Arxiu del divendres, 13/01/2012

Voltors i l’efecte papallona

divendres, 13/01/2012

Indian_vulture_on_cliff.jpg A la vida tot està lligat per cadenes de causalitat que normalment ens costa imaginar fins que ens esclata una crisi davant dels nassos. És el que s’anomena “efecte papallona“. Aleshores és un exercici interessant repassar amb una mica de perspectiva com han anat les coses. Cada cas és diferent i únic, però sempre és útil recordar que totes les coses tenen conseqüències. I un exemple força il•lustratiu el tenim en uns esdeveniments que han passat al subcontinent indi.

A partir de l’any 1999 es va observar que la població de voltors de la Índia estava experimentant una notable davallada. Normalment, quan moria un búfal, el cadàver de seguida s’omplia de voltors alimentant-se de les despulles, però des de l’any 2000 gairebé no s’hi veien ocells netejant les restes. De fet, en els darrers anys la població de voltors s’ha reduït en un 95 %, que no és poca cosa. Simplement, estan a un pas de la desaparició.

Quan es va mirar d’esbrinar que els passava es va buscar tota mena de culpables. Factors ambientals, toxines, virus, o qualsevol agent que justifiqués les morts d’aquells ocells. Els animals morts presentaven fallida renal i aquesta va ser la pista que va portar a descobrir el culpable. Es tractava d’un cas de toxicitat per diclofenac.

Si no coneixeu el diclofenac potser pensaríeu en plaguicides, fuites químiques o coses similars, però la realitat és més simple. El diclofenac és un antiinflamatori. Un medicament semblant a l’aspirina i que és molt útil per tractar coses com l’artritis, els dolors menstruals, el dolor post-operatori o l’associat a càlculs renals. Segurament us sona més un dels seus noms comercials: Voltaren.

El problema és que aquest compost, que a nosaltres ens va molt bé, és tòxic per als ocells. Això no hauria de ser un problema ja que ningú li dona diclofenac als voltors de la Índia. Però el cas és que si que ho feien. No directament, és clar, però el diclofenac també té aplicació en veterinària. Quan el bestiar presenta patologies inflamatòries, també es tracten amb antiinflamatoris, i el diclofenac va força bé, és econòmic i és fàcil d’administrar. Per això a països com l’Índia, els pagesos el donaven a les vaques, els búfals i altres animals. Uns animals que en morir eren devorats pels voltors. I amb la carn, també prenien unes dosis de diclofenac que resultaven letals per als ocells.

En comprendre la causa del que passava el govern indi va establir una moratòria en l’ús d’aquest antiinflamatori en veterinària i que es substituís per altres que no afectaven als voltors. La qüestió és si s’ha arribat a temps o ja és massa tard per als voltors.

Però les conseqüències encara van més enllà. Sense voltors per ocupar-se dels cadàvers d’animals morts, altres espècies han pogut trobar una font d’aliment abundant i fàcil d’aconseguir. I en particular n’han resultat beneficiats primer les rates i els gossos salvatges (recordeu que parlem de l’Índia) i a continuació els lleopards. Tot plegat ha fet que la població d’aquestes espècies augmentés notablement els darrers anys. Cosa que, de nou, ha tingut un parell d’efectes inquietants.

Per una banda, en augmentar la població de lleopards, aquests estan ocupant més terrenys i ja es van endinsant en zones habitades per humans. Segurament per això el nombre de casos d’atacs de lleopard, habitualment a criatures, ha augmentat en els darrers anys. I pel que fa als gossos salvatges, el problema és que són l’animal que fa de reservori del virus de la ràbia. Per tant, també es tem un augment en els cassos de ràbia.

Tot plegat ha representat un seguit de relacions causa-efecte inimaginable fins que va succeir. Com es podia imaginar que donar un antiinflamatori a les vaques acabaria per gairebé extingir el voltors fer augmentar els cassos de ràbia? A sobre, segur que ara mateix hi ha en marxa altres seqüències, també insospitades, amb les que toparem en un futur. I és que l’efecte papallona sempre està present arreu.