La Pepsi i el ratolí dissolt

mountain_dew_mouse.jpg Ahir va sortir un titular d’aquells que et fan obrir els ulls com plats. “Pepsi reconoce que uno de sus refrescos disuelve ratones”. Realment, imaginar un ratolí mig dissolt dins un vas d’algun refresc és una imatge força repugnant. No se si tot plegat és cert o un dels mites que corren per Internet, però cal dir que el qui s’ha lluït és el que va triar el titular en qüestió. Ja són ganes de buscar el sensacionalisme perquè la veritat és que no hi ha res d’estrany en el que diu. La immensa majoria de begudes refrescants poden dissoldre un ratolí. De fet, si no ho fessin ens estarien estafant.

Tot ha començat als Estats Units quan un senyor anomenat Ronald Ball va comprar una llauna d’un refresc anomenat Mountain Dew. Pel que sembla, li va sentar malament i va vomitar. I després, quan va examinar la llauna es va trobar un ratolí a l’interior. Naturalment va presentar una demanda de 50.000 dòlars a la companyia Pepsi. Realment, l’escena és repugnant i val la pena no recrear-s’hi gaire en els detalls. Però la companyia va presentar la seva defensa basada en l’informe d’un veterinari que feia notar que si el ratolí realment hagués estat gaire temps dins la llauna, s’hauria desfet fins a convertir-se en una substància gelatinosa (apa, més imatges fastigoses). Per tant, el ratolí com a molt, devia ficar-se dins la llauna mentre el senyor estava vomitant.

Com que no tenim imatges (ni ganes) per veure l’estat en que es trobava l’animalet, no podem treure l’aigua clara. Però el que ha fet saltar el titular és l’acceptació feta per l’empresa segons la qual, el refresc que ens podem prendre tranquil•lament pot dissoldre ratolins! Semblaria que ha de ser, com a mínim, tòxic, corrosiu i perillós.

Però no. En realitat és la cosa més normal del món ja que la majoria dels refrescs contenen coses com l’àcid carbònic, àcid cítric, àcid fosfòric o àcid ascòrbic. L’àcid carbònic és per causa del CO2 que porta la beguda (per això són begudes carbonatades), l’àcid cítric és el de les taronges o les llimones, l’àcid ascòrbic és la vitamina C i s’afegeix com antioxidant i altres àcids es posen per donar gust, color o sabor.

Si un ratolí, o un tros de carn, o un tros de qualsevol material orgànic es deixa dins d’un líquid lleugerament àcid durant setmanes, el més normal és esperar que es dissolgui. Que es tracti d’un ratolí ens pot semblar fastigós, però no té res d’especial.

I no ens hem de preocupar perquè siguin productes àcids. El contingut del nostre estómac és bàsicament àcid clorhídric, un àcid més potent i que també dissol el menjar amb molta eficàcia. Naturalment, l’estómac està protegit de l’efecte d’aquest àcid, i dels que ens puguem  beure, gràcies a una capa de mucositat generada per les mateixes cèl•lules de l’estómac. I quan aquest àcid clorhídric segueix el seu camí cap el budell, queda neutralitzat gràcies a que el primer que es troba és amb el suc generat pel pàncrees, que és molt ric en bicarbonat.

També s’ha dit que aquestes begudes poden malmetre l’esmalt de les dents. De nou, és cert, però és exagerat. Realment, en presència d’un àcid, el carbonat càlcic de les dents es pot desfer, però això requereix temps. I les begudes, no les estem glopejant hores i hores per la boca. Simplement ens les empassem. Tots aquests productes si que causen problemes a les dents, però sobretot per la gran quantitat de sucres que porten i que afavoreixen el creixement de la placa bacteriana de les dents. Els bacteris aniran generant els seus àcids de manera constant i ininterrompuda i danyaran l’esmalt fins causar una càries.

Per tant, no cal sorprendre’s perquè els productes de la Pepsi, (i de la Coca Cola, i de totes les begudes carbonatades, fins i tot la gasosa) puguin desfer ratolins. Si voleu podeu fer l’experiment (amb un tros de carn, no amb un ratolí!). Només és qüestió de tenir mooolta paciència i deixar-ho no un dia sinó unes setmanes. I abans d’esverar-se recordar que dins l’estómac hi tenim un suc gàstric molt més potent.

9 comentaris

  • Iliona

    14/01/2012 12:21

    De tota manera no el tastaré mai! No hi veig cap diferència entre una rateta que escombrava l’escaleta i un llargandaix. Desfet o per desfer… Però si no afecta el producte en res de res… per què li posen? Pobre bèstia! I quin fàstic!

  • Daniel Closa

    12/01/2012 23:50

    He he. Jo si que l’he begut (bogeries de joventut). però és diferent. La beguda japonesa te alcohol i no àcid. De manera que el llangardaix no es desfà. Al contrari. Es manté intacte.

  • Iliona

    12/01/2012 19:49

    Deseguida m’han vingut al cap els petits dracs d’aquelles begudes xinesses… Mai he aconseguit probar-les! Quin fàstic més fastigós!

  • Daniel Closa

    11/01/2012 13:56

    Montserrat. Dona! Es que realment trobar un ratolí (o qualsevol organisme) en el menjar, fa força repelús. I no vull ni pensar com estaria un ratolí dins la llet condensada (Brrr).

    Clídice. Un toro dins la bota?! I hi ha qui s’ho creu? Senyor, com està el món!. I lo de la verdulera i elsacids estomacals també és bona. Com pensaran que digerim el menjar?

  • Clidice

    11/01/2012 12:22

    Recordo que m’havien explicat que el vi “Sangre de Toro” duia aquest nom perquè hi posaven un toro dins la bóta. Em sembla inversemblant i fastigós però la gent se’l bevia amb més interès. Si els haguessin dit que a la bóta hi havia una rata, un altre mamífer, al cap i a la fi, de ben segur que no n’haguessin fet ni un glop.

    I encara recordo la cara que va fer la verdulera del mercat quan em va reptar per comprar tomàquets pel meu fill -tenia tres anys-, perquè “l’àcid li farà malbé l’estómac”. Jo li vaig dir que no patís, que l’àcid que tenia el meu fill a l’estómac podia amb el del tomàquet i molt més. Es va mirar el nen com si fos un monstre de fira! :)

  • Montserrat

    11/01/2012 10:45

    jaja és bona!!
    Ara m’has fet venir el cap una anecdota de quan era petita. A casa es van trobar un ratolí dins una ampolla de llet (no estava desfet es clar, però tampoc recordo exactament com estava!) es cas es que a la meva iaia li va fer tant de fàstic que a casa meva durant molts anys l’única llet que es prenia era condensada.

  • Daniel Closa

    11/01/2012 9:55

    Carquinyol. És que en realitat no té cap misteri. Tothom sap el que fan els àcids. El fet que siguin àcids febles o dil·luits només viol dir que cal més temps per notar la seva acció. Però realment, el toc “ratolinesc” li dóna un puntet repugnant indiscutible.

    trena. He he. No me n’havia adonat, però tens raó. Que sigui bàsicament àcid és un oxímoron genial. L’experiment de l’ou i el vinagre també és tot un clàssic i realment no fa fàstic tot i que sigui un procés molt similar al del ratolí. Pobres ratolinets. Amb lo monos que són.

  • trena

    11/01/2012 9:45

    m’agrada visceralment l’oxímoron del contingut bàsicament àcid del nostre estómac. Estupend.
    També m’ha vingut al cap l’experiment de posar un ou de gallina en vinagre (àcid acètic) i comprovar com queda, també, gelatinós. Al meu cervell, un ou gelatinós és menys repulsiu que un ratolí gelatinós…

  • Carquinyol

    11/01/2012 9:31

    Jo quan ho vaig llegir també vaig mirar d’evitar-me qualsevol tipus d’imatge mental sobre la qüestió ! De fet això de la carn o la Coca Cola és una de les clàssiques llegendes urbanes !

    I em pregunto jo si als CSI, aquestes sèries de zooms infinits o passwords reventats en segons no han utilitzat mai un tanc d’una beguda d’aquestes per a desfer-se del cadàver…