Telegrafia cel·lular

nanotub.jpg Un dels primers problemes que van haver de resoldre les cèl·lules era trobar la manera de comunicar-se entre elles. No tenen ulls ni orelles, ni boca per parlar, de manera que només poden fer-ho tocant-se físicament, o bé enviant-se senyals químiques entre elles. Actualment coneixem milers de missatgers químics que fan que les cèl·lules d’un determinat ambient actuïn coordinadament. Les neurones s’envien senyals químics per transmetre els impulsos nerviosos, les cèl·lules del sistema immunitari s’avisen amb uns missatgers anomenats citoquines, les hormones transporten informació d’una banda a l’altre del cos…

Semblava que ja teníem clar com funcionava tot això de la comunicació entre cèl·lules, quan fa uns anys, un investigador va tenyir unes cèl·lules amb uns anticossos fluorescents i va observar uns filaments empipadors enmig de les fotos. Habitualment les imatges que s’obtenen al microscopi no són perfectes. Al medi de cultiu queden restes de cèl·lules que s’han mort, precipitats de proteïnes dels productes que hi has posat, grumolls d’origen desconegut que només es veuen al microscopi i moltes altres coses que normalment no en fas cas.

Però aquells filaments semblaven sortir d’una cèl·lula i anaven a petar a una altra. I l’interessant és que s’havien tenyit igual que la membrana cel·lular. Potser eren un artefacte, però podrien ser una unió real entre les cèl·lules.

Allò va ser l’inici del descobriment dels nanotubs cel·lulars. Unes estructures en forma de tub que uneixen diferents cèl·lules i que els permeten comunicar-se a una certa distància. Un mecanisme semblant es coneixia en bacteris, però en cèl·lules eucariotes va ser una novetat.

Ara ja sabem que per aquests tubs, les cèl·lules es poden intercanviar senyals químics amb molta eficiència ja que no envies proteïnes al medi esperant que alguna arribi per casualitat a les altres cèl·lules sinó que se la fiques directament a l’interior del citoplasma. Però s’ha vist que també es poden enviar senyals elèctrics al llarg del nanotub.

I finalment, pels nanotubs també hi poden viatjar els problemes. Un dels misteris inicials amb la SIDA era com podia infectar amb tanta eficàcia els limfòcits T. Sobretot perquè en ocasions tampoc es veien tants virus al medi de cultiu. La resposta ha resultat ser que els virus passen de cèl·lula a cèl·lula aprofitant els nanotubs. Una llauna, perquè això els ofereix un camí inaccessible per molts medicaments. Però també una oportunitat si dissenyem estratègies per bloquejar el pas per aquestes dreceres.

Però més enllà de les utilitats dels nanotubs per entendre malalties i sistemes de comunicació cel·lular, han servit per recordar-nos que mai podem pensar que ja ho sabem tot i que no queden sorpreses per descobrir en un camp. Semblava que l’estructura de les cèl·lules ja era ben coneguda, que coneixíem tots els orgànuls que la composen i que ara les sorpreses vindrien en el camp de les molècules, però no de les estructures.

Els nanotubs van ser com un senyal lluminós en la foscor que ens assenyalava com d’equivocats estàvem i quantes coses ens queden per descobrir encara.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    02/12/2011 8:32

    Marc. He he. Justament aquest article que esmentes es el que em va recordar els nanotubs.

    Carquinyol. Segur que alguns ho van fer. I ara ho deuen lamentar.

    Cristian.Ja va be que quedi coses per esbrinar. Sinó, que fariem els científics? :-D

    Roger. Exacte,. Fins les coses aparentment més simples amaguen una complexitat increïble.

  • Roger Verdaguer

    01/12/2011 15:45

    I cada pas d’aquests hi afegeix tanta complexitat…

  • Cristian Estop

    01/12/2011 11:08

    Com es formen i quina composició tenen els nanotubs? Entre quines cèl.lules es desenvolupen? Existeixen inicialment o es formen quan “cal”? Com de llargs poden ser (cm, m, km)? Intercanvien electrons? A quina velocitat? Tanta feina per fer…

  • Carquinyol

    01/12/2011 9:19

    Sort que l’investigador no va utilitzar el photoshop per eliminar aquelles molèsties a la imatge !!

  • Marc

    01/12/2011 9:18

    Precisament, m’estava mirant l’article aquest: http://www.nature.com/news/cell-biology-the-new-cell-anatomy-1.9476 Molt interessant! Com diuen al text “Els diagrames de les cèl·lules als llibres de text comencen a estar antiquats…”