Envia-ho a un amic
Carregant... ... Carregant... ...Centpeus
Un lloc on comentar coses que em sorprenen
-
L’autor
Daniel Closa
Més informació
Sóc doctor en biologia i investigador del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. A més de la recerca científica pura i dura, fa temps que aprofito les oportunitats de la xarxa per fer una mica de divulgació de la ciència.
Cerca al blog
Traductor
Últims comentaris
- Daniel Closa en Impactats
- Sinera en Impactats
- Joan Codina en Clonació humana?
- Roger en Clonació humana?
- Sinera en Clonació humana?
-
Últimes entrades
100 Invents
I ara en edició de butxaca!
Arxiu
Blogroll
Per contactar
Visites
Dr_Xause
10/12/2011 20:45
XeXu, al capítol de House, al final no es tractava d’aquesta “malaltia” sinó d’un transtorn obsessiu-compulsiu.
Joan
08/12/2011 23:09
Fan una sèrie ara a la CBS americana protagonitzada per una dóna policia que pateix d’hiperamnèsia com tu expliques. He llegit amb gran interès l’article original que ofereixes (molt ben fet). La primera idea que tenia és que la malalta era uba autista savant, però els tests presentats ho exclueixen. Jo he après dues coses: 1) que la memòria està lligada sovint a certes emocions importants i 2) que a famosa escena literària de l’home o criminal que no pot oblidar una cosa del seu passat que el tortura, és realista, posat que la malalta descriu com li fa patir ser incapaç de desconnectar una memòria. Gràcies per la contribució.
JOAQUIM
06/12/2011 15:08
El que tinc molt clar és que els polítics no tenen hipermnesia, o en tot cas la dissimulen molt bé.
Santi cosmos
05/12/2011 17:22
Ja m’agradaria poder recordar tot el què llegeixo, la part negativa però, es recordar alguns records desagradables, però sens dubte preferiria recordar-ho tot a recordar el 40% del que llegeixo. La part negativa si es donés el cas la suprimiria amb teràpia!
Només veig que avantatges!!
Anna
02/12/2011 16:18
A mi m’has fet pensar en Memento, on passa tot el contrari, clar. Ni una cosa ni l’altra son bones, tot i que jo moltes vegades desitjaria tenir més bona memòria! Per què és tan selectiva?
Panerot
02/12/2011 13:40
Ara el rellegia després d’anys, aquest conte. Una de les frases finals és genial:
“Pensar es olvidar diferencias, es generalizar, abstraer. En el abarrotado mundo de Funes no había sino detalles, casi inmediatos.”
Sembla com si Borges hagués intuït molt dels conceptes de la neurociència moderna.
Panerot
02/12/2011 13:36
Molt bo el post. Suposo que ja el deus conéixer, però per si un cas no és així, et recomano llegir aquest conte de Borges: http://www.literatura.us/borges/funes.html
Roger Verdaguer
02/12/2011 11:34
Reivindico l’equilibri, des de la meva memòria més que defectuosa! Hahaha, i també hi ha el tema de la deformació que pateix la memòria amb el temps!, és a dir, el fet d’alterar un record, més o menys gradualment fins a tenir una versió diferent que una altra persona que també havia viscut el moment. Això també és força dramàtic.
XeXu
02/12/2011 10:04
Mira, justament un cas així el vaig veure en un capítol de House no fa massa! D’acooooord, no és una font molt fiable, però serveix per entendre la problemàtica. La pobra dona era una rancuniosa, i t’adones de que amb tothom, qui més qui menys, tenim coses a retreure’ns. La capacitat de passar-les per alt, d’oblidar-les o aparcar-les en indrets foscos de la memòria (perquè suposo que hi segueixen sent), ens ajuda a ser més feliços. I encara ens queixem de ser desmemoriats! Al final resultarà que això d’oblidar, malgrat la gran capacitat cerebral que tenim, és un tret seleccionat evolutivament com a positiu. Què interessant aquest tema.
Clidice
02/12/2011 9:59
Després del teu apunt em fa molt feliç la meva mala memòria
Carquinyol
02/12/2011 9:29
Aquest mecanisme s’hauria de poder activar i desactivar a voluntat, i fer-ho obligatori en determinades circumstàncies com quan hi ha una campanya electoral. Tindríem les rises garantides.
PS: mira quin record vas triar, i semblava tan modoset…