Per mesurar l’interior de la Lluna

GRAIL_Poster_ROTA.jpg Quan una cosa no es pot resoldre per la via directa, cal buscar estratègies més imaginatives per encarar el problema. Diuen que la paciència és la mare de la ciència, però sovint penso que en realitat hauria de ser la imaginació (encara que no rimi). I imaginació és el que cal quan et planteges esbrinar coses com ara: Com és l’estructura interna de la Lluna? No tenim manera d’arribar-hi. Durant les missions Apol•lo es va posar un sismògraf, però la informació que ens dóna és limitada. Si volem detalls sobre el nucli de la Lluna com ho podem fer?

Directament no, és clar. No podem anar i fer un forat per veure el que hi ha. Per tant ha calgut una aproximació indirecta. Una que en realitat ja s’havia fet servir per esbrinar coses de l’interior de la Terra. La idea és mesurar petites diferències en la intensitat del camp gravitatori generat per la Lluna. Segons com siguin aquests canvis podrem saber si hi ha un nucli més gran o més petit, més o menys dens, més o menys homogeni, etc.

El problema és que tampoc resulta senzill mesurar modificacions molt petites dels camps gravitatoris. Per això trobo ben enginyosa la manera com ho fan. La missió va començar al setembre, però va ser just per cap d’any quan els satèl•lits van entrar en òrbita. I parlo en plural perquè el sistema funciona amb dos satèl•lits artificials que estan donant voltes a la Lluna. La missió es diu GRAIL (per “Gravity Recovery And Interior Laboratory”) i les dues naus, pràcticament idèntiques, són la Grail-A i la Grail-B.

La idea és fer que vagin orbitant en paral•lel durant poc més de dos mesos ajustant amb molta precisió la distància que les separa. Per fer-nos una idea de la precisió que fa servir, les dues naus estaran a una distància d’uns dos-cents quilòmetres i poden determinar canvis en la distància que les separa de una dècima de mil•límetre. Això ho aconsegueixen enviant-se feixos de microones entre elles dues. D’aquesta manera es poden detectar els canvis en la posició d’alguna de les naus quan passi per sobre de zones on la gravetat de la Lluna sigui més o menys intensa. A mida que vagin sobrevolant la Lluna podrem anar detectant aquests alteracions i deduint com és l’interior del satèl•lit amb un grau de precisió molt superior al que teníem fins ara. Aquest sistema ja es fa servir en la missió GRACE per fer el mateix al nostre planeta, de manera que no es tracta de tecnologia nova.

Segur que les dades seran interessants i útils i faran créixer el nostre coneixement sobre la Lluna, la Terra i la història del nostre racó de l’Univers. Però el que trobo més interessant és la manera com amb imaginació, enginy i una tecnologia prou avançada es poden resoldre problemes aparentment impossibles per obtenir dades de maneres ben inesperades.

1 comentari

  • Clidice

    20/01/2012 12:22

    La gent no som capaços de fer-nos la idea de com aquestes iniciatives poden acabar modificant la nostra vida, més enllà de les empreses més publicitades.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús