L’estat de les teràpies naturals

aupuncture.jpg El Ministeri de sanitat ha completat un estudi  força aclaridor sobre la situació de les teràpies naturals. Un estudi que si t’entretens una estona a llegir-ho posa de manifest uns quants temes recurrents en aquest món de la terapèutica. Entenc que la idea era tenir una visió de en quin estat i quines garanties d’eficàcia i seguretat presenten les diferents opcions de teràpies naturals. I aquí ja comencen els problemes. Cal definir exactament de que estem parlant, perquè l’estudi ha avaluat 139 teràpies diferents i el poti-poti és important. Si algú li té mania als metges i la medicina convencional, realment disposa d’un ampli ventall per triar. Algunes de ben curioses, com ara la tècnica fosfénica, la pranoteràpia, la moxibustió o la invocació als àngels d’Atlantis (no és conya).

Per posar una mica d’ordre les han agrupat en diferents categories. Hi ha, per exemple, els sistemes integrals, que inclouen l’homeopatia, l’acupuntura o la medicina tradicional xinesa. Després tenim les pràctiques biològiques com ara la fitoteràpia o els tractaments amb vitamines. Dins les pràctiques de manipulació basades en el cos hi ha l’osteopatia, la quiropràxia o els drenatges limfàtics. Les tècniques de la ment i el cos inclouen el ioga, la kinesiologia o la musicoteràpia. I les tècniques sobre la base de l’energia són aquelles com la teràpia biomagnètica, el Reiki, la teràpia floral o el Qi-Gong (que reconec que no se que és).

L’estudi és llarg i detallat, però la primera conclusió és que en la immensa majoria de casos, no hi ha dades que indiquin que són eficaces. Això no vol dir que no ho siguin! Simplement que no hi ha estudis ben fets que ho demostrin. És rellevant que dels 5.000 estudis analitzats, han trobat errors metodològics en el 90 % dels casos. Errors inacceptables en estudis clínics normals, com ara que el grup control no rebi un placebo per poder excloure justament l’efecte placebo. També hi ha molts estudis fets amb un nombre massa petit de pacients. Si vols fer estadístiques és molt difícil treure resultats clars si treballes amb pocs pacients ja que cada persona és un món. I també hi ha una poca homogeneïtat en els grups. Es pot estudiar l’efecte d’un tractament sobre el mal de cap, però no es pot posar al mateix sac pacients amb cefalees idiopàtiques, cefalees tensionals, cefalees irradiades, etc. No totes aquestes situacions són comparables encara que entrin en la categoria de “mal de cap”.

Al final, la conclusió és que l’acupuntura si que demostra alguns efectes terapèutics en determinades situacions. En concret esmenta coses com el control dels vòmits, el dolor dental postoperatori, alguns tipus de migranya o el dolor lumbar crònic. En molts casos aplicada com teràpia complementaria, és a dir a més de les convencionals. En canvi, no hi ha dades que indiquin que serveixi per aprimar o per deixar de fumar.

L’altre teràpia que sembla mostrar alguna efectivitat són les  del tipus de l’osteopatia, tot i que la qualitat dels treballs que la recolzen encara és força limitada.

De l’homeopatia, com de fet amb tota la resta, doncs la conclusió és que no hi ha dades vàlides que indiquin que siguin millor que un placebo. En tot cas, es destaca que és una tècnica segura. Considerant que es tracta de prendre bàsicament aigua, era difícil que no fos segura.

Però la frase que m’ha fet més gràcia, i que em sembla que ajuda a entendre moltes coses, és la que diu:  “En general, un aspecto positivo de muchas de estas terapias naturales es el alto grado de satisfacción manifestado por los usuarios de las mismas, independientemente de los resultados encontrados en estudios objetivos”. És a dir, que els seguidors d’aquestes teràpies en queden satisfets encara que objectivament es demostri que no funcionen. I això no és irrellevant. Quan parlem de salut parlem de benestar físic i psíquic. Després de tot, quan vaig al metge el que vull es sortir trobant-me bé.

Al final, la immensa majoria d’aquestes teràpies semblen ser diferents maneres d’induir un efecte placebo. Un efecte del que habitualment es parla amb menyspreu, però que en realitat si que té una eficàcia terapèutica ben coneguda i demostrada (encara que limitada). Si algú vol millorar la seva salut induint l’efecte placebo amb flors de colors, aigua amb sucre, invocacions als camps biomagnetoholistoenergètics, o posant-se pèsols al melic em sembla genial. Només cal que no pretenguin tenir una base científica al darrere de tot això.

(De veritat hi ha qui invoca als Àngels d’Atlantis per curar-se?)

16 comentaris

  • Rosa Navalles

    11/01/2013 11:16

    Tècniques com la osteopatia m’han funcionat molt bé depenent del professional que me les ha practicat, és a dir, que alguns m’han anat molt bé i d’altres no. També és cert que la medicina convencional no ofereix massa bon resultats en moltes malalties, ja sigui perquè tenen una base emocional o perquè no miren a les persones des d’un punt de vista hol·lístic. Jo fa anys que només em prenc coses naturals si estic malalta i he de dir que el meu ritme de curació no és pas més lent que si m’inflés a antibiòtics. I per cert, i tots els avis que prenen com 20 pastilles (que actualment no poden`pagar) i continuen amb els mateixos mals i dolències com si no se’n prenguessin cap? No ens enganyem, la medicina en moltes ocasions no està enfocada a curar si no a cronificar, fer que la gent sigui contínuament consumidora de fàrmacs que l’únic que fan és aminorar els símptomes per mantenir-los més dependents de les farmacèutiques. Així és normal que es busquin altres vies per guarir-se!!!!!

  • Jesús Purroy

    25/12/2011 23:16

    La clau de qualsevol regulació és que quedi clara la diferència entre la medicina (sense cognom) i tota la resta. Si algú vol fer servir homeopatia o qualsevol altra cosa que el faci sentir bé, endavant, però que ni els metges ni les farmàcies no hi tinguin res a veure. Que ho venguin al supermercat al costat dels iogurts amb propietats miraculoses, o en botigues dedicades al sector. Molta gent hi creu perquè ho recepten els metges (que s’aprofiten del seu títol per fer negoci amb pràctiques que no tenen res a veure amb la medicina, més enllà del placebo).
    Si la regulació vol dir que s’incorporaran aquestes pràctiques a la seguretat social, ja podem plegar. És com demanar als astròlegs que tinguin títol d’astronomia.

  • lluís valera

    22/12/2011 21:42

    Quefe, us fa estrany que s’invoquin angelets?, doncs no n’és pas tant d’estrany.Els seguidors de tota mena de èssers imaginaris amb superpoders, no són pocs, aixì que pel mateix lloc per on entrent els angelets entren els “poders miraculosos” de les medicines alternatives i homeopaties varies.Jo sóc del que penso, que totes aquestes coses no són altra cosa que una estafa.Però, com que no acostumen a fer cap mal aquestes practiques homeopátiques( i això no treu que ja hagi mort més d’una persona per seguir mètodes alternatius) i a sobre hi ha poderesos interesos creats que mouen munts de milions d’euros, doncs mira fem la vista grossa i ja està.Ho continuo veint com una estafa.

  • Daniel Closa

    22/12/2011 9:04

    Anna. No es cert que no cregui en teràpies naturals. No es un tema de creure o no. Qualsevol teràpia ha de demostrar la seva efectivitat. Però el fet de ser antiga o de de ser emprada per molta gent no es cap prova d’eficàcia. N’hi ha (com l’acupuntura) que si que funcionen segons les dades que tenim, mentre que altres no hi ha cap motiu per creure que són útils més enllà de l’efecte placebo. Les he posat totes al mateix sac simplement perquè a l’informe del que parlava estan totes al mateix sac. Però no tinc cap problema en reconèixer que algunes em costa molt prendre-les seriosament.
    I aquesta afirmació que la medicina natural va a l’arrel del problema i tracta tot el cos en conjunt mentre que la convencional majoritàriament es simptomàtica o tracta les parts del cos per separat queden molt bé, però no s’aguanten si investigues una mica com funcionen. Tal com tu dius, hi ha moltes coses que desconeixem, però també n’hi ha algunes si que les sabem. No se (i realment ho dubto molt) que hi hagi càncers causats per estats depressius, però si que es coneixen quines són les mutacions de gens relacionades amb el càncer.
    Per acabar, poso comentaris graciosos (suposo que parles dels meus comentaris sobre les invocacions als àngels d’Atlantis) simplement perquè em sembla millor que no pas dir directament que em sembla una presa de pèl que s’aprofita de l’angoixa de les persones malaltes, un insult a la intel•ligència i en molts cassos directament una estafa. (Entenc que queda clar que això no ho generalitzo a totes les teràpies naturals. Ja dic que n’hi ha que si que són efectives)

  • Marc

    21/12/2011 23:53

    @ Anna: et pregunto el mateix que a l’Àngel: si aquestes teràpies són mil·lenàries i funcionen, on estaven durant tots aquests mil·lenis? perquè l’esperança de vida mitjana arreu del planeta s’ha mantingut per sota dels 40 anys durant tots aquests mil·lenis. Només amb el desenvolupament de la medicina basada en el mètode científic i en la comprovació independent s’ha arribat a duplicar l’esperança de vida (maluradament només) en els països desenvolupats.

  • Anna

    21/12/2011 23:40

    Entenc que la ciència es basa en fets demostrables i explicacions empíriques, però potser encara no tenim suficients coneixements per demostrar tot el que ens envolta.
    És lícit i totalment respectable que no creguis en les teràpies naturals (que ara se’n diuen així, tot i ser mil·lenàries), però et demanaria que no tractis amb el menyspreu amb que ho fas, tractaments que ajuden i han ajudat a tantíssima gent.

    Voldria afegir que la medicina convencional majoritàriament és simptomàtica, en canvi, la majoria de teràpies naturals van a l’arrel del problema. O es que no has sentit a parlar dels càncers provocats per estats depresius? A més, la medicina convencional tracta les parts del cos per separat, a diferència de la medicina natural, que tracta el cos en conjunt, ja que totes les parts estan interconectades entre elles.

    En aquest article has posat en el mateix sac varies teràpies, les quals són utilitzades per diferents patologies, desmereixent així l’eficàcia de moltes d’elles.

    Per acabar, si penses que és divertit posar certs comentaris graciosos en un tema tant important com aquest, em queda clara la teva credibilitat a l’hora d’opinar.

  • Marc

    21/12/2011 22:32

    @ Àngel: en quines dades et bases per dir que “l’Acupuntura, com a part de la Medicina Xinesa, guareix de manera molt eficient “? L’esperança de vida a la Xina fins als anys 1940, quan es va començar a introduir la medicina científica, no superava els 40 anys. Quina és aquesta suposada eficiència de la medicina tradicional xinesa?

  • Daniel Closa

    21/12/2011 19:13

    Àngel. Doncs la resposta és clara. Si que hem de dubtar de l’eficàcia de l’acupuntura. Igual que hem de dubtar de l’eficàcia de absolutament tot. Si les teràpies que fem servir avui són diferents i molt millors de les de fa un segle és perquè mai vàrem deixar de dubtar. I, en tot cas, aquest dubte ens ha permés concloure que l’acupuntura és eficaç per determinades patologies. Una conclusió a la que hem arribat no perquè la facin servir milions de persones sinó perquè s’han fet estudis per avaluar la seva eficàcia.
    Aioxò d’aprendre el que fan b`´e i copiar-ho, està molt bé, però ja és més o menys el que es fa. Hi ha molts estudis sobre la medicina tradicional xinesa. Pensa que la majoria dels fàrmacs que fem servir a occident tenen l’origen en estudiar perquè funcionava la medicina tradicional europea. Ara es fa el mateix amb la xinesa (i de fet amb les de tot el planeta). però no per copiar-ho sinó per entendre la base del seu funcionament i mirar de millorar-ho o per obtenir noves molècules amb propietats terapèutiques.
    pel que fa a la moxibustió, doncs passa el mateix. Imagino que si funciona no serà per la calor (si fos per la calor, no caldria que fos específicament artemisia). Per tant, la comnbustió d’aqeusta planta deu generar algun producte útil en determinades patologies. Si l’identifiquem i el purifiquem tindrem molt més control sobre el tractament i podrem fabricar productes similars que tinguin més efectivitat i menys efectes secundaris. És el que fa la medicina “convencional” i fins ara ha funcionat molt bé. De fet, millor que cap altra estratègia terapèutica de la història.
    Al final, és un error copiar de les altres tradicions. Cal aprendre per poder millorar-ho. però abans han de demostrar que efectivament funcionen. Que n’hi ha moltes que l’únic efecte que tenen és desencadenar un placebo (cosa que en si, ja és un efecte terapèutic, com mai em canso de repetir).

    Joana. És que realment n’hi ha que si que són efectives. Això de dividir el món entre bons i dolents és molt infantil. L’important és saber exactament perquè serveix cada cosa i com fa el seu efecte. A partir d’aquí només cal aplicar el sentit comú.

  • Daniel Closa

    21/12/2011 18:59

    quimnuss. Vigila que pels reptilians nosaltres podem ser la font de medicaments! :-D

    Clídice. Dubtes? Els pèsols han de ser frescos i crus. Si no , no seria prou natural.
    Les farmàcies han vist el negoci i van fent, igual que feien amb polseres magnètiques i altres andròmines. També és normal, suposo. El negoci és el negoci.

    Marc. D’acord en tot. però quan l’informe diu que es una tècnica segura entenc que vol dir que per si mateixa no fa directament mal. No és cap ximpleria perquè n’hi ha que efectivament poden ser perilloses.
    I en tot cas, fomentar el pensament no racional em sembla inacceptable. Per això, ja ens podíem haver quedat a l’època medieval.

  • Joana

    21/12/2011 17:10

    Molt bona entrada! A mi l’osteopatia em funciona molt bé per l’esquena, i el própolis és genial pel refredat… el problema és quan la por i la ignorància aboquen a un malalt de càncer a substituïr la quimioteràpia per suc de poma i aigua filtrada amb meteorits. És una llàstima, i crec que tots aquells que ofereixen poders curatius il.limitats, sense un estudi seriós al darrere, haurien d’anar a la presó.

  • Àngel

    21/12/2011 16:30

    Jo em pregunto i si els Xinesos posessin en dubte la “nostra Medicina”, l’al·lopàtica? Pensaríem amb el nostre Eurocentrisme que estan tocats. Doncs potser ho podríem mirar a l’inrevés. L’Acupuntura, com a part de la Medicina Xinesa, guareix de manera molt eficient a una Societat Mil·lenaria i amb milions de persones al seu darrera. Cal que dubtem de la seva eficàcia? Si veiem els parcs de Nanjing a Xina plens d’avis fent Qi-Gong (una mena de gimnàs xinés com el Tai-Qi) i ho comparem amb les nostres residències d’avis la diferència és molt gran. Ells prims, àgils i independents, aquí amb forces problemes motrius, excés de pes i obesitat i prenent pastilles sense parar. Potser una manera més intel·ligent i oberta de fer abans de valorar i dubtar, és aprendre que fan bé i copiar-ho. Per cert la moxibustió és una tècnica que utilitza el calor que ens proporciona l’Artemisa, genial per reduir el dolor muscular i tendinós. Senyors del ram Sanitari ens cal una mica d’humilitat i mirada oberta.

  • Marc

    21/12/2011 14:47

    Dius “És a dir, que els seguidors d’aquestes teràpies en queden satisfets encara que objectivament es demostri que no funcionen. I això no és irrellevant. Quan parlem de salut parlem de benestar físic i psíquic. Després de tot, quan vaig al metge el que vull es sortir trobant-me bé.”

    Molt bé, però el problema és quan els seguidors d’aquestes teràpies renuncien a les teràpies de base científica, les que sí funcionen, perquè estan convençuts que amb “la seva” ja en tenen prou. I si a sobre és un metge, que ha fet a carrera i tota la pesca, qui et recepta un “medicament” homeopàtic, sense voler-ho (o volent-ho…) està donant una pàtina de respectabilitat i de cientificitat a una pseudoteràpia, cosa que pot resultar molt perillosa. Després et venen i et diuen “doncs el meu metge m’ha receptat homeop…. què potser sabràs més tu que el metge?” I ja hem begut oli. I t’acusen de ser tancat…

    Posats a fer, per a molts creients resar un parenostre ja els fa un bon efecte placebo. Però si un metge et recomanés “resi tres parenostres cada dia” fugiríem corrents… en canvi si et recepta una ampolleta d’aigua que es ven a les farmàcies a preu d’or i que té el mateix resultat que els tres parenostres (és a dir, placebo), ja sembla que sigui vés a saber què.

    Per això no puc estar d’acord amb això que “En tot cas, es destaca que [l’homeopatia] és una tècnica segura. Considerant que es tracta de prendre bàsicament aigua, era difícil que no fos segura.” No és segura en tant que pot evitar seguir tractaments sí eficients i que, al capdavall, fomenta el pensament màgic i irracional… repeteixo, igual que si el metge ens digués “resi tres parenostres i es posarà bo”.

  • Clidice

    21/12/2011 12:47

    Els pèsols han de ser congelats, frescos i crus o cuits? Que les tècniques cal que s’apliquin amb una metodologia rigorosa, que sinó ja se sap ^^ El mal no és la bondat de la teràpia, sinó el negoci que se’n fa, sobretot, últimament, de l’homeopatia, que les farmàcies han vist el filó.

  • quimnuss

    21/12/2011 12:02

    Ui, si et sorprens dels àngels d’atlantis, fes un cop d’ull a tot el moviment que hi ha amb els Reptilians!

  • Daniel Closa

    21/12/2011 9:32

    Home! Quan he mirat a google m’han sortit sis milions d’entrades. però després he vist que motles feien referència a una discoteca Atlantis de los Angeles. Tot i així, si que hi ha cursos per aprendre a connectar amb els àngels d’Atlantis per poc mes de 600 €.
    Crec que jo també em quedo amb l’Indi. També m’indueix un bon efecte placebo i és més divertit.

  • Carquinyol

    21/12/2011 9:17

    M’has deixat parat amb això dels ‘Àngels d’Atlantis’ ! Tenen nom de grup de rock ! Ara bé, fora bo saber de quin Atlantis parlen, no fos cas que facin referencia al transbordador espacial i als astronautes que hi treballaven allà,… :P

    Jo prefereixo invocar a Indiana Jones and the fate of Atlantis !