Arxiu del dijous, 22/12/2011

Un nou malson amb la grip aviària.

dijous, 22/12/2011

-Influenza_A_-_late_passage.jpg No guanyem per ensurts amb la grip. Una malaltia que posa dels nervis als científics perquè tenen clar que pot gastar molt males bromes. L’any passat, amb la grip A va ser un bon daltabaix. Al final va haver-hi sort i no va ser tan greu com les primeres dades suggerien, de manera que la principal víctima va ser la confiança en la OMS. Però abans ja havíem tingut altres ensurts amb la grip aviària, un tipus de grip diferent i molt més letal.

Per fer-nos una idea, l’any 2003 es va identificar cassos d’humans infectats per aquest virus que abans només afectava als ocells. Des d’aleshores s’han descrit 573 cassos dels quals van morir 336. Una mortalitat de més del 50 %!” Per comparació, la famosa grip espanyola, que va matar milions de persones l’any 1918 només representava una mortalitat de l’ 1 %.

La idea era que podem estar tranquil (però a l’aguait) perquè és difícil que el virus passi de els aus als humans i no s’encomana fàcilment entre humans.

Però aquest setembre, en un congrés que es feia a Malta, dos grups de viròlegs que treballaven amb el virus de la grip aviar (una soca del tipus H5N1) van informar que en alguns experiments havien aconseguit virus que es transmetien per l’aire amb extrema facilitat. Els estudis els feien en fures, i van veure que s’encomanaven simplement respirant l’aire de la mateixa habitació.

Això és terriblement inquietant perquè la garantia que teníem amb aquest petit monstre microscòpic era justament que no s’encomanava amb facilitat. D’entrada ja es discuteix si els laboratoris on han fet els estudis són prou segurs. Un virus que mata al 50 % dels afectats i que s’encomana tan fàcilment no es pot tractar de qualsevol manera. Els dos laboratoris són a Holanda i a Wiconsin i es tracta d’instal·lacions de bioseguretat de nivell 3, les que treballen amb organismes com el de la pesta, la tuberculosi o similars. Però potser ja tocaria seguir els experiments en un laboratori de nivell 4, dels que només n’hi ha quinze al món i es reserven pels pitjors malsons biològics (Èbola, Àntrax, Lassa i ves a saber que més i tenen allà dins…).

La discussió és oberta perquè en principi els de nivell 4 son per malalties per les que no hi ha cap tractament. Però vacunes i antivirals si que en tenim per la grip. Però això em sembla un tecnicisme menor. Sincerament jo el ficaria en un nivell 4 sense dubtar.

De totes maneres, aquests experiments han creat un problema nou. Els investigadors van presentar els seus treballs al congrés i això s’havia de publicar com sempre es fa en aquesta mena d’estudis. Un grup va enviar el treball a Nature i l’altre a Science. Però el National Science Advisory Board for Biosecurity dels Estats Units, que és el consell assessor sobre temes de bioseguretat, ha escrit una carta a aquestes revistes, suggerint que si bé els treballs si que interessa publicar-los, la metodologia exacta que descriu com s’han aconseguit aquests virus nous no es publiqui.

El motiu és evident. Si aquesta informació cau en males mans (o sigui terroristes) els estarem dient com poden fabricar unes armes biològiques de magnitud impensable.  El problema també és evident. Si aquests investigadors han pogut, altres també podran. I sobretot, aquesta informació és important per trobar maneres de combatre el virus. Si hi ha una proteïna clau en la transmissió per l’aire del virus, necessitem saber quina és i com funciona per poder desenvolupar tractaments per lluitar contra el virus.

Després de tot, l’intercanvi d’informació és la base del progrés científic. De fet, aquesta ha estat l’essència de les respostes que els editors de Nature i Science han enviat al comitè de bioseguretat. Que entenen perfectament el problema, però que s’ho pensaran per trobar la manera d’assegurar-se que la informació arribi als científics.

El problema té difícil solució, perquè que es pot fer? Censurar la informació i passar-la només a gent de confiança? Qui decideix qui és de confiança? Segur que ja hi ha grans farmacèutiques fent que per estar a primera línia de la llista de personal de confiança. Un fet que els donaria un poder tremendo. Quan hi hagi una epidèmia serien els únics que tindrien el medicament.

Però d’altra banda, publicar-ho sense més no és posar les coses molt fàcils a potencials terroristes? És inquietant que per Internet es trobin instruccions per fabricar bombes, però això té unes implicacions molt més grans. Podrem discutir molt si calia fer aquests experiments. Pel que he entès la idea era només investigar els sistemes de transmissió del virus. Al modificar algunes proteïnes, van trobar-se amb aquesta soca super-contagiosa. En realitat, fins que no publiquin els treballs no ho podrem saber del tot, però en tot cas, ara ja està fet.

Haurem de seguir les informacions i les decisions que es prenguin. Però segur que tindrem titulars espectaculars relacionats de nou amb la grip: “Un virus creat per l’home que pot matar la meitat de la humanitat!”.