El Curiosity ja va de camí

curiosity.nasa.jpg La missió russa va fracassar, però la dels americans ha començat amb bon peu i el Curiosity ja va camí de Mart. Aquest nou rover és el germà gran i forçut dels que hi ha per allà, l’Opportunity (que encara funciona) i l’Spirit (que ja no es mou). Ara només cal esperar vuit mesos i la nau arribarà al planeta roig.

Com que els rovers cada vegada són més grans, cal anar dissenyant nous sistemes per dipositar-los a la superfície de Mart. Aquesta vegada baixarà en paracaigudes primer i després penjant d’una mena de platet volador equipat amb retropropulsors que el dipositarà suaument a la superfície. Un sistema delicat que si tingués espectadors resultaria tot un espectacle.

A més de les dimensions més grans, el Curiosity presenta una diferència important amb els predecessors. Aquesta vegada no hi ha panells solars per captar energia. El Curiosity funciona amb una pila atòmica que li ha de permetre funcionar durant uns catorze anys. La missió només està prevista per dos anys, però amb Mart és millor anar sobrat. Les missions acostumen a ser fracassos estrepitosos o èxits espectaculars. I seria una llàstima que si l’equip segueix funcionant perfectament i manté la mobilitat calgués deixar-ho aturat només perquè se li han acabat les piles. I l’avantatge respecte dels altres és que en aquest cas no caldrà patir per la pols que es diposita i que va tapant els panells solars. Tampoc caldrà aturar la missió durant l’hivern o les nits.

Com és natural, el rover porta un sofisticat laboratori a sobre amb tota mena d’eines per fer totes les mesures que puguem imaginar. Espectròmetres de masses, detectors de radiacions, càmeres de tot tipus i fins i tot una estació meteorològica. A més, aquest giny podrà agafar mostres de minerals i repartir-les per els diferents aparells perquè cada un mesuri el que toqui.

Si tot va bé, d’aquí a mig any tornarem a tenir una riuada de dades i imatges espectaculars de Mart. Potser ja no serà tan excitant com en el cas de l’Opportunity i l’Spirit, perquè la novetat ja no serà la mateixa, però segur que Mart ens resultarà cada vegada més familiar.

A veure quan es posen les piles per començar a dissenyar les primeres missions tripulades. Ara hi ha una crisi que ho complica tot, però per pensar en una missió tripulada a Mart ja s’hi ha de comptar que entre el disseny, la preparació i la missió en si, segur que ensopegues amb unes quantes crisis.

(I si voleu un resum excel·lent de com va aquesta nova aventura a Mart, ho podeu trobar en aquest blog)

5 comentaris

  • Joan Ayats

    29/11/2011 13:17

    Mestre, moltes gràcies per l’enllaç! :-)

  • Daniel Closa

    29/11/2011 8:37

    Carquinyol. És cert que moltes missions han fracassat en arribar a mart (la confusió entre milles i quilòmetres de la “Mars climate” és difícil d’oblidar) Però també ens podem permetre l’il·lusionar-nos una mica de tant en tant. Però tens raó i no direm blat…

    Marc. El sistema d’aterratge, que semblava més un touchdown qu eno pas un aterratge normal va ser genial. però amb un aparell tan gran com el curiosity suposo que ja no funcionaria. Enlloc d’anar rebotant potser es quedaria clavat al primer impacte!

    Clidice. I tant si estaria bé anar-hi.

  • Clidice

    28/11/2011 19:27

    I espero que en alguna missió tripulada necessitin algú per passar la baieta, que estaria bé viure-ho en primera persona! :D

  • Marc

    28/11/2011 10:54

    Espero que surti tan bé com amb l’Opportunity i l’Spirit, que van aterrar a Mart amb una tècnica que semblava de bojos, però va sortir perfecte. D’aquí a vuit mesos tornarem a estar amb l’ai al cor :-)

  • Carquinyol

    28/11/2011 9:16

    Company, no voldria jo ser pessimista però encara falta molt de temps per a que comenci a recollir dades i moltes coses poden fallar. Cert que ha passat un dels moments crítics, però encara queden uns quants…

    … a mi és que això de ‘no diguis blat…’ mho van ensenyar molt bé ! ;)