Noves llunes per la New Horizons

new horizons ruta.jpg De les molts missions que hi ha explorant el nostre sistema solar, jo li tinc un especial carinyo a la New Horizons. Per una banda, perquè es va enviar a explorar Plutó, l’últim dels planetes que quedaven per visitar. Ara li han canviat l’estatus a Plutó i ja no es considera un planeta sinó un planeta nan, però el canvi de classificació va ser quan la sonda ja anava de camí. I l’altre motiu és que el seu viatge va començar gairebé al mateix temps que aquest blog, en la seva primera versió. El llançament de la New Horizons va ser un dels primers posts que vaig fer aquell llunyà 2006.

La nau arribarà a Plutó l’any 2015, de manera que haurà trigat deu anys a arribar. I serà una visita curta. Estarà al sistema de Plutó durant només un dia. El problema és que va tant de pressa que no podrà frenar quan arribi. Naturalment les observacions i els estudis començaran abans, però el pas per el sistema Plutonià serà ben curtet. Sembla estrany, però no hi havia alternativa. Si anés prou lenta com per frenar, trigaria una eternitat a arribar.

I de pressa si que va. Ara mateix es mou a uns setze quilòmetres per segon, que no està gens malament. En poc més de dos mesos va passar a l’altura de Mart. Només va necessitar un any per arribar a Júpiter i va creuar l’òrbita de Saturn  un any i mig més tard. En el cas de Júpiter va poder obtenir noves imatges del planeta i els seus satèl·lits, però quan va creuar la òrbita de Saturn el planeta estava molt lluny i no el va veure. El març d’aquest any, quan ja en portava sis de viatge, va creuar l’òrbita d’Urà. I a l’altura de Neptú hi arribarà l’agost del 2014.

Durant aquest temps la nau està sense fer res durant molt de temps. La tenen en estat de “hibernació” i només de tant en tant l’activen per verificar el funcionament o per si cal fer algun estudi en concret. És el que va passar quan creuava pels voltants de Júpiter i aprofitaven per obtenir imatges que, a més del valor intrínsec, permetien provar els sistemes que farà servir a Plutó.

Semblaria que fins que arribi a Neptú ja no hi ha cap fita a destacar, i en realitat ja és així, però aquests dies si que ha marcat una fita destacable. Tot i que la nau segueix extremadament lluny de Plutó, ara ja és l’objecte fabricat per l’home que ha arribat més a prop. No és que sigui una dada espectacular, però mira, fa gràcia.

De totes maneres, aquests mesos ha sorgit un motiu d’inquietud per l’equip de la missió. La trajectòria de la New Horizons està ben estudiada i passarà entre Plutó i el seu gran satèl·lit Caront. Tots dos uns mons ben desconeguts. Però l’octubre del 2005, quan la nau ja anava de camí, el telescopi espacial Hubble va descobrir dues llunes més a Plutó. Mesos després es van batejar amb els noms de Nix i Hydra, que de passada tenen les mateixes inicials que la New Horizons. I aquest any han identificat un quart satèl·lit, que de moment només es coneix com    S/2011 P 1, o simplement P4 per abreviar.

La cosa és, un nombre tan inesperadament alt de satèl·lits pot resultar perillós per la nau? No només perquè xoqui contra un d’ells sinó per les restes de material que poden quedar orbitant el planeta. La pols espacial que deixen aquests cossos és poca cosa, però una pedreta d’un mil·ligram pot fer molt mal a una nau si topen a setze quilòmetres per segon. Que són 54.000 quilòmetres per hora!

L’únic que es pot fer serà enfocar el Hubble cap a Plutó i mirar de recollir tota la informació que sigui possible. I creuar els dits esperant que no surtin més satèl·lits petitons amagats. És important perquè Plutó només és la primera part de la missió. La New Horizons ha de seguir més enllà per anar a explorar el cinturó de Kuiper, la zona on hi ha encara més planetes nans, asteroides i altres objectes tant desconeguts com prometedors.

2 comentaris

  • Marc

    16/12/2011 10:25

    @Carquinyol: sí que és una mica desesperant veure la nostra lentitud, comparada amb les escales de l’univers. Però pensem que només fa 55 anys que vam començar a sortir fora de l’atmosfera del nostre planeta… 55 anys! menys que una vida humana, i en aquests 55 anys hem explorat moltíssim els nostres veïns. Imagina’t d’aquí a 200 anys, posem per cas. No ho veurem, però segur que serà espectacular tot el que haurem descobert.

    Vaja, que sí, que :-( però alhora també :-)

  • Carquinyol

    16/12/2011 9:08

    54000 Km/h ! Una velocitat impressionant a escala terrestre però pobre a escala de l’Univers vist des del punt de vista d’un humà. Encara necessitem avançar uns esglaons per poder explorar com cal el que hi ha allà fora.