Mòbils i càncer

cell-phone-21.jpg El que és nou ens entusiasme, però també ens espanta una mica. I segurament aquestes des coses fan més atractives les novetats. Però quan la por és seriosa la cosa ja no fa tanta gràcia. A més cal recordar el que va dir algú: és fàcil espantar la gent, però costa molt treure la por. I avui en dia, una de les maneres segures d’espantar és assegurar que alguna cosa relacionada amb la tecnologia causa càncer.

El més conegut són els telèfons mòbils. Aquests aparells emeten radiacions, una cosa que sempre espanta una mica. I a sobre, per fer-los servir ens els posem al costat del cap. Com que les radiacions causen càncer, semblaria que fer servir els mòbils hauria de ser dolent i causar càncer al cervell. No?

Durant molt temps la inquietud ha estat latent en tot el que feia referència a l’ús dels mòbils. Algú era diagnosticat de càncer de cervell i de seguida li recordaven que feia servir el mòbil amb molta freqüència. Potser allò va ser la causa. La perversa tecnologia fent-nos malbé la salut mentre els científics i les corporacions de la telefonia amaguen les dades. Una conspiració en tota regla.

Del que fan les corporacions telefòniques no puc dir res (tret que els serveis d’atenció al client acostumen a ser un desastre), però dels estudis científics sobre l’efecte de l’ús dels mòbils si que n’hi ha de disponibles a la literatura. Com en tot, n’hi ha que estan molt ben fets i altres que tenen importants defectes.  A més cal veure que és el que estudien en concret, perquè de vegades s’embolica la troca. Per exemple, hi ha qui veu una amenaça de càncer en les dades d’un estudi que detecta un augment en la utilització de la glucosa per part del cervell després de 50 minuts de fer servir el mòbil. La dada és curiosa, però en realitat té molt poc a veure amb el càncer. Els mateixos autors afirmen que “la importància clínica d’aquestes dades és desconeix”.

Altres estudis han detectat modificacions en diferents aspectes de la biologia, però tot plegat no ens respon la pregunta important. Causen càncer o no? I per respondre això el que s’ha de fer és un tipus d’estudi molt fàcil de dir (però una mica més complicat de fer). Cal mirar la incidència de casos de càncer en persones que fan servir el mòbil i comparar-la amb la de la població que no els fa servir.

Això no és tant senzill de fer perquè ara ja hi ha poca gent que no els faci servir i, a més, és important  fer-ho amb molta gent. Fa uns anys van publicar un estudi en el que detectaven que el mòbil protegia del càncer. Un resultat que faria les delícies de les empreses de telefonia, però que no es podia prendre gaire en serio perquè només estudiava 28 persones.

Ara han fet un estudi a Dinamarca que sembla força concloent. Els dos grups que han comparat són els que tenien un contracte de telefonia mòbil entre 1987 i  1995 i el grup control són gent que no tenia contracte. I com que a Dinamarca tenen un bon registre dels casos de càncer, van poder creuar les dades per veure si l’ús o no del mòbil durant nou anys,  havia modificat la probabilitat de patir un càncer de cervell entre 1990 i el 2007.

En total l’estudi inclou 358.403 usuaris de mòbils. Ja no és un estudi amb 28 sinó “una mica” més ampli. I el resultat va ser que no trobaven cap augment en el risc de patir un càncer al sistema nerviós pel fet de fer servir el mòbil.

Naturalment, sempre hi ha punts febles a tots els estudis. I els mateixos autors ja els indiquen. Per exemple, amb tota seguretat hi haurà gent que feia servir el mòbil de l’empresa però que en no tenir ell el contracte formarà part dels “no exposats”. I el cas invers també pot passar. Però segurament són un percentatge petit del total. Tampoc han estudiat que passa amb usuaris joves. L’estudi agafava només majors de 30 anys. Potser els efectes hipotètics siguin més importants en nens. I també és possible que hi hagi un subgrup de grans usuaris del mòbil que convindria estudiar per separat. El que passa és que en aquest estudi no es podien discriminar de la resta. Per fi, l’estudi inclou seguiment durant 27 anys. Potser caldria seguir més enllà per veure diferencies.

Caldrà anar fent més estudis, més detallats o amb estratègies diferents. Però ara com ara, tot sembla indicar que els telèfons mòbils no causen càncer. Els mòbils potser si que són perillosos però sobretot és per culpa de les distraccions al volant mentre algú parla pel mòbil.

6 comentaris

  • Jesús Maria Sanz

    24/11/2011 2:31

    Gràcies siguin dades, per fi algú que parla del tema amb serietat i rigor cientific. He treballat tota la meva vida en telecomunicacions i voltat
    de camps de radiofrequència i estic fart de llegir bajanades de persones que no son capaces de distingir les radiacion ionitzants de les que no ho son.

  • Daniel Closa

    23/11/2011 8:21

    Uix! I tant. El moment de veritable llibertat relacionat amb el mòbil és quan l’apagues.

  • Roger Verdaguer

    22/11/2011 18:54

    És bo anar determinant aquestes incerteses. Que bé! De totes maneres, preferiria anar sense mòbil, com he fet durant molts anys. El ritme de vida és més plàcid així.

  • Daniel Closa

    22/11/2011 10:05

    Fàcil d’entendre. Amb el tema del mòbil pots culpar algú altre. En canvi, si la responsabilitat es teva…

  • Carquinyol

    22/11/2011 9:19

    A mi el que em sembla curiós és aquella gent preocupada pel càncer que pot provocar el mòbil i que… no para de fumar !! (i et puc ben assegurar que n’hi ha)