés a tractar-la amb productes químics per eliminar els microorganismes tòxics que hi podessin haver. Si la qualitat de l’aire de les ciutats és millor que fa un segle és perquè hem anat descobrint els contaminants que hi havia i hem posat mesures per eliminar-los.

Segur que tot es podria haver fet millor i, de nou, no tot el mèrit és de la química. Però aprofitant que encara estem a l’any internacional de la química, potser val la pena recordar tot el que hem aconseguit gràcies a aquesta branca del coneixement. És veritat que de la química moltes vegades n’hem fet mal ús (hi ha alguna cosa que no?) però el resultat final, de moment és ben positiu.

4 comentaris

  • Daniel Closa

    18/11/2011 8:32

    Clidice. Si que fa gràcia que considerin que abans tot era millor. Sobretot per la manera com obliden o ignoren el tema dels parts i de la mortalitat infantil. Es fantàstic com de poc realistes podem arribar a ser les persones.

    Roger. Tens tota la raó, però ja indiques ella dificultat. Generant nous productes s’hi poden guanyar diners. Indicant els riscos dels productes, es difícil guanyar-ne de diners i per tant, qui hi fa?

  • Roger Verdaguer

    17/11/2011 18:19

    Ei! Doncs hi he d’estar d’acord.

    Però aprofitant l’any internacional de la química, voldria fer una petició. I és anar més lentament en l’aplicació de nous productes i molècules. Penso que seria bo dedicar més esforç en termes d’avaluació d’efectes i seguretat per la salut. Ja sé que això no dóna tant prestigi com descobrir una nova aplicació o compost, però hem de tenir en compte que amb el ritme de descoberta i producció que portem potser aviat podrem mesurar quantitativament com la química comença a compensar el seu propi efecte beneficiós…

  • Clidice

    17/11/2011 9:22

    Per cert, sobretot perquè abans ens moríem a palades de part i sobrepart. Gràcies Química!

  • Clidice

    17/11/2011 9:21

    Bé, si seguim la tendència actual, tot és una porqueria i “abans” tot era molt millor. Sembla mentida que ens calgui que ens recordin d’on venim cada dos per tres. Tenim la mateixa memòria per això que per al temps :) Me n’alegro de pertànyer a la franja que dura “una mica més” :P