Photoshop, l’engany i la ciència

before-after.jpg Avui en dia ja no et pots refiar de cap fotografia. Al llarg dels temps sempre s’havien pogut retocar i falsificar, però era un procés llarg i complicat. Ara, en canvi, gràcies a Photoshop resulta extremadament fàcil i pràcticament totes les imatges que veiem en publicitat estan retocades d’una o altra manera.

En principi no hauria de ser un problema. Una manera de corregir imperfeccions equivalent a l’ús de maquillatge. Però com sempre passa, se’n fa un gra massa i les imatges que veiem s’allunyen tant de la realitat que arriben a fer riure. Cutis impossibles sense cap porus, arruga ni imperfecció. Siluetes perfectes amb un color de pell daurat homogèniament. Braços musculats sense cap penjarella. Pits prominents malgrat portar robes que haurien d’esclafar-los una mica…

L’excés pot ser un problema ja que als anuncis donen a entendre que amb un o altre producte podràs tenir una pell o una silueta com la de la imatge. Una cosa evidentment impossible i que en ocasions ha resultat tan descarada que han obligat als comerciants a retirar la campanya. També és un problema perquè promou d’una manera brutal problemes com l’anorèxia al plantar al davant d’adolescents unes imatges d’uns cossos totalment allunyats de la fisiologia.

Però Photoshop també està començant a ser un problema en el camp de la ciència. Ja es van detectant treballs en els que els resultats estan “arregladets” gràcies a l’ús indiscriminat de Photoshop. Amb una mica de coneixement d’aquesta eina i si deixes els escrúpols i la ètica guardats en un racó es poden aconseguir exactament els resultats que volies. El gen que molesta pot inhibir-se en els gels d’electroforesi i la proteïna que t’agrada pot expressar-se i lluir tenyida de color verd a la fotografia microscòpica que vulguis.

En aquest cas el problema és el mateix de sempre. Si tinc un resultat fantàstic, però al gel hi ha caigut una brossa que fa lleig, puc retocar la imatge per eliminar la brossa deixant els resultats inalterats? En teoria no s’ha de tocar res, però segurament tothom ho fa. No estàs modificant el resultat ni les conclusions del treball en absolut, i tampoc et gastaràs deu mil euros per repetir un experiment només per una punyetera brossa.

Però hi ha qui, posats a fer, augmenta el color per ressaltar una mica els resultats. Potser es que no es veia prou clar i així es veu millor. I posats a fer, perquè no ressaltar exactament allò que t’interessa? I finalment hi ha qui simplement s’inventa el resultat i amb el processat d’imatge fa aparèixer un resultat que no hi era.

Per això, les revistes de ciència ja demanen les imatges originals i apliquen sistemes per detectar manipulacions en els resultats. Una cosa que no sempre és fàcil. Ara ha sortit un programa que permet identificar imatges modificades amb Photoshop, però enfocat sobretot a cares humanes. La idea és que a les imatges publicitàries hi surti una escala indicant el grau de modificació. No està gens malament, però en altres camps, com ara el frau científic encara cal anar amb peus de plom. No és un tema general, per descomptat. Però es calcula que al voltant del 1 % dels treballs tenen algun problema relacionat amb un excés de maquillatge i el més inquietant és que la tendència és a anar augmentant aquesta xifra.

És una ximpleria, perquè de seguida es veurà que als altres no els surten els teus resultats i l’engany s’acabarà destapant. Però els humans som febles, i els científics (pensin el que pensin alguns) som tant humans com el que més.

6 comentaris

  • Clidice

    01/12/2011 9:45

    No cal matar l’eina, potser el que caldria es revisar els principis de l’usuari, de tots plegats. Mentre es permeti que les empreses utilitzin impunement models de 15 anys (i a més retocades) en anuncis contra les arrugues i la cel·lulitis, el problema persistirà. Fet i fet, mentre es permeti que s’anunciïn creus, polseres i altres barbaritats com a font de curació de tots els mals… vaja, que això de la realitat ho portem malament els humans.

  • Daniel Closa

    01/12/2011 8:34

    Roger. Tot té el seu punt de gravetat. Promoure l’anorèxia a base de mostrar cossos impossibles no és un problema menor. I en el cas de la ciència, al final t’enxampen amb molta probabilitat perquè la idea de publicar es que els altres repeteixin els teus experiments! Si t’inventes dades de seguida es veurà.

    Oscar. En tots els cassos el problema es similar-. No tant l’eina en si sinó l’abús en la manera de fer-la servir. Certament promoure la idea que no tot val per aconseguir el que voldries és necessari. però probablement no sigui suficient.

  • Oscar Arenas

    30/11/2011 23:49

    Com a futur professional de la publicitat, em va interessar de seguida aquest programa que detecta els photoshopejats. Tanmateix, tota la martingala no deixa de ser un sistema per estandaritzar els retocs i fer-los més transparents (alguna cosa com allò de “Sugerencia de presentación” que diu en alguns aliments) i dubto molt que arribi a ser el que prometien molts titulars.

    Cal admetre que l’ús del Photoshop en molts anuncis gràfics és fins i tot condemnable, ja que promou arquetips no del tot saludables o realistes, com afirmes. Tanmateix, tot plegat es multiplica si el Photoshop ha de servir per falsejar resultats científics.

    Em passen pel cap moltes idees: que si restringir l’accès a Photoshop, ja sigui limitant-lo als professionals de la imatge, demostrar en el moment de la seva adquisició les finalitats legítimes amb que es vol fer servir (el programa no permet editar imatges a mida real i a color de bitllets de curs lega, així que no és cap cosa tecnològicament inviable), etc. Però al final, potser la solució està en allò de sempre: un bon sistema ètic inculcat des de ben petitons.

    http://www.hemisferidret.com

  • Roger Verdaguer

    30/11/2011 15:36

    Trobo que sí que és molt més greu en el cas de la ciència. En el cas de les models que els retoquen per aquí i per allà, almenys l’original ja és bonic ;-P

  • Daniel Closa

    30/11/2011 12:59

    Calla, calla. Si va haver-hi un temps en que el maquillatge es considerava pecaminós, no m’estranyaria que algú s’ho plantegi seriosament això de prohibir photoshops i similars. Sempre hiha qui troba respostes simplistes a problemes complexos.

  • Carquinyol

    30/11/2011 9:13

    Realment avui en dia una imatge ja no és prova de res, a més d’squivaldre a mil paraules pot portar mil manipulacions incloses !

    Ara ja només fa falta que surti l’il.luminat de torn que barregi l’eina amb el problema i faci una creuada per a prohibir el photoshop ;)