Espermatozoides, espermatozous i altres.

Gray1150.jpg Disposar de sinònims és genial per evitar que una conversa o un text s’ompli de repeticions de la mateixa paraula. En canvi, en temes científics, els sinònims es fan servir molt poc perquè la tendència és a evitar qualsevol cosa que pugui portar a error. I això s’aconsegueix adjudicant un nom i només un per cada cosa. Per això no es fan servir els noms comuns de les plantes o els animals ja que podria ser confós. A molts llocs en diuen diferent i hi ha noms que s’apliquen a diferents organismes. Passa com amb les salsitxes, les botifarres i els fuets. A cada poble fan servir aquestes paraules per referir-se a coses diferents, i amb molta freqüència convençuts que la seva particular manera és la correcte.

Però a la vida real, les coses no són tan estrictes i si que es troben sinònims per termes científics. Uns sinònims que, en realitat, el que poden fer és confondre però que resulten inevitables en una cosa viva i dinàmica com les llengües. Un que em va marejar durant un temps va ser la paraula espermatozou. Es fa servir molt, però fins on tenia entès, la correcta era espermatozoide (del grec “llavor” i “en forma d’animal”), construïda de manera similar a la paraula anterozoide, que seria la cèl·lula germinal masculina en algunes plantes que no fan pol·len.

El problema és que recordava vagament el que havia estudiat de la formació dels espermatozoides, un procés de maduració d’unes cèl·lules que inicialment són ben normaletes i no les miraríeu dues vegades, fins acabar en els espermatozoides que generen tants somriures quan apareixien a les fotos.

Tot comença, com és previsible, als testicles. En uns indrets anomenats tubs seminífers on hi ha unes cèl·lules que sota la influència d’hormones masculines es converteixen en espermatogonis. Aquests espermatogonis es van dividint i s’acaben transformant en espermatòcits que, entre moltes característiques, la més important és que encara tenen 2 cromosomes de cada, igual que quasi totes les cèl·lules del cos. Això no serveix per engendrar res ja que per fer-ho cal que abans es quedi amb un sol exemplar de cada cromosoma. Així, quan s’uneixin a un òvul tornarem a tenir un parell de cromosomes de cada tipus.

El procés de perdre un dels dos cromosomes de cada parella s’anomena meiosi i l’experimenten els espermatòcits per convertir-se en espermàtides. Aquestes cèl·lules encara tenen forma rodona, però aniran madurant i experimentant una sèrie de modificacions entre les que destaca la formació de la cua, però també la generació d’un acrosoma a la part del davant i agrupant mitocondris a la base de la cua per donar-li l’energia necessària per moure’s. També perdrà bona part del citoplasma ja que la seva única funció és transportar el nucli fins a l’interior d’un òvul. Quan tot això estigui completat ja tindrem un espermatozoide ben apanyadet.

És clar. Si no tens present tota la seqüència de l’espermatogènesi, pots pensar que un espermatozou és un més dels passos intermedis en el procés. Espermatogonis, espermatòcits, espermàtides, espermatozoides… Afegir la paraula espermatozou és ganes d’embolicar la troca quan has d’estudiar tot aquest procés. (Per cert, en femelles passa molt semblant: oogonis, oòcits i òvuls)

Quan miro al diccionari veig que l’entrada espermatozou si que hi és, com a sinònim d’espermatozoide. Aquesta és la que té la definició complerta. En canvi, quan he mirat el “Vocabulari de biologia de la reproducció” (també de l’IEC) veig que espermatozou no hi apareix, de manera que sospito que si parlem en ambient científic hem de fer servir espermatozoide mentre que en termes col·loquials podem fer servir les dues.

I és que a la vida quotidiana els sinònims van bé, però en ciència, on el que és busca és la màxima precisió, de vegades compliquen la vida.

9 comentaris

  • MERCÈ DURFORT COLL

    13/01/2012 9:31

    AFEGITÓ AL COMENTARI ANTERIOR
    Perdoneu: en dir el Diccionari Normatiu cal entendre que és el de l´Institut d´Estudis Catalans

  • MERCE DURFORT COLL

    13/01/2012 9:29

    En Diccionari Normatiu tenim l´entrada espermatozou que ens remet a espermatozoide.
    Tan col.loquialment com cientificament hauriem de dir espermatozoide.
    La Secció filològica no és gaire partidaria de suprimir entrades, encara que segueix la norme de remetre al terme correcte.

  • Júlia

    10/01/2012 21:49

    Una vegada més m’ajudes a estudiar pels exàmens! Gràcies!

  • Vicent Bosch i Paús (l’Alcora-l’Alcalatén)

    10/01/2012 18:25

    Daniel, sense pròstata no funciona res.

  • Daniel Closa

    10/01/2012 13:27

    Això és cert. De vegades descartem paraules perfectament catalanes perque sonen massa similars al castella i ens fa por que siguin incorrectes. És el mateix que amb arena i cerilla, que son perfectament correctes en català. Però l’origen etimológic no se si es gaire llogic amb espermatozou, que sospito que deu ser esperma = llavor i ou = llavor. Això caldria un lingüista per aclarir-ho.

  • Montserrat

    10/01/2012 12:19

    Crec que una mica el problema ve de les traduccions al català. Quan ho varem estudiar en castellà (el de la nostre generació) estava clar que era espermatozoide, no apareixia cap altrealternativa. Quan hem començat (bé per sort ja fa un cert temps!) a estudiar i fer classes en català ens faltava vocabolari i dir espermatozoide podia semblar una castallanada per tan podia semblar més català espermatozou i així ens anvem embolicant. Es quelcom semblant al vague i vagus, no creus?

  • Daniel Closa

    10/01/2012 10:36

    Home! Renyida només ho està amb els integrismes religiosos (la ciència i qualsevol persona amb dos dits de seny). Amb el sentiment religiós en abstracte no hi ha cap problema.

  • Carquinyol

    10/01/2012 9:14

    Com si no tenia ja prou feina la ciència estant renyida amb la religió, ara també amb la lingüística ! Si és que va fent amics allà on va ! :P