Arxiu del dimecres, 21/12/2011

L’estat de les teràpies naturals

dimecres, 21/12/2011

aupuncture.jpg El Ministeri de sanitat ha completat un estudi  força aclaridor sobre la situació de les teràpies naturals. Un estudi que si t’entretens una estona a llegir-ho posa de manifest uns quants temes recurrents en aquest món de la terapèutica. Entenc que la idea era tenir una visió de en quin estat i quines garanties d’eficàcia i seguretat presenten les diferents opcions de teràpies naturals. I aquí ja comencen els problemes. Cal definir exactament de que estem parlant, perquè l’estudi ha avaluat 139 teràpies diferents i el poti-poti és important. Si algú li té mania als metges i la medicina convencional, realment disposa d’un ampli ventall per triar. Algunes de ben curioses, com ara la tècnica fosfénica, la pranoteràpia, la moxibustió o la invocació als àngels d’Atlantis (no és conya).

Per posar una mica d’ordre les han agrupat en diferents categories. Hi ha, per exemple, els sistemes integrals, que inclouen l’homeopatia, l’acupuntura o la medicina tradicional xinesa. Després tenim les pràctiques biològiques com ara la fitoteràpia o els tractaments amb vitamines. Dins les pràctiques de manipulació basades en el cos hi ha l’osteopatia, la quiropràxia o els drenatges limfàtics. Les tècniques de la ment i el cos inclouen el ioga, la kinesiologia o la musicoteràpia. I les tècniques sobre la base de l’energia són aquelles com la teràpia biomagnètica, el Reiki, la teràpia floral o el Qi-Gong (que reconec que no se que és).

L’estudi és llarg i detallat, però la primera conclusió és que en la immensa majoria de casos, no hi ha dades que indiquin que són eficaces. Això no vol dir que no ho siguin! Simplement que no hi ha estudis ben fets que ho demostrin. És rellevant que dels 5.000 estudis analitzats, han trobat errors metodològics en el 90 % dels casos. Errors inacceptables en estudis clínics normals, com ara que el grup control no rebi un placebo per poder excloure justament l’efecte placebo. També hi ha molts estudis fets amb un nombre massa petit de pacients. Si vols fer estadístiques és molt difícil treure resultats clars si treballes amb pocs pacients ja que cada persona és un món. I també hi ha una poca homogeneïtat en els grups. Es pot estudiar l’efecte d’un tractament sobre el mal de cap, però no es pot posar al mateix sac pacients amb cefalees idiopàtiques, cefalees tensionals, cefalees irradiades, etc. No totes aquestes situacions són comparables encara que entrin en la categoria de “mal de cap”.

Al final, la conclusió és que l’acupuntura si que demostra alguns efectes terapèutics en determinades situacions. En concret esmenta coses com el control dels vòmits, el dolor dental postoperatori, alguns tipus de migranya o el dolor lumbar crònic. En molts casos aplicada com teràpia complementaria, és a dir a més de les convencionals. En canvi, no hi ha dades que indiquin que serveixi per aprimar o per deixar de fumar.

L’altre teràpia que sembla mostrar alguna efectivitat són les  del tipus de l’osteopatia, tot i que la qualitat dels treballs que la recolzen encara és força limitada.

De l’homeopatia, com de fet amb tota la resta, doncs la conclusió és que no hi ha dades vàlides que indiquin que siguin millor que un placebo. En tot cas, es destaca que és una tècnica segura. Considerant que es tracta de prendre bàsicament aigua, era difícil que no fos segura.

Però la frase que m’ha fet més gràcia, i que em sembla que ajuda a entendre moltes coses, és la que diu:  “En general, un aspecto positivo de muchas de estas terapias naturales es el alto grado de satisfacción manifestado por los usuarios de las mismas, independientemente de los resultados encontrados en estudios objetivos”. És a dir, que els seguidors d’aquestes teràpies en queden satisfets encara que objectivament es demostri que no funcionen. I això no és irrellevant. Quan parlem de salut parlem de benestar físic i psíquic. Després de tot, quan vaig al metge el que vull es sortir trobant-me bé.

Al final, la immensa majoria d’aquestes teràpies semblen ser diferents maneres d’induir un efecte placebo. Un efecte del que habitualment es parla amb menyspreu, però que en realitat si que té una eficàcia terapèutica ben coneguda i demostrada (encara que limitada). Si algú vol millorar la seva salut induint l’efecte placebo amb flors de colors, aigua amb sucre, invocacions als camps biomagnetoholistoenergètics, o posant-se pèsols al melic em sembla genial. Només cal que no pretenguin tenir una base científica al darrere de tot això.

(De veritat hi ha qui invoca als Àngels d’Atlantis per curar-se?)